Em pregunto quants d'aquest mils de milions passen gana, set,..quants no tenen sostre?
Aquí a Europa, la vella i atrotinada Europa també es juga a tocar i a parar? es van proposar com a fita el 2000 que en un període de 15 anys o sia el 2015 es complissin els Objectius de desenvolupament del mil.leni
( l'ONU) ah i va ser subscrit per tots els països membres.
Els vuit objectius són:
- Eradicar la pobresa extrema i la fam
- Aconseguir l'educació primària universal
- Promoure la plena igualtat entre home i dona
- Reduir la mortalitat infantil
- Millorar la salut materna
- Combatre la sida, el paludisme i altres malalties
- Garantir un desenvolupament sostenible
- Fomentar una associació mundial per al desenvolupament
Ui doncs sí l'any passat que va ser l'any europeu de lluita contra la pobresa es va iniciar l'objectiu que el 2015 no hi hagués cap persona sense sostre...és cinisme? els qui fan les lleis on viuen? a Saturn ? a Plutó?
No teníem prou tragèdia humana amb els desnonaments pels l'impagament d'hipoteques i ara faran el mateix i més ràpidament amb els qui no puguin pagar el lloguer ( amb només deu dies de marge què voleu que facin)
L'any passat fou l'any europeu de la lluita contra la pobresa, i aquest any és l'any europeu del voluntariat. Han pensat: ep!!! les coses no van bé, on hi ha voluntaris??
ResponEliminaVoluntaris per sortir de casa seva sense que hi hagi d'anar la policia, voluntaris per posar el cul i que algú li fumi una bona puntada....
L'any que ve hauria de ser l'any europeu de la insostenibilitat.... perquè això, ara mateix, és insostenible!!
Els que manen els diuen als que fan les lleis com han de fer-les. Ni uns ni els altres tenen cap problema en pagar el lloguer els 10 primers dies de mes.
ResponEliminaNo em sembla que anem pel camí d'aconseguir cap d'aquests objectius, i si és pels països membres encara menys. Per estrany que sembli, els que lluiten per un món millor, encara que sigui també per obtenir-ne un benefici, són empreses i organitzacions no governamentals. Sense el suport dels propis països no anirem enlloc.
ResponEliminaSembla que tots aquests objectius s'han reduït a només dos: capital i beneficis per sobre de tot... per als de sempre, això sí!
ResponEliminaBona reflexió, Elfreelang. Una abraçada!
L'ONU va dir que eren uns objectius que es podien complir. Sols cal voluntat política.
ResponEliminaNo cal que digui res més, oi? Anem molt malament. Molt.
quan començarem a anar bé??
ResponEliminaesperem que tot plegat sigui el començament de la fi dels infinits començaments que no serveixen per res...
10 dies? i perquè no deu segons? posats a fer...
Les cimeres mundials, les trobades de caps d'estat i de govern (ja no només sentir aquesta frase m'entra se'm posen els pèls de punta) sempre acaben amb paraules pomposes, ben trenades i amb objectius ambiciosos.
ResponEliminaA l'hora de la seva aplicació, a nivell local, no sé què passa, si es perd l'esperit de la lletra o l'esperit humà però les coses són força diferents.
La màxima "Pensa globalment actua localment", tant de moda en sectors ecologistes, no funciona ni en el medi ambient ni en la política social.
Ho sent molt però no hi ha res a fer. El sistema està viciat. El camí seria alguna cosa pareguda al que ha passat a Islàndia. Gens fàcil.
ResponEliminaTorne a escriure per dir-te que podries posar enllaç de Facebook, fas reflexions que valdria molt la pena enllaçar.
ResponEliminaQuan penso que al món hi ha recursos suficients perquè ningú passi gana m'adono que ho estem fent FATAL!!
ResponEliminaNonempabé, no!
ResponEliminaÉs que com bé dius, Elvira, viuen en una altra galàxia, instal·lats allí, aliens del que passa a la Terra.
ResponElimina:(
Avui no em surt de dir res...Tant que hi ha a dir i jo enmudeixo.
ResponEliminaEl problema el dius tu, Elfree: els legisladors viuen en un planeta diferent d'on vivim la resta de mortals. Tan senzill i tan complexe alhora. És urgent que els retornem a la Terra... sense demora!
ResponEliminaEns acostem cada cop més a un capitalisme tant dur que serà pitjor que totes les dictadures juntes. On no es matarà a sang freda, però es deixarà morir a la població sense cap remordiment. El primer es primer, en aquest cas sembla ser que són els diners.
ResponEliminaCal un canvi tant radical, que el veig impossible
Em sembla que podem dir que, actualment, d'aquests 7.000 milions mengen cada dia uns 6.000 milions... així que ja ens podem afanyar. Fa poc llegia, citant al filòsof Javier Muguerza, que després de la crítica al "socialisme real" (no hi pot haver autèntica igualtat sense llibertat), s'ha de fer una crítica al "capitalisme real" (no hi pot haver autèntica llibertat sense igualtat). Hi estic d'acord, cal un canvi radical, com diu en Garbí, però no sé com.
ResponEliminaMolts propòsits, moltes cimeres i moltes reunions però ningú arregla res de res, és que ningú en té la solució.
ResponEliminaLa veritat, aimada Elfree, és que tots els principals problemes mundials i citats en aquest vuit punts, són REALMENT solucionables, només caldria certa voluntat política per fer-ho. El problema no és que siguem molts, la qüestió és que la riquesa està molt mal repartida. Però això ja fa molt temps que ho sabem, no?
ResponEliminaHe llegit això dels desnonaments ràpids i no ho he acabat d'entendre. Més que res pels temps difícils que ens acompanyen. Tot està molt complicat. I, com dius, hi ha massa gent que passa gana. Una abraçada i fins aviat.
ResponEliminaAlba ja tens raó ja insostenible és la paraula...
ResponEliminaJpmerch heus aquí un dels problemes els qui manen i els que diuen als altres el que han de fer governen i legislen contra el poble ....
Xexu no no anirem enlloc , enlloc més de cap al forat negre de la misèria...
Joanfer capitalisme i dels salvatges....avancem a l'inrevés...gràcies per l'abraçada! te'n faig una jo també...!
rits estem ben lluny de complir cap objectiu ara manen els capitals i els polítics per molt que volguessin no se pas si n'hauria prou!
Lolita no ho sé si anirem bé...al pas que anem anem a malament i a pitjor
Porquet potser ja m'estic deixant vèncer pel desànim però trobo que ni a nivell global ni local ni res...l'únic que sembla que és aplicable globalment és la nefasta crisi!
Estonetes a Islàndia van fer el que hauríem hagut de fer a tota Europa ...gràcies però no tinc facebook...i de moment estic bé sense
Assumpta fatal és poc...ineptitud unida a malvolença....
Carme no anem pas bé no....gens ni mica...ai!
ResponEliminaSi fanal en un altre món ...i nosaltres quí baix al món real amb atur, desnonaments i gana i set...
Pilar no m'estranya...el silenci ja és dir moolt!
Ferran com podríem fer que aterressin? alguna idea?
Garbi24 un canvi radical és això radical d'anar a l'arrel del problema i deixar-se d'ostres
( volia dir hòsties) de vegades vull pensar que es possible altres m'enfonso en el realisme més negre!
Gemma molt ben dit ...m'ha agradat la cita...cal canvi radical o no però canvis ja! jo tampoc sé ben bé com però i si ens hi posem entre tothom? tenim força i el poder és nostre però ens falta creure-hi!
Euphorbia no hi ha una sola solució n'hi hauria d'haver moltes i començar a aplicar-les en el món de veritat...
Gregori a part de voluntat política faltaria l'econòmica voluntat i sumaríem la voluntat de les borses....i tant fa massa temps que sabem que la riquesa és només per uns quants....em resisteixo a creure que siguem tan babaus..lluitem en contra d'això!
Gràcies jordicine sí complicat i difícil d'entendre ...com voler apagar un foc tirant més llenya!
Sembla mentida que enlloc d'estar cada cop més a prop de complir aquests objectius cada vegada ens n'allunyem més i les desigualtats cada cop siguin majors i la crisi mundial, no la d'ara, la de sempre, la que fa morir de gana a millons de persones no sembla que tingui una fi propera.
ResponEliminaCom pot ser que tantes persones, suposadament intel·ligents, no siguem capaços d'administrar els recursos de la terra perquè puguem viure tots plegats en pau i ningú passi gana? Com pot ser que mig món ofegui a l'altre i cada cop vagi a més?
No ho sé, quan era petita no entenia perquè passava tot això al món i veig que ara que m'he fet gran segueixo sense entendre res.
Una abraçada.
Gracies !Barcelona m'enamora....una abraçada...jo cada cop l'entenc menys el món
ResponElimina