Primer es van emportar als comunistes, però a mi no em va importar perquè jo no era comunista.
De seguida es van dur a uns obrers, però a mi no em va importar perquè jo tampoc era obrer.
Desprès van detenir als sindicalistes, però a mi no em va importar perquè jo no sóc sindicalista.
Després van capturar a uns capellans, però com jo no sóc religiós tampoc em va importar.
Ara em duen a mi però ja és massa tard.
Bertolt Brecht Vuit&ena
Paraules manllevades del bloc de la rits
de manllevades res de res! totes teves, de fet totes d'ell que les va dir.
ResponEliminasaps, tb m'ha passat el mateix. Volia parlar-ne i no sabia com i llavors em vaig recordar d'aquest text.
i si, hauríem d'aturar el país sencer!
Fa uns tres anys quan la caiguda de la línia elèctrica a gran part de Barcelona, per les nits tots el veïns sortíem a fer la cassolada al balcó o per la finestra. A mida que es van restablir les punts de llums amb generadors, cada nit menys gent sortia a tocar la cassola.
ResponEliminaEl que tenia llum de nou, ja no es recordava del veí. Només importava estar tranquil a casa veient la tele.
(M'agrada el teu relat) ^_^
"El futur és dels qui creuen en la bellesa dels seus somnis" E.Roossevelt.
ResponEliminajo hi vull creure.
la por transforma els somnis en malsons...
Mai serà massa tard per seguir lluitant per un futur millor.
En Bertolt Brecht sabia molt bé el que es deia!
Totalment d'acord, Elvira, hem de fer alguna cosa... però no ho farem. Mira que diu LA MEVA PERDICIÓ... la gent només va fer cassolada fins que li van tornar la llum... després ja no va seguir lluitant pel veí.
ResponEliminaSom uns egoistes...
Millor tindriem que fer foraa la majoria de politcs i redisenyar les regles del joc.
ResponEliminaCom més hi serem, més força tindrem per fer-nos sentir.
ResponEliminaSalut!
Les havia llegit i em semblen sensacionals. Si no fem una mica de pinya ens quederem sols i se'ns menjaran els que manen sense saber-ne. Una abraçada i fins un altre dia.
ResponEliminaHas definit molt bé l'individualisme...
ResponEliminaAl final sempre ens acaba tocant! Hauríem de regenerar-ho tot! Un petó
ResponEliminaTé tota la raó el comentari de LA MEVA PERDICIÓ: avui ja NO hi ha problemes col.lectius, sinó problemàtiques personals que, quan les hem solucionat, ens fan "passar" del problema del veí.
ResponEliminaAnem malament.
Ahir vaig escoltar M Castells a CNN+ i deia que tothom pensa: a veure quan sortim de la crisi i TORNEM A... I que aquí és on hi ha l'error, NO hem de tornar a cap lloc del passat recent perquè tot allò era fictici, hem de bastir una nova societat, basada en altres coses que no siguin el consumisme i l'especulació
És veritat que només pensem en lo nostre.
ResponEliminagràcies rits...ets un sol!
ResponEliminaLa meva perdició me'n recordo ....però també recordo les cassolades contra la guerra d'Irak....van ser moltes nits picant...i una grandíssima i multitudinària manifestació....no sé sap mai...
Sí lolita segueixo mantenint els somnis d'un futur millor...gràcies
Assumpta s'ha de ser optimista...i els milers de persones que fan de voluntaris?....no són pas egoistes...
Gurmet tens tota la raó...hem de canviar la manera de fer les coses
Salut Montse continuo creient en la força de la col.lectivitat!
gràcies jordicine...hem de confiar...una abraçada per a tu
gràcies Pilar ho ha fet Brecht no jo....
Marta M. Q doncs ja podem començar...
Mireia quan la gent s'ha unit s'han aconseguit grans fites....fem-ho!
Kweilan doncs hem de pensar en això precisament en lo nostre ( possessiu plural)