I una altra cosa per enèsima vegada recordem que no s'encomana per compartir taula ni fent-se un petó ni fent-se una abraçada ....ni donant-se la mà, no estalvieu amor ni afecte ni contacte físic, són persones com tu com jo ....no és un estigma és un conjunt de símptomes...
Jo treballo cada dia amb un malalt de sida i puc corraborar el que dius, es pot tenir vida normalamb ells.
ResponEliminaÉs veritat, ara que ja ha passat el terror dels primers anys és primordial no abaixar la guàrdia. I garantir medicació per tothom, sigui del país que sigui.
ResponEliminaDurant uns anys vaig tenir un amic que tenia anti-cossos, no sé si ha desenvolupat la malaltia,( li he perdut la pista) però ell sempre deia que era com tenir una espasa sobre el cap...
ResponEliminaNo estalvieu afecte, d'això es tracta, molt important.
ResponEliminaA dia d'avui la SIDA ha passat a ser una malaltia crònica als països desenvolupats, però queda molta feina per fer, i sobretot d'acceptació. No es pot curar encara, però es pot prevenir i controlar, i com dius, els malalts no són empestats, es mereixen el mateix tracte que qualsevol.
ResponEliminaGràcies realment fa falta encara molta i molta feina, si Joan vida normal ni més ni menys però encara hi ha gent que per por, prejudicis o ignorància els rebutja
ResponEliminaCompletament d'acord Loreto!
M Roser el teu amic tenia és cer una espasa de Dàmocles, per sort amb una certa vigilància analítica, alimentació adequada i revisions i ara amb medicaments que ajuden a frenar o pal·liar la simptomatologia la supervivència és alta
Novesflors tens raó molta gent els hi té com por i eviten contacte i no ha de ser així
Gràcies Xexu semblava que havíem avançat molt però encara queda feina per a fer