Steven Hall,
La memòria del tauró
Cinc cèntims
La matèria del llibre es basa en la suposició que hi ha una segona natura, que és la
que fa mil·lennis que teixeix la raça humana i es compon de fluxos culturals, pensaments,
paraules dites i escrites, consciències i records, investigacions científiques, llengües, etc.
Evidentment, aquesta segona natura té les seves pròpies lleis físiques i naturals, les seves
lleis evolutives i les seves espècies de depredadors extingides. La proposta d’Steven Hall és
fer-ne una metàfora amb el mar i els oceans. L’aigua és la materia intel·lectual, i els corrents
són fluxes més grans (civilitzacions) o més petits (la història de cada individu) que es van
fonent, topant i transformant. Generalment, qui té accés a aquesta massa de natura
conceptual, són o bé científics que acaben col·lapsant-se (víctimes dels depredadors del
medi, el que en aquest món nostre diriem bogeria, alzheimer, transtorns...) o bé els
involucrats en la trama que ens proposa la novel·la: herois i malvats d’una batalla a mort
conceptual que fa més d’un segle que dura. Als corrents de pensament hi viuen peixos, n’hi
ha de petits i inofensius i de grans i voraços com el tauró Ludovicià. I aquest li té jurada a
l’Eric Sanderson, després sabrem per què.
Fragment extret de http://www.edicionslacampana.cat/noticies/Tauro_presentacio.pdf
He hagut d'anar enrere, perquè m'he adona t que m'havia perdut coses sobre els mems.
ResponEliminaJo vaig llegir-ne molt poca cosa en un llibre de Punset, que els esmentava una mica de passada. Em va semblar interessant però no m'havia preocupat d'informar-me millor.