Paisatges interiors, paisatges externsuniversos de mots, enfilalls de sentiments
i tot l'enyor d'allò que mai va ser.
Com els granets de sorra blancs, colrats de sol,
beneits de sal , la teva pell m'embolcalla arreu
rastres d'amor perdut dins el país del mai més.
En el meu paisatge intern puc imaginar-ho tot
oblidar els oblits, recordar records
despertar i seguir , protegint-me el cor...
Què bonic, Elvira. Paraules i imatge, preciós! Em quedo una estona llegint el poema i disfrutant del quadre.
ResponEliminaGràcies
ResponEliminapreciós...
ResponEliminatalment com un quadre de sentiments i enyors pintat a mida...
petons!