Ahir anant pel carrer, a punt d'arribar a una parada d'autobús, vaig ensopegar amb un de tants forats irregulars que hi ha per terra i qui va caure a terra vaig ser jo...vaig anar a petar amb els meus genolls contra la dura realitat de les llambordes ( em fan un mal els cops que deu n'hi do! i tinc dos esplendents blaus a cada genoll) i el mal en aquell moment era punyent( us ho podeu ben creure) però em vaig aixecar molt ràpid, sense haver de menester cap ajuda externa ( malgrat la inevitable pregunta absurda d'uns senyors que tot amables em van preguntar: s'ha fet mal?) i amb els genolls masegats vaig caminar fins la corresponent i per sort, propera parada d'autobús) I on és la metàfora? que per poder aixecar-nos cal caure primer! o que malgrat caure ens podem posar dempeus ? ho podem aplicar a la vida quotidiana, a la tant mastegada impertinent crisi econòmica i i d'idees...al Barça ( primer va caure a Milà) i a totes les altres coses......potser no a totes però gairebé.L'important és aixecar-se i seguir caminant a pesar dels cops que t'adoloreixen.....
Doncs... si, l'important és aixecar-se...
ResponEliminaEspero que els teus genolls no es queixin gaires dies...
El més important tornar-se a aixecar, el millor no caure...
ResponEliminaÉs una bona metàfora de la vida: ensopegar, caure, aixecar-se...Una muntanya russa que ens mostra moltes més perspectives que un camí rectilini.
ResponEliminaEspero i desitjo que afrontis bé el dolor dels cops als genolls i que et recuperis aviat!
Totalment d'acord amb tu. Tens tota la raó. I, de fet, només n'aprenem a base d'anar-nos aixecant.
ResponEliminai el que és important: que et recuperis ben ràpid!
*Sànset*
Excel·lent metàfora. I jo afegiré una cosa més: de vegades fa falta caure, per adonar-te de que ets capaç d'aixecar-te i que pots seguir caminant. Encara que, en el teu cas, millor que no t'haguessis caigut...
ResponEliminaMillora't els genolls!! ;)
Si el Barça s'aixeca amb la mateixa força i morla que tu, segur que passem. Sort que no va ser res! Més d'un s'ha fet molt i molt de mal per culpa d'alguna rajola mal col·locada.
ResponEliminaM'has fet pensar en aquesta canço :-))
ResponEliminaÉs antiga... si al principi no et sona, segur que la tornada sí :-DD
Espero que els genolls es posin bé aviat... pels morats, Thrombocid, va moooolt bé :-))
I que el Barça s'aixequi tan ràpid i bé com tu :-))
Que no sigui res...
ResponEliminaTens tota la raó i que et desaparegui el mal quan abans millor.
ResponEliminaAquesta idea l'he fet servir abastament. La meva frase sol ser que 'si no ens permetem caure no aprendrem mai a aixecar-nos'. També va una mica en el sentit de posar-hi sang a la vida, agafar el toro per les banyes encara que al final el que sigui en surti malament.
ResponEliminaPerò saps, això està molt bé quan tens certa estabilitat. Hi ha moments que estàs tip i cuit de caure, i només vols quedar-te estès a terra i veure-les passar.
Aixecar-nos sempre, unes vegades costa menys i d'altres més esforç. Però cal aixecar-se.
ResponEliminaTot i que segur que encara ressentits, espero que els genolls vagin a millor!
Molt bon dia!
Aix pobre! ja ho diuen que s'aprén a base de cops i d'errors... petons
ResponEliminasaps què és per a mi el millor de tot?
ResponEliminaque el fet de partir de zero et dóna la possibilitat de canviar de ruta, d'aixecar-te i canviar de camí... vaja de poder decidir fer canvis... ja que si estem molt ben aposentats i còmodes allà on ens haguem instal·lat costa més de fer canvis i d'adonar-te'n que t'has quedat immòbil...
una abraçada guapa!
i que no sigui res!
petons
Te molt més mèrit sortir-se'n després d'aixecar-se d'una caiguda.
ResponEliminaCuida't bé aquests genolls, però... :-)
Petons!
Carme sí l'important és aixecar-se i si cal aprendre a caure!
ResponEliminalolita lagarto de vegades queiem ...jo miraré de tornar-hi
Pilar sort que em vaig poder aixecar...tinc dos magnífics blaus-negres a cada genoll gràcies!
Sànset...per sort puc caminar i baixar escales però em fan mal els cops...però vaig millor...gràcies!
Asumpta els cops i el mal em fan pensar en les cames i els turmells dels futbolistes després d'un partit amb brega!...esperem que guanyin per més de dos gols!gràcies em poso "calmatel" en gel que em calma...gràcies per la cançó !
gràcies kweilan!marxarà poc a poc als genolls hi ha os i poca carn
per això fa més mal...
XeXu és cert que de vegades es tenen ganes de quedar-se a terra tal qual...però cal tornar-hi ...no hem de defallir...la vida pot ser molt maca però també és una petita i quotidiana lluita!
Gràcies fanal...anem fent...si caic em tornaré a alçar...bona nit!
gràcies Marta M Q!
gràcies mar! sàvies paraules...abraçada!
Rita...els cops més fort són el de les altres caigudes les anímiques...gràcies!
perdoneu joanfer, AlbertB i R. maria amb tant comentari us havia saltat...moltíisimes gràcies....metàfores i metàfores...joanfer..el fet es que vaig la metàfora realitat! Albert a veure si demà el Barça per molt difícils que es posin les coses se'n surt i passa a la final! gràcies maria!
ResponEliminaEt deixo un repte al meu bloc. Bon dia!!!
ResponElimina