Segons la Viquipèdia Abril prové del nom en etrusc Apru de la deesa Afrodita, la deesa de l'amor ....és per això que associem, afortunadament o desafortunadament,abril amb primavera i amb amor? No ho sé. Per què creiem que estar enamorats/des és el mateix que estimar? jo crec que no és el mateix. Estimar és un procés difícil, llarg ( de vegades no prou llarg) com va escriure Neruda : " es tan corto el amor y tan largo el olvido" ....Hi ha gent que s'enamora cada dos per tres...enamorar-se, sentir-se exultant, és una sensació de vertigen prou bona, de pujades i baixades, de llenguatges mig infantils inventats a mida per només dues persones...però ai això d'enamorar-se és una fase, un inici de potser una veritable amor o potser no...Després de l'enamorament ve l'hora de la veritat, és quan veus realment qui tens davant, amb els defectes i les coses bones, i és aleshores, quan fem via cap a l'amor...Acceptar-se un mateix i a l'altre de manera integral , estimar , jo crec, és acceptació, intimitat, confiança.... Plató distingia tres tipus d'amor: Eros, l'amor passió que es pot correspondre amb l'anomenat enamorament; Philia que seria l'amor que hi ha en tota amistat de debò i Agape l'amor que busca el benestar de l'altre....
I com que se m'estan acabant les paraules quin millor exemple que un poema
Dóna'm la mà
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Joan Salvat-Papasseit
Absolutament d'acord amb la teva explicació. Jo no hagués explicat millor.
ResponEliminaMoltes són les vegades que confonem enamorament i amor, però no sempre és fàcil distingir l'un de l'altre, ni tampoc quan "acaba" un per esdevenir-se l'altre. Sota el meu punt de vista, Plató ho definia molt bé els tipus d'amor.
Sempre és bon moment per llegir aquest poema de Papasseit! Bé, si que l'enamorament és diferent que l'amor... però en pot ser un bon principi... ara, jo em quedo amb l'amor generós... bé, en l'enyor d'aquest amor que ara no és... i per tant no sé si me n'alegro d'aquest abril...
ResponEliminaCoi tal com ho explics potser..
ResponEliminaPotser l'amor té més valor que l'enamorament, però aquest hi ha de ser, perquè si no hi és, oblida't del primer. Si no t'has tornat boig per algú, tota la vida et faltarà alguna cosa. Potser sabràs viure-hi. Jo no crec que pogués.
ResponEliminaPer mi res té a veure amb la primavera. Tant l'amor com l'enamorament no tenen època preferent. Només faltaria.
Deu ser que es relaciona la primavera amb l'esclat de colors , de flors talment com en l'enamorament hi ha un garbuix d'emocions, d'hormones i de pessigolles.
ResponEliminaAhir vaig veure un camp de margarides...doncs això...una vànova de flors:)
Bona Pasqua Elvira!
Ho has explicat molt bé.
ResponEliminaPer més que ens poguem enamorar a qualsevol època de l'any, com diu el XeXu, és cert que la primavera amb la llum, la bona temperatura, el color sembla molt més propicia...
Petons, maca!
Ostreeees!! Què ben explicat ;-))
ResponEliminaDe totes formes, com diu en XeXu... Per saber que estàs disposat a estimar una persona tota la vida, acceptant els defectes perquè valores molt més les coses bones, sabent que l'altre també t'accepta els teus, reconeixent que els tens... t'has d'haver enamorat :-)
De fet, com tu dius: "... DESPRÉS de l'enamorament, ve l'hora de la veritat..."
I és que l'enamorament és tan maco!! :-)) Mirar de guardar-ne sempre una mica, que hi hagi sempre alguna cosa que et sorprengui i et segueixi "enamorant", no pensar que ho coneixes tot de l'altre...
Qui es pensi que al cap d'uns anys l'amor és exactament igual que el primer enamorament, doncs probablement tindrà una decepció... i és una llàstima perquè totes les etapes són magnífiques.
Això no vol dir que, passades les primeres, hagi de ser tot un avorriment jajaja... no, no... al contrari!! Tot forma part d'una mateixa i fantàstica aventura i cap etapa queda totalment tancada (que la màgia té formes molt diverses!!) ;-))
I es poden arribar a assolir els tres tipus d'amor alhora?! No ho tinc clar (digue'm poc romàntica, no ho sé, no ho sé... je, je,je)
ResponEliminaAmb la poesia m'has fet venir al cap que fa anys tenia un llibre de Papasseit per casa, l'hauré de buscar.
Et deixo una cita que vaig llegir ara no sé pas per on): "la diferència entre l'amor etern i l'aventura és que la segona sol durar una mica més."
Estic absolutament d'acord amb el que dius, és cert que no es pot explicar millor.
ResponEliminaAra bé pel que fa a l'enamorament, a mi em sembla que l'enamorament tot i ser fantàstic, no deixa de ser un engany, és posar a algú en un lloc que no li correspon, i malgrat que un s'ho passa d'allò més bé intercanviant aquestes percepcions o sensacions, la realitat és un altra i més aviat o més tard es inevitable que això o desaparegui o esdevingui uns sentiments diferents i més tard potser amor o amistat.
En tot cas seran benvinguts tots tres, Eros, Philia i Agape!!
La poesia preciosa.
Les diferències que estableixes entre l'amor i l'enamorament, estan molt bé argumentades. Afegiria, però, que enamorar-se és la millor manera que comenci l'amor. Tal vegada aquest començament és el que es relaciona amb l'abril, on tot comença de nou, en un esclat de bellesa.
ResponEliminaA mi em va començar la vida. La del naixement i la de la projecció del meu AMOR.
Encisador Papasseit!
gràcies joanfer ho he explicat el millor que he pogut...
ResponEliminaCalaix és cert si després de l'enamorament quan tornem a la realitat ens quedem amb el pack sencer de qui tenim al davant aleshores visca!
gràcies striper!
XeXu l'enamorament potser sí que pot ser el primer pas vers l'amor però moltes vegades quan passa la "febrada" tot queda en no-res
Joana esclat de colors i llum fa més propici l'encaterinament, l'encanteri...
rita, gràcies la primavera la sang altera diuen...
Assumpta molta gent es pensa o vol creure's que tota la vida són flors i violes i enamorament i com bé dius no és pas cert....conviure, viure la quotidianitat de l'amor no té gaire a veure amb una muntanya russa ...cada pas és diferent...
Mireia me n'alegro que t'hagi recordat en Papasseit....mol bona la dita ja ja ja
lolita lagarto ben cert quan passa l'etapa aquesta de follia és quan tot es veu clar i real...
Pilar doncs me n'alegro que a tu l'abril t'hagi donat tantes coses!
Evocador Papasseit un diumenge d`abril
ResponEliminaHe gaudit molt amb el poema.
ResponEliminagràcies Estonetes, kweilan un plaer la teva visita...
ResponEliminaAra semblaré un fleuma, però de mesos de l'amor, a l'any, jo en compto dotze.
ResponElimina*Sànset*
Què romàntic Sànset!!!
ResponElimina