Triangle en un saló d'Hotel (Edward Hopper)

I ella no els escolta, absorta en la seva novel.la , es deixa endú per les paraules, viatja a través de les pàgines del llibre i no escolta ni sent res fora de la seva lectura..les cames nues creuades amb un cert posat displicent, com descurat, les sabates obertes i de taló....Uns cabells color palla fresca i neta...el vestit senzill i pràctic i elegant alhora...ella llegeix i res no la destorba ...està dins del llibre...completament en el temps i l'espai interior del llibre.....

En canvi ell ,palplantat , molt digne,dempeus, amb la gavardina plegada al braç dret i la mà esquerra a la butxaca...encara atractiu a pesar dels anys ...se la mira de cua d'ull...sobretot les cames...el panxell de les cames...la corba de les cames....La seva dona asseguda, el pes i el pas del temps dels calendaris afavoreix el cansament articular i les varices ..., se'l mira tota ofesa, encara que no gaire perquè és el joc antic que juguen  des de fa un munt d'anys...juguen a fer-se agafar gelosia...i és de mentida, una petita farsa còmica, que improvisen, de manera tàcita i gairebé pactada ,cada cop que ell es mira una altra dona, han discutit amb veu prou alta perquè ella els pogués sentir...quina gràcia tindria muntar el numeret si ningú ho presenciava...
i la jove cabells color palla potser llegeix una història on un matrimoni avorrit s'inventa escenes..(lolita lagarto)

s'ha desconcentrat... no pot seguir la lectura perquè té l'orella posada en la conversa de la parella que ja li havien cridat l'atenció el vespre anterior per la seva elegància i saber estar malgrat l'edat avançada.

Deixa córrer la imaginació i se situa en en altre espai on la conversa flueix entre tots tres. Aviat gira cap a espais més íntims i personals...
Se li escapa un mig somriure... i es creua amb la mirada de complicitat de la bella dama... que segueix la conversa amb el seu acompanyant de vida per costum però que traspua nous horitzons i li dóna permís per seguir imaginant...(mar)