Posem-nos llacets vermells no només avui sinó cada dia; no abaixem la guàrdia, la prevenció és la millor arma, useu preservatius, i recordem que no s'encomana per fer una abraçada, ni per fer un petó , encara hi ha molta gent que estigmatitza i separa, tenen una malaltia o bé són portadors del virus sense presentar símptomes; afecta a heterosexuals igual que a homosexuals, dones i homes, petits i grans, també és cert hi ha persones que s'han infectat per ser drogodependents i nens que s'han infectat perquè les seves mares ho estaven....gràcies a l'experimentació i investigació han aparegut nous fàrmacs que han permès millorar la supervivència i la qualitat de vida ; però encara cal molta més feina; de prevenció, d'explicar a tothom que es pot evitar amb unes senzilles mesures higièniques; que els qui són portadors no són culpables de res; que necessiten el nostre suport, la nostra amistat, el nostre afecte .....fa anys , quan treballava amb persones discapacitades psíquiques , vaig tenir un alumne que era portador , prenia un munt de medicaments cada dia, vivia en una aldea infantil SOS , la mare en tenir-lo li va passar el virus , ella va morir, el pare el maltractava ,i per això havia anat a viure , tutelat per la DGAIA, a un centre; el xaval negava la seva realitat i era molt important que acceptés saber, que acceptés parlar-ne i fer-lo conscient per tal que efectués uns rituals higiènics correctes; si ja és complicat en persones "capacitades" més complicat ho vam tenir.....vam haver de coordinar-nos amb els educadors del centre i també amb els professionals d'una associació : Actua,( crec que ara ja no existeix )per tal d'actuar de manera sincrònica; mai oblidaré la difícil conversa que vaig poder tenir amb ell....Aaron ara deus tenir ja 25 o 26 anys no sé on deus estar ni amb qui vius, però sempre sempre et recordo , especialment en un dia com avui. La darrera vegada que et vaig veure estaves content d'haver acabat la formació en jardineria, se't veia bé i feliç....la incertesa que planava damunt teu era on aniries a parar quan arribessis als 18....espero que tinguis tot el suport i l'afecte que et mereixes i un lloc on viure...va per tu Aaron!
Records per a Aaron. Allà on sigui.
ResponEliminaEm poso el llacet, que avui té un nom: Aaron.
ResponEliminaEstà bé que hi hagi dies com aquests. Encara estaria millor que tota la informació que ens arribi avui, ens quedi retinguda a les neurones fins l'1 de desembre de l'any que bé.
ResponEliminaSí, jo també crec que és important que hi hagi dies com aquest. Potser semblen poca cosa, però per mi són com aquella mosca torradallonsis, que constantment et recorda que ronda per allà.
ResponEliminaEl fet que la Sida ja no sigui mortal (a una part del planeta), ha donat canxa al relaxament; com si la por dels anys vuitanta, quan semblava una pandèmia imparable, ja no tingués raó de ser. Por irracional no, però prou seny per ser conscients que la Sida encara existeix, i que la prevenció és LA manera d'aturar-la, sí.
Que l'Aaron i tots els Aaron tinguin l'afecte i el suport que necessiten. Que els tinguem tots.
Quan m'he llevat aquest matí i he pres consciència del dia que és de seguida he pensat en el dia de la SIDA, i que en vaig fer post fa un parell d'anys, imaginava que algú avui ho recordaria, i tu ho fas a més amb un exemple per entendrir-nos el cor. La SIDA és un problema de tots, no només dels que la pateixen, i ningú no en queda lliure. Fa uns anys vaig estar treballant amb antiretrovirals, i tot i que era una parcel·la allunyada dels malalts i la malaltia en sí, viure de prop la lluita val la pena, i estàs al cas de les coses que es fan. Tots els esforços seran pocs fins que aconseguim eliminar aquest virus tan potent.
ResponEliminaper tots els Aarons del món, sobretot els que no gaudeixen de tractaments..
ResponEliminales malalaties si no s'estigmatitzen són menys malaltia.. cal tenir-ho en compte, com cal tenir en compte que la sida segueix sent una malaltia i l'hem de combatre amb tots els mitjans..
posts com aquest hi ajuden!
Sempre cal fer memòria i no baixar la guàrdia.
ResponEliminaUna abraçada, on siguis, Aaron!
Per tots els Aarons que hem conegut!
ResponEliminaI perquè algun dia poguem erradicar-la!
Guau! x l'Aaron, per tots aquells innocents que hem conegut en aquestes circumstàncies. El teu post d'avui m'és molt i molt proper.
ResponEliminaCal continuar treballant!
Quina entrada més maca la d'avui i espero que l'Aaron hagi tingut sort a la vida.
ResponEliminaEls dies mundials d'això i d'allò són molt importants per a fer agafar consciència, però els altres 364 també ho són molt d'importants.
Petons
Vaig tard......!!!
ResponEliminaJo també em vaig possar el llacet roig i és que dies així serveixen per conscienciar una miqueta.
Gràcies Jordi Dorca!
ResponEliminaPilar! moltes gràcies un nom i tants milers de noms !
Gràcies Yáiza! hem de lluitar dia a dia per aquesta cusa i tantes altres...
Ferran dis així ajuden a la visibilitat , per sort hi ha medicaments i nous descobriments , però a Africa i altres parts del món encar mor gent per la Sida, L'Aaron ha tingut la sort de no ser africà...gràcies Ferran!
gràcies XeXu per sort hi ha esforços per combatre la malaltia i el maleït virus ...però cal seguir...hi ha molts lloc del món on no hi arriben els medicaments i ni tan sols es fa prevenció!
Gràcies lolita! la veritat és que aquell nano el recordo molt ...tant de bo cada dia s'avanci més en prevenció , en tractament i sobretot que la societat consideri els afectats igual que a altres afectats , és a dir amb normalitat! una abraçada!
gràcies Carme! envio la teva abraçada amb l'esperança que li arribi!
Gràcies fanal blau!
gràcies rits!
gràcies euphorbia!
Alba mai és tard quan al final s'arriba, gràcies!
Per tu, Aaron, i per tants altres.
ResponEliminaGràcies novesflors!
ResponEliminaHI hauria d'haver més dies com aquests, perquè encara hi ha gent que oblida que aquest virus existeix i encara hi ha molta inconsciència. Sobre tot els dissabtes a la nit, ja m'enteneu. Avui disposem de tot tipus d'informació i sabem com es pot evitar i transmetre el SIDA, així que no hi ha excuses ni errors que valguin. Sisplau, que hi hagi més consciència i tan de bo algun dia s'acabi amb aquest virus.
ResponEliminaTens tota la raó Anna Griera, més prevenció i consciència sí!
ResponElimina