El poble català , diuen els tòpics, es distingeix pel seny i per la rauxa, això d'ara no és cap rauxa és totalment assenyat.....després de segles intentant que Sepharad escolti i entengui, ni escolta i encara menys ens entén, l'única cosa que volen és seguir saquejant indústries , cabals, i cultura....mireu la tasca imparable dels corruptes als països amics i veïns contra la llengua, l'educació, la bandera, la cultura , la tv....
Som complicats, ens agrada complicar-nos la vida per això enlloc de preguntar-nos una cabdal qüestió ens en preguntarem dues .....els polítics han trobat la manera d'acontentar per una banda el poble, el mandat del qual se suposa han de servir els governants, en qui deleguem el nostre desig i les nostres aspiracions i per altra banda els altres companys de partit i de partits....( qui està partit ....la veritat crec li manca alguna cosa ) que diuen que sí però no però sí però potser ....els anomenats federalistes , almenys queda la constatació indefugible que per poder-te federar o confederar primer has de ser un estat...igual que per poder associar-te primer t'has de fer soci.....ara bé ....suposem que la primera pregunta obté un sí rotund i la segona és no.....quin panorama s'esdevé? esperar asseguts fer-nos vells amb la quimera que Sepharad opti per reconvertir-se en un cafè relaxing para todos en una mena d'estats units? o en una confederació ?
Ja ho sé direu...i sí els dos sís triomfen .....també ens haurem d'esperar asseguts? o algú que no hagi perdut el criteri i la capacitat de pensar de manera intel·ligent , diguem-ne algú d'Europa....o altre estament posarà má i ens oferirà la ídem?
No vull aigualir l'entusiasme ....si hi penso dubto sí.....ara que recordo un sí a un no és un no, un no a un sí és no i un sí a un sí és sí.......Hamlet es tornaria més boig .....ser o no ser o ser ser ?
Elfreelang té clar que sigui com sigui sí sí sí i tants sís com vulgueu.....alguns ens amenacen amb tanquetes, no caldrà , la pitjor amenaça és la calculadora i com es faci servir....
Vull ser d'un país normal, per decidir ser, per a ser.
No seria el primer cop que, després de donar-los la mà, els nostres aliats europeus miren cap una altra banda. Espero que aquest cop no passi, si no els nens del futur hauran d'estudiar com ens van tornar a fallar aquells que, en principi, lluitaven al nostre costat.
ResponEliminaJo crec que els polítics han volgut ser "políticament correctes". I encara no han entés que això no pot ser. I que les mitges tinten no porten enlloc. I com tu molt ben dius la pitjor amenaça serà el recompte i el criteri d'avaluació del resultats. D'aquí al novembre encara ens queda un any. Tindrem temps de sobre de veure per on van els trets i espero que aquests trets siguin només en sentit figurat perquè veig que hi ha tanta mala baba continguda i tanta ignorància, ràbia i por que a mi si que em fa por que la combinació de totes aquestes coses no acabi pas bé. Una mica més de paciència i serenitat. Sort que ja estem acostumats a cultivar-la.
ResponEliminaTens molta raó amb això que l'única combinació perquè surti sí és sí i sí...
ResponEliminaI tot això que dius és ben cert, però s'ha de treballar pel Sí i Sí, amb senys i tranquil·litat, que les seves rauxes, les d'ells, també d'alguna manera treballen pel Sí i Sí, crec, jo... i ho espero.
Calma i endavant les atxes, que al menys ens faran llum!
Això de Hamlet està molt bé!
ResponEliminaÉs que els catalans som complicats, ens agrada donar voltes i més voltes sobre la mateixa cosa i embolicar la troca. Però aquest cop almenys s'han posat d'acord amb la pregunta. Ara toca esperar que surti el Sí Sí. Una abrçada
ResponEliminaComença a ser hora de poder ser. FA molt temps que caminem amb incertesa . SISI. Ahir vaig votar per la independència a la para d'ANC de Valls i Alt Camp, cal tenir a punt tots els suports x combatre els entrebancs que de bien segur ens posaran.
ResponEliminaSí, sí...
ResponEliminaperò a partir d'ara potser haurem de dir-los a ells que posin seny, ells que sempre ens deien la mateixa lletania del seny cada cop que aixecàvem el cap.
Bon plantejament. També dubto jo, i com dius, si hi penseshi dubtes més. Què fer? Què fer? Els esdeveniments, el que serà, semblen imparables. Això sí.
ResponEliminaSalut.
només hem de convèncer a dir arreu que les bones són si i si. Així no hi haurà cap problema.
ResponEliminaI tant, Elfree, ja t'ho he dit al meu blog, siguem optimistes i intentem convèncer gent del PSC i d'Iniciativa, per la via de la raó i el sentiment, no és tan difícil....
ResponEliminaDons ja tenim clar el que em de fer: si i si. Sens dubtes.
ResponEliminaPer mi encara hi ha poques opcions, encara hi trobo a faltar les opcions
ResponEliminac) cap de les anteriors
d) totes les anteriors
dispenseu havia fet un llarg comentari us ho juro per la independència, per respondre a cadascú i el senyor blogger de la punyeta me l'ha esborrat ara no em veig amb cor de tornar a reescriure tot
ResponEliminaus agraeixo els vostres comentaris amb qui en general en comparteixo el contingut ( excepte el pons que m'afegeix més possibles opcions) abraçada!