- Cambrer! noi! un cafè si us plau!
- No corri tan mestre, no corri tant que no hi ha pas foc enlloc...a veure què ha dit que vol?
- No, no en vull de vol cap ni un ....que es pensa què sóc? una gavina o un colom o una cigonya o què?
- Escolti que ve carregadet o què li passa? Es una broma ..em vol prendre el pèl?
- I dale ...no sóc pas cap barber! vull un cafè home, un cafè!
- Molt bé, el vol sol, tallat, amb llet, descafeïnat, amb crema, sense crema?
- Ara el que vol enredar-me és vostè...vull un ca-fè....li lletrejo: ce-a-efa-e oberta
-Miri ....li diré a poc a poc: ta-llat....sool....des-ca-fe-ï-naat....amb cree-maa o sense...?
- Només vull un cafè sol amb crema....ara va bé?
- Sí ja ens comencem a entendre....sacarina? sucre? el vol llarg o curt?
- ( una mica mosca) Un cafè sol amb crema i sucre! de vols ni llargs ni curts ....volar em fa por...
- Au tingui el seu cafè sol amb crema i un sucre ! què fa ara? perquè se'n va? que no se'l pren?
- ( L'home gira cua i deixar el cafè intacte damunt la barra i des de la porta crida) M'han dit que demanar un cafè m'aniria bé! I ja l'he demanat!
Je, je, je... és una història com una mena d'acudit! Un somriure abans de sopar!
ResponEliminaVisca el poder dialogant que mostres, Elvira. No hi manca res. Ni un punt, ni una coma, ni un guionet, ni un accent, ni molta dosi d'ironia, ni UN SOMRIURE BEN AMPLE!
ResponEliminaEt pereixes un munt de punts suspensius....
Pidolaires de més històries.
jeje.
ResponEliminaAquesta ha sigut bona. Ho intentaré, a veure que em diu el del bar!
Bona aportació!
*Sànset*
moltes gràcies de nou
ResponEliminaJajajaja no m'esperava en absolut el final i m'has fet riure!! :-)))
ResponEliminaDe fet, jo li recomanaria que es demanés una til·la... i que se la prengués :-))
Quin parell, ells dos sols acaben amb la paciència de qualsevol! Felicitats pel relat de taverna ^_^
ResponEliminaQuin galimaties diu en Maties, no que no ho sóc pas en Maties, que paties?, no Maties, t'has fet un galimaties!!
ResponEliminaMolt molt ben trobat!!!, m'ha semblat estar en el cambrot dels germans Marx i en Harpo anar tocant la botzina...
Voldira fer-ne un, però no sé si em sortirà perquè els diàlegs em costen molt...
Molt i molt bo!.
ResponEliminaQuan jo vaig llegir la proposta de conversa del llibre d'en Tibau em va venir al cap una secció dels TBO's que es deia: "Dialogo de besugos" (em sembla) i veig que tu també has anat per aquí. M'has fet riure i això sempre es d'agrair. :-DD
Si us plau, cafè sol i una miqueta de sucre!
ResponEliminaBoníssim, Elvira! Boníssim! :)
M'ha agradat molt, bon final!
ResponEliminaAquest diàleg surrealista m'ha encomanat molt bon humor. L'enhorabona !
ResponEliminaMoltes gràcies a vosaltres pels vostres enginyosos, animosos i encoratjadors comentaris!
ResponEliminagràcies Nits! si t'ha fet riure o somriure m'alegro
ResponEliminaJa ha fet bé en no prendre-se'l, se li notava un pèl nerviós.
ResponElimina