Tardor( relats conjunts)

                                                                      
http://ca.wikipedia.org/wiki/Giuseppe_Arcimboldo

Vaig anar adelerat cap al mirall gran del saló , amb calfreds i suor freda , la pell humitejada i els llavis secs, després d'haver-me despertat de sobte d'un terrible malson.....encara tenia dintre meu aquelles visions terribles i les veus que em ressonaven a l'oïda....nas de patata! tens el cap de carbassa! de tant vi que beus els cabells se't tornaran pàmpols i gotims de raïm; les teves orelles seran de mandarina , grans tubercles et menjaran la cara , el teu coll de nap t'immobilitzarà el moviment natural, els teus llavis seran trossos de tomàtec i no tindràs cos , ni tors ni cames ni mans ni braços , seràs un bust vegetal i el teu cervell estarà ple de terra , sense pensaments ni sentiments restaràs condemnat a ser devorat per boques famolenques d'aquells que pateixen gana, per ocells que et picotejaran els ulls ....quin esglai! seguia corrent amb totes les meves escasses forces, que m'abandonaven per moments i els peus se'm feien lloses que , amb prou feines, podia arrastrar pel mosaic del passadís llarguíssim que menava vers el gran saló dels miralls....volia mirar-me , volia, necessitava comprovar si estava despert o dormia, si era un somni, o el malson continuava....no gosava a baixar la mirada no fos cas que enlloc de cames tingués dues tiges i les mans fossin fulles de palmera....i per fi em trobava davant el mirall...i vaig veure la meva cara reflectida.....ohhhhhh deus del cel! encara era pitjor: