Saturn devorant el seu fill ( Relats conjunts)

Els meus pares feia mesos que havien traspassat, encara calia fer i desfer un munt de gestions interminables i aquella tarda , en Francesc havia sortit de viatge de negocis a Londres , jo estava sola ,regirant paperassa, mobles resclosits i llibres amb les pàgines esmicolades i grogues dalt de l'altell .....n'hi havia muntanyes , serralades senceres de llibres amuntegats, quasi tots de mitologia, d'astronomia, alguns d'història....sempre havia sospitat que en la família s'hi amagaven secrets inconfessables, secrets que potser aquell vespre trobaria, alguna pista, un indici , una carta....qui-sap-lo!

 Mai vaig conèixer el meu avi patern i el més estrany és que ,si per una casualitat ,apareixia al bell mig d'una conversa tothom començava a estossegar, a aclarir-se la gargamella , o a restar mut dins un entotsolat i encaboriat silenci incomode ....jo m'engolia la saliva per desfer-me un possible nus i amb els ulls rodons com a plats tractava de seguir ,de fit a fit , amb l'esguard clavat en els ulls dels meus pares a veure si en treia l'entrellat... tot sovint em desviaven la conversa i la mirada...treien altres temes pera xerrar i no es comentava res més....Per cert l'únic que sabia de cert, almenys així m'ho havien contat, és que el meu nom era el que era ,en honor al meu avi ....em dic Saturnina....però em faig dir Nina o de vegades Satur......

Alguna cosa terrible devia haver...n'estava segura però no sabia el què....bé el què potser sí .....el meu pare era l'únic de sis germans que havia sobreviscut a no sé quina malaltia gravíssima.....La meva pobra àvia potser es devia trastocar per això....  la recordo temorenca, sorruda, vegetariana acèrrima ,no menjava més que verdura i ous ,res de carn mai dels mais .... la sang li feia pànic....i la sola visió de la carn l'aterria i es posava a tremolar com una fulla.....

Enmig de tant pensament i record i entre núvols de pols i lloms de llibres...la meva mà va topar amb una capsa de fusta , d'aquelles de puros havans , estava com precintada, i a la part del damunt , escrit en vermell posava: retrats de Saturn ( ja us havia dit que era el nom de l'avi)......vaig arrencar el precinte i vaig treure les fotografies.....Deus del cel i de la terra! vaig veure el que se suposa era l'avi en sis retrats diferents .....en cadascun  amb un dels seus sis fills.....menjant-se'ls! devorant-los! mossegant-los, esquinçant-ne les carns a queixalades......quin horror! quin fàstic! quina por! el meu avi era un monstre assassí! un caníbal!

No sé quanta estona havia passat....em devia caure, o desmaiar ....era estirada al llit i en Francesc em mirava atent ...mentre em deia : reina , que estàs embarassada?  és per això que t'has marejat? ai Nina tinc tanta gana de fill!