Som insignificants davant la immensitat del nostre petit món, dins el devenir del temps....com en aquest dibuix d'Hopper....tot o gairebé tot és relatiu...res passa aïlladament, tot fet té un context, tota persona té un món.Però en moltes ocasions, podem compartir el nostre món amb trossos de món dels altres i aleshores dibuixem amb el llapis dels nostre cor universos d'afectes, d'encontres i desencontres, d'intimitats, de confiances...i tot s'omple de colors altra vegada.
Dir el mateix ... d'una altra manera. Estic totalment d'acord.
ResponEliminaTots som tan poca cosa,
que ens podem trencar
per un sí o per un no
o per un simple gest
o un silenci massa llarg.
Però si sabem compartir,
no importa si un somriure
o una llàgrima...
aprenem a dibuixar de nou
i tornem el color a la vida.
Gràcies Carme és més maco el teu comentari que el meu post!!
ResponElimina