Des que vaig iniciar aquest bloc, blog o com es vulgui dir la vida, el món i moltes altres coses han canviat....ara mateix hi ha una gran, espero, enèsima manifestació contra la retallada de drets de tota mena que estem vivim com si l'edat mitjana hagués tornat de nou, no hi he anat , no pas perquè estigui en contra no ...hi estic a favor evidentment ....no anar a una manifestació no vol dir pas que no hi sigui en esperit...però el meu refredat actual aconsella prudència i per això m'ho miro des d'aquí....que prenguin nota els descervellats que compten les absències enlloc de les presències ....i no em comptin en una banda que no és....però avui de fet entro aquí per mirar d'encoratjar-vos a participar en un blog molt especial que només s'aviva uns dies a l'any ....sí, us parlo del calendari d'advent.....encara queden dies per farcir de mots i xocolata ....animeu-vos! aneu i mireu com es fa per apuntar-se....
és la segona vegada que hi participo ...us deixo la meva contribució de l'any passat xocolata-desfeta-i-neu-de-porexpan.
Au va que és divertit, emocionant, plaent desembolicar regals dolços .....queden poc dies per omplir!
i si jo no us animo prou llegiu l'Assumpta
i per fer un altre tastet us deixo una xocolatina molt bona
http://javenadal.blogspot.com/2010/12/altres-tradicions-italia-i-russia.html |
No sé massa com va encara...pero fa dies que hi estic apuntat.
ResponEliminaJo també m'he guardat dos dies de desembre... encara no sé què sortirà...
ResponEliminaSer-hi en esperit també és ser-hi.
ResponEliminaEncara no m'estrenada, veurem què faig enguany!!
Aferradetes, nina.
Vaig a veure què és!
ResponEliminaNo hi he participat mai. Vaig a veure de que es tracta!
ResponEliminajo soc tan previsor que ja tinc el post fet :P
ResponEliminaNo em veig amb cor de participar-hi però miraré el que feu.
ResponEliminaGràcies per les suggerències...i per la xocolatina!!!
ResponEliminaMoltes gràcies per la propaganda i sobretot per participar-hi
ResponEliminaEstava una mica "adormida" en aquest tema i el teu post m'ha despertat de cop amb un gran somriure, com un despertador de campanetes i picarols tocant alguna nadala ben nostra... un plat de brou calent a la taula... i il·lusió, que no ens falti la il·lusió!! ;-)))
ResponEliminaGuapa!!!
(Jo també vaig pel primer refredat de la temporada. De moment NO és fort... és com si estés "sota control"... estornudo poc, tinc poc mal de cap, em ploren poc els ulls... tan sols tinc unes decimetes... però el molt desgraciat "hi és". A veure si el "mato" abans que les seves proporcions es facin gegantines
Moltes gràcies a tothom...eep Mireia i Assumpta gracies a vosaltres! la il-lusió s'encomana!
ResponElimina