En Jaume va sortir de casa a les sis ,com cada dia , abans però va consultar l’agenda: “ dimarts a les tres ,senyor Cabré, dentista, carrer del Pamano 25 principal 1a”. I en llegir-ho sentí com uns ecos de dolor del queixal, com les veus d’uns diables que udolaven.
Tots els microcontes s'aniran recollint a Jocs de lletres
Trobo que has sabut fer servir títol i autor de manera força original!
ResponEliminaÉs boníssim!! Això és un micro-conte de terror, eh Elvira?! jajaja
ResponEliminaAi, si us plau, el mal de queixal, que punyetero arriba a ser!!
M'ha agradat molt això de partir el nom de l'autor i el títol del llibre per tot el text, així dóna molt més joc...
Aiiii, ja he vist el teu i el d'en Mac i tots dos m'han agradat molt... a veure si m'inspiro i en faig un ;-))
M'agrada molt, Elvira...
ResponEliminaJo també m'hi apuntaré!
Molt, però que molt bo!
ResponEliminaA veure si jo ho intento.
Bon dia!
És boníssim, com diu l'ASSUMPTA, és un relat de terror... sobretot si ens identifiquem amb el pobre protagonista. M'ha agradat molt!
ResponEliminaÉs molt bo Elvira! molt ben trobat el microconte i el llibre.
ResponEliminaM'ha fet gràcia perquè també hi participaré i n'estic escrivint un on també hi surt un dentista, encara que de passada...
Que passis un bon dia post-republicà!
No sé si t'ho he dit mai Elvira. T'admiro.
ResponEliminaSi és que no m'extranya... Anar al dentista té aquests efectes secundaris previs!
ResponEliminaMagnífic relat! ;D
Fa bona pinta aquest joc.M'agrada el teu conte.
ResponEliminauna bona iniciativa, tot i que no sé si em quedarà temps ni neurones per participar
ResponEliminamolt bon microrelat!!!!!
ResponEliminaHas escrit un microconte de por, al més pur estil S. King!
ResponEliminaMolt bo!
*Sànset*
Molt ben trobat! És prou difícil fer-ho i que surti bé, en tan poc espai!
ResponEliminaGràcies XeXu! Assumpta els dentistes sempre fan por! gràcies....Carme gràcies ja he vist el teu...( el meu a veure si s'ha perdut...)gràcies fanal blau! animàt segur que et surt genial! McAbeu el teu microconte sí que era bo! gràcies mil lolita lagarto friso per llegir el teu!
ResponEliminaPilar ho deus dir de conya no? però moltes gràcies per apujar-me l'autoestima!
Gràcies joanfer, Maria m'alegra que us agradi
Jesús M i tant que tens neurones! si ets un escriptor consagrat!
gràcies rits, gràcies Sànset....quina por i quin dolor el mal de queixal!! gràcies Albert!
Això del queixal i el dentista ho vaig patir jo, fa uns dies, ups!
ResponEliminaGràcies al teu anterior comentari, he pogut arribar a temps al nou Joc de Lletres. ^_^
Et puc garantir que “El turó de Watership”, és un llibre meravellós. Els protagonistes, un grapat de conills força especials.
Miraré de llegir-me'l ...gràcies La Meva Perdició...els dentistes són uns éssers terribles....
ResponEliminael relat podria continuar... i mentre en Jaume s'estava a la sala d'espera del dentista, entre les revistes habituals estava el llibre...
ResponEliminaEstà molt, molt bé. Les veus dels diables udolant dins el queixal, quina bona imatge :)
ResponEliminaGràcies rafel, filadora, novesflors...
ResponElimina