Potser hauria d'anar a cercar un calendari més antic que no pas el segle XVIII però vaja ja estem al mes de frimari i avui és el dia del pic ....celebrem el dia del pic ....que amb pic i pala podríem fer molta feina en aquesta reculada general involutiva i reaccionaria...
Quines coses faríeu amb un pic i una pala?
Per exemple jo aniria fent un fossat ben gros per encabir-hi tots els politicastres corruptes que tanquen televisions, els qui s'han embutxacat milions....del poble, els qui fan i desfan lleis com a xurros mal fets ....
I vosaltres?
XeXu ha dit...Pic i pala per fer molta feina, perquè ens en queda molta per construir un bon país
XeXu ha dit...Pic i pala per fer molta feina, perquè ens en queda molta per construir un bon país
- Carme ha dit...
- Ja ens ho estem currant a pic i pala, tot això... Com més entinguem millor...
Loreto Giralt Turón ha dit...- D'entrada els utilitzaria per separar els països catalans
d'Espanya, una rasa ben llarga i ample. I després potser faria com tu i
en llençaria a uns quants dins el forat.
Sílvia ha dit...- He recordat i buscat aquests versos de l'Ovidi:
Però si em faig vell no importa.
M'importa una veritat.
I la busque amb pic i pala
com a un tresor amagat.
Picaré fins al comiat!
Piquem ben fort? Molt bon dia, Elfree i feliç finde :)
novesflors ha dit...- Jo posaria a tots aquests que tu esmentes a picar 8 hores diàries, a veure si llavors veien les coses més clares.
El porquet ha dit...- Jo els donaria el pic i la pala a tots ells, i així podríem fer realitat, per fi, la proclama d' "a pic i pala tots"!
El meu somni humit, ho confesso,
Rafel ha dit...- Millor que piquin ells. Mentrestant, que sentin per megafonia
això de la reforma laboral i el progrés de la humanitat (Botella dixit)
rits ha dit...- Doncs jo, poc original, hi faria un hort. Per plantar-hi verdures
noves, fresques i lluents, verdes d'esperança, que generin aire fresc.
Potser així, amb el cos i l'ànima una mica més sans podriem veure molt
més la feina que hem de fer. Deixar-nos dels altres que mai miraran per
nosaltres i cuidar-nos els uns als altres.
joan gasull ha dit...- Jo estic tant emprenyat que els fotaria el manec pel.......callo, millor callo. Ah, i després directes al forat que has fet tu.
Laura T. Marcel ha dit...- Hi havia una director general a l'empresa que vaig treballar
molts anys que quan trobava les errades d'algun incompetent sempre deia:
"¡Cuantos brazos robados al campo!"
Aquesta metàfora em serveix per enviar a pic i pala a tots aquells incompetents que ens trobem en la nostra vida, no només a gran escala(polítics, banquers, monarques...) sinó en la nostra vida diària: aquell que ha arribat on ha arribat fent la pilota, el dèspota que amb un càrrec abusa del seu poder, el qui fa la feina sense la responsabilitat que li toca, el que simplement ni treballa ni fa res per a trobar feina esperant que el mantinguem els altres,... tant i tant paràsits amb els qui ens toca conviure. Tots a pic i pala!
-
Pic i pala per fer molta feina, perquè ens en queda molta per construir un bon país.
ResponEliminaJa ens ho estem currant a pic i pala, tot això... Com més entinguem millor...
ResponEliminaD'entrada els utilitzaria per separar els països catalans d'Espanya, una rasa ben llarga i ample. I després potser faria com tu i en llençaria a uns quants dins el forat.
ResponEliminaHe recordat i buscat aquests versos de l'Ovidi:
ResponEliminaPerò si em faig vell no importa.
M'importa una veritat.
I la busque amb pic i pala
com a un tresor amagat.
Picaré fins al comiat!
Piquem ben fort? Molt bon dia, Elfree i feliç finde :)
Jo posaria a tots aquests que tu esmentes a picar 8 hores diàries, a veure si llavors veien les coses més clares.
ResponEliminaJo els donaria el pic i la pala a tots ells, i així podríem fer realitat, per fi, la proclama d' "a pic i pala tots"!
ResponEliminaEl meu somni humit, ho confesso,
Millor que piquin ells. Mentrestant, que sentin per megafonia això de la reforma laboral i el progrés de la humanitat (Botella dixit)
ResponEliminaDoncs jo, poc original, hi faria un hort. Per plantar-hi verdures noves, fresques i lluents, verdes d'esperança, que generin aire fresc. Potser així, amb el cos i l'ànima una mica més sans podriem veure molt més la feina que hem de fer. Deixar-nos dels altres que mai miraran per nosaltres i cuidar-nos els uns als altres.
ResponEliminaJo estic tant emprenyat que els fotaria el manec pel.......callo, millor callo. Ah, i després directes al forat que has fet tu.
ResponEliminaHi havia una director general a l'empresa que vaig treballar molts anys que quan trobava les errades d'algun incompetent sempre deia: "¡Cuantos brazos robados al campo!"
ResponEliminaAquesta metàfora em serveix per enviar a pic i pala a tots aquells incompetents que ens trobem en la nostra vida, no només a gran escala(polítics, banquers, monarques...) sinó en la nostra vida diària: aquell que ha arribat on ha arribat fent la pilota, el dèspota que amb un càrrec abusa del seu poder, el qui fa la feina sense la responsabilitat que li toca, el que simplement ni treballa ni fa res per a trobar feina esperant que el mantinguem els altres,... tant i tant paràsits amb els qui ens toca conviure. Tots a pic i pala!
Moltes gracies incorporo al post els vostres comentaris!
ResponElimina