Just fa un any vaig escriure això i ara em ve de gust posar un altre quadre d'Hopper: Prospect Street. Més o menys és el carrer perspectiva....o també podria ser el títol Perspectiva de carrer....jo no havia pas nascut el 1928 ....si tingués una màquina del temps com la que va descriure: H.G.Wells , potser m'agradaria passejar-me per aquest carrer de Gloucester....viatjar en un d'aquests automòbils, entrar en una d'aquestes cases...picar educadament a la porta i demanar que em convidin a un entrepà de mantega de cacauet ( mai n'he tastat cap)....Sembla una ciutat tranquil-la....
PD: afegeixo un magnífic post de la Carme que va perfecte amb el post meu de fa un any que he mencionat abans Fantasia de mar
Segur que a cada època hi ha hagut les seves coses. Sembla tranquil·la, però segur que et trobaries sorpreses.
ResponEliminaM'ha agradat la proposta de poder viatjar al túnel del passat.
ResponEliminajo també sempre m'he quedat amb les ganes de menjar un entrepà de cacauet... no sé... sembla que hagi de ser tant bo! :-)
ResponEliminaSí, seria fantàstic poder viatjar en el temps, però després poder tornar ( o no)
ResponEliminaDoncs, mira, ara mateix has improvisat una màquina del temps... m'has teletransportat al teu post de fa un any i seguidament a una altre de fa dos anys... No és la de Wells, però a mi m'ha agrada t el viatge.
ResponEliminaGràcies!
Doncs si ens proposem entre tots fer una màquina del temps, jo t'apunto al viatje sense dubtar-ho ni un segon!! ;P
ResponEliminaUna altra que s'hi apunta al viatge pel tunel del temps, ara bé ens hauríem de posar d'acord per quina seria la primera època que visitaríem..
ResponEliminaLa imaginació gastronòmica que provoca la literatura és immensa, jo a més a més de la mantega de cacauet, també volia tastar els pastissos de gingebre (ara ja n'he tastat algun..) els mantecados, el pastís de cirera i molts d'altres que no em venen al cap..!
A mi m'agradaria veure que es cuinava al passat, eh despres tornar.
ResponEliminaCert Xexu segur que alguna cosa o una altra sortiria...les sorpreses...home el 1929 un any després de pintar el quadre el famós crack del 29....crisi
ResponEliminaMontse tal com estan les coses viatjar pel temps ens faria agafar perspectiva...
calaix ja som dues...potser me'n compraré i ja et diré ...:-)
Ostres quin escrit més bo el teu Carme ....l'he llegit i va perfecte pel quadre! em sembla que hi posaré el link....és molt bo!
joanfer a viatjar pel túnel del temps.....10...9...8...ja!
lolita ara que hi penso que tal si viatgem al futur? pastís de cirera ...mmmm
Gurmet depèn de l'època potser ens ompliríem de colesterol!
Ui estonetes...que se m'havia passat per alt...tant viatjar en el temps....gràcies per la visita!
ResponEliminaEm quedo aquí, en l'ara, gaudint de la perspectiva del "teu" carrer. Entro als enllaços i respiro la brisa del mar que infla les veles...Mentre m'unto una torrada amb crema de cacauet, comprada en un lloc semblant al del quadre.
ResponEliminaEt convido a berenar!
Aquests dies estan fent unes ofertes a Happy Books o a d'altres llibreries sobre diversos llibres de pintura i fa uns dies que només faig que veure Hopper. T'ho dic per si t'intererssa.De veritat que valen molt la pena.
ResponEliminaJejeje m'ha encantat això de la mantega de cacauet ;-)
ResponEliminaVes, admeto la meva ignorància dient que només coneixia el Gloucester britànic... jo aniria allí i demanaria un te :-))
És ben veritat que les imatges, les paraules, ens transporten. De joveneta jo, llegint novel·les d'internats britànics, sempre volia saber què era allò de la "cervesa de gingebre" :-))
Aquestes imatges de cases, brodades a punt de creu, queden una passada de xules ;-))
gràcies Pilar....pel berenar i pel comentari!
ResponEliminaMaria gràcies per la informació tinc tres llibres sobre Hopper i un de pintures de Hopper...però igual m'hi passo
Assumpta...hi ha dos Gloucester...com també hi ha dues Barcelones...ostres punt de creu ....crec que de petita en sabia...saps? tinc un escut del Barça fet amb llana damunt arpillera ( tela de sac) emmarcat i tot, a casa de ma mare...no sé si també és punt de creu...
Gràcies per l'enllaç, després d'haver deixat els comentaris pensava... màquina del temps o màquina dels somnis. les dues em semblen igual d'interessants.
ResponEliminaJo si l'he tastat la mantega de cacauet i...no m'entusiasma!
ResponEliminaPerò m'entusiasma llegir-vos!
Mai no havia vist aquest quadre d'en Hopper! Així que...gràcies!
De res Carme....ens quedem amb màquina dels somnis...fanal blau gràcies a tu....jo és que no l'he tastat mai la mantega de cacauet...
ResponEliminaM'apunto a la màquina del temps...Passejar per aquests carrers i mirar per les finestres. Escoltar converses a la vora del foc i llegir les novel.les que llegien. Olorar-ne les tapes i pasar-hi les mans...
ResponEliminaBon diumenge Elvira!
Si només fos per un dia o dos, m'apuntaria a la màquina del temps. M'encanta Hopper i és un regal que ens el recordis.
ResponEliminaBon diumenge a tu també Joana...benvinguda a la màquina del temps...
ResponEliminaKweilan només per un dia o dos....la màquina del temps permet tornar al present ....i anar endavant i enrere
també pots trobar espais així de tranquils ara. l'any 1928 era en plena llei seca. Aquests cotxes sempre em porten a les pelis de gàngsters,.... xò a Gloucester, per sort, no hi havia cap. Allà si que devien estar tranquils i en pau
ResponEliminaMenys mal rits...que a Gloucester no n'hi havia...gràcies per comentar...
ResponElimina