Una alumna meva ( del cicle formatiu professional :Integració social ) em va deixa l'altre dia un llibre: El món groc d' Albert Espinosa i me'l vaig començar a llegir i me'l vaig empassar, quasi literalment ,com si fos aigua que em trobés al mig del desert i jo estigués assedegada....em falten unes pàgines per acabar-lo....l'Albert ens parla de coses que ha aprés durant els llargs deu anys en que va lluitar contra el càncer, que les pèrdues són guanys, del dolor que no existeix si fas que no existeixi la paraula, de la festa de comiat a la seva cama un dia abans que se l'amputessin....i sobretot ens parla amb lucidesa, amb tendresa, amb humor i amb ganes de viure , té frases i paràgrafs que impacten....potser és un groc per a mi? estic llegint la part del final del seu llibre on ens parla dels grocs, els grocs són persones que t'han impactant molt que han canviat la teva vida, poden ser una mena de camí diferent entre l'amistat i l'amor...i també poden ser una cosa i també l'altra.....i ara que l'estic ja a punt d'acabar de llegir penso que m'agradaria tenir la seva fortalesa, la seva il-lusió....Com que no estic inspirada us deixo alguns enllaços de blocaires del meu voltant que n'han escrit sengles apunts....
post de L'Illa dels llibre post de la Carme post del XeXu post de bajoquetaPerquè tothom pugui reconèixer el seu groc ( potser de vegades no ens n'adonem dels nostres grocs) i no lliuri batalles contra si mateix sinó a favor seu....
I perquè , al capdavall, els grocs ens proporcionin aquella tendresa màgica groga que els grocs d'un món groc poden transmetre, grogament....
M'afegeixo al desig que expliqeus al final... que tothom pugui reconèixer els seus grocs i no lliuri mai batalles contra si mateix sinó a favor seu...
ResponEliminaUna gran frase i un gran desig.
Saps? des que el vaig llegir hi he pensat en els grocs que he anat trobant... no ho acabo de tenir clar del tot, però m'ha fet rumiar si algun amic perdut en el temps amb molta recança per part meva no seria simplement un groc, que va deixar impacte i va marxar... i una amiga dels 16t anys... i...
No sé si són grocs o no, però a aqeusts històries una altra llum, un altre punt de vista.
I tota pèrdua és un guany, m'encanta que algú m'ho recordi tant convençut... jo fa temps que ho sé, però hi ha moments que costa de veure.
M'alegro que t'hagi agradat i impressionant, a mi també.
Ja en som uns quants que l'hem llegit i comentat, i el boca-orella, en aquest cas blog-ulls, s'esté. És un llibre que no deixa indiferent. Quan el vaig llegir em va agradar, és optimista i t'ensenya coses. Però potser mirat en perspectiva ja no m'impacten tant les seves tesis. Potser és perquè fa pensar i tu mateix en treus les teves pròpies conclusions.
ResponEliminaPer a mi el groc és sinònim de llum. Aquesta s'espandeix per tot arreu...Fins i tot quan prima la foscor.
ResponEliminaAlguns dels meus grocs són "veus" en un despertar.
No l'he llegit. M'has engrescat i ho faré.
ResponEliminaPenso en els qui poden ser els meus grocs i m'imagino que deuen ser aquells que m'han marcat d'alguna manera, però a vegades també et marquen persones que no t'ha impactat i que en principi mai no diries que poden ser un dels teus grocs.
ResponEliminaEm costa el concepte de groc... ho reconec, cada vegada que surt el tema hi penso hi penso i no sé mai què pensar..
Tant el comentari d'en XeXu com el de la Carme els vaig llegir tan bon punt ells els van posar i ja em van fer venir ganes de llegir-lo... Ara encara en tinc més :-))
ResponEliminadespren molta força i esperança! a mi em va ajudar a entendre relacions que em costava despendre'm!
ResponEliminaD'aquelles lectures que sacsegen i és impossible que et deixin indiferent.
ResponEliminaDe l'Albert Espinosa te'n recomano un altre que em va entusiasmar: Tot el que podriem haver estat tu i jo, si no fóssim tu i jo.
I com a guionista, també és boníssim: Planta 4a, i Va a ser que nadie es perfecto. Boníssimes totes dues!
Una abraçada tan tendre i màgica com pugui ser!
Jo també vaig publicar un post al respecte. Estic força d'acord amb els anteriors comentaris i animo a qui no l'hagi llegit que ho faci.
ResponEliminahttp://plomablava.blogspot.com/2009_07_01_archive.html
el meu color preferit és el GROC!
ResponElimina*Sànset*
Arran de la ressenya del XeXu, me'l vaig comprar. Al llegir la de la Carme, vaig recordar que el tenia a la pila. No sé què passa que no hi arribo mai i no hi penso. A veure si ara amb la teva m'hi poso d'un vegada.
ResponEliminaGràcies! :-)
Cada cop que parla, l'Albert Espinosa deixa anar una bocanada d'optimisme. Té molt de mèrit tot el que fa i que transmet.
ResponEliminaGràcies Carme potser si no me l'haguessin deixat no l'hauria llegit! però encomana optimisme i com dius bé XeXu fa pensar i si fa pensar ja és molt i és d'agrair ....estic barrejant les respostes....ja ja jo també li dono voltes als meus grocs...de fet no és gaire clara la definició que en fa l'autor...si les pèrdues són guanys me n'adono que contínuament estic guanyant ....
ResponEliminalolita l'has llegit el llibre? jo amb això dels grocs també li dono voltes ( ais! em reitero) gràcies per comentar!
Assumpta va decideix-te a llegir-lo!
rits celebro que també t'ha impactat...fa rumiar...
Pilar "veus" les veus grogues en despertar...què bé!
kweilan ja diràs que t'ha semblat si finalment el llegeixes...
fanal blau i ara l'Albert prepara una sèrie de tv sobre els hospitals i els nens amb càncer que segur que serà bona...gràcies miraré de llegir-me aquest que dius..abraçades grogues!
Gràcies Laura! ja veig que l'hem llegit molts i moltes!
Ostres Sànset me n'alegro...el meu color però és i serà sempre el blau...
Rita au anima't! el món groc t'espera!
Albert B i R sí si que en té de mérit!