Paisos Catalans

divendres, 7 d’octubre de 2011

La llei de Murphy i jo, pluja,retallades i hospitals


Doncs sí ...ho sabia, sabia que plouria quan em toqués baixar de l'autobús. Per sort duia el meu super macro paraigües però igualment quan ha començat a caure un xàfec m'he aixoplugat sota una balconada, prou ampla per aplegar uns quants conciutadans de totes les  edats.....la pluja quan cau colpejant els carrers com si estigués enutjada amb la humanitat em neguiteja però he sublimat el neguit i l'he anat apaivagant a força de contemplació....durant gairebé prop de dos quarts d'hora he observat la pluja picant davant d'uns fanals, he mirat i he somrigut veient una parella amb dos fills petits, nen i nena, completament xops de pluja i de felicitat ...reien a cor que vols perquè el petit havia posat el peu dins un toll , pobret semblava un aneguet mullat , reien i reien i m'han encomanat un bri de la seva rialla....o quan he vist més d'una parella de la tercera edat, (mai he entès aquest eufemisme,...jo ara dec ser de la segona edat? en quin moment de la nostra vida passem de la primera edat a la segona?) ben agafadets del braç sota un mateix paraigua. Mirava la pluja caure estrepitosament ....una parella de senyores grans ( d'edat , no de grandària) mullades com a gallines compartint un paraigües esquifit ....contentes perquè plovia i ara els carrers estarien nets i els arbres regats a consciència ....i he pensat que Murphy mostrava la seva part ben amable..i que tot té dues cares....observant la pluja fins i tot m'he oblidat del que es parla a tothora ....que si ens volen tornar a minvar el salari, que sí, que ara que no que si cobraríem el que cobraven el 2007 ( uupiiii cobrava més que ara!....més que res perquè any a any m'han augmentat les responsabilitats laborals, i la dificultat i el sou ha anat caient en picat.....)


Sí ,admirant la gent que passava sota l'aiguat m'he oblidat que ahir em vaig aturar al bell mig del carrer, per picar de mans, no pas per aplaudir, sinó per almenys estar una estona al costat dels qui cada dia aturen el trànsit davant l'Hospital de la Creu Roja, no són gaires, no són joves són senyores de l'edat aquella de tercera, que veuen com es desfà un món sota els seus cansats peus, que piquen cassoles, que fan guàrdia davant la porta de l'hospital, assegudes perquè les cames no sostenen com abans...no prenguessin pas mal que potser no troben metges, ni llits ni hospital....vaig sentir compassió per elles per mi i per l'Hospital i els seus metges i infermeres...i em demanava com era que no eren mil persones, un milió de persones allà al carrer per defensar el seu hospital,el nostre hospital , la nostra sanitat pública.....jo només hi era de passada ....molts cops m'hi trobo quan baixo de la feina ...ahir m'hi vaig quedar una estona....
Mirant la pluja que queia....m'he oblidat de tot el que ens cau damunt ....

17 comentaris:

  1. Dona, no m'estranya sempre és molt millor l'espectacle de la pluja que l'altre que ja fa dies que veiem i que encara ens espera.

    Malgrat tot, bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. A mi també em sorpren, de fet, em sorprenc, d'estar encara tan esdormiscats.
    Potser és que cal que plogui més (em sap greu per tu) per tal que la mullena se'ns fiqui al moll de l'os i reaccionem.

    Porto trenta anys d'història laboral cotitzant. L'altre dia mirava nòmines de fa un munt d'anys, i el resultat va ser patètic.
    Tot i així, afortunada, tinc treball i un sostre.
    Ens haurem de mullar més! Molt més!
    Una abraçada, noia!

    ResponElimina
  3. A mi també m'ha enganxat la pluja fora de casa... però sense paraigües! Així que ben he quedat ben xop!

    Tant de bo aquesta pluja fes escampar els mals aires i auguris que portem a sobre nostre des de fa molt temps. L'aire està molt viciat i hi ha massa angoixa a l'atmosfera.

    Tant de bo aquesta pluja fes foc nou.

    ResponElimina
  4. Ja m'ho ha dit ma germana que plovia a Barcelona... aquí, amb el Mestral, ni una gota.

    En fi, que la pluja faci una bona neteja...

    ResponElimina
  5. Aplaudim la pluja i la gent que es revolta contra les retallades.

    T'ho diu un de la cinquena edat.

    ResponElimina
  6. La pluja pot servir, com tu bé has dit, per netejar una mica, ni que sigui aquests pensaments tan realistes i que fan tan mal. Estem en una societat molt "acomodada". I quan dic acomodada vull dir-ho en tots els sentits. Potser n'hi ha molts preocupats per la situació acutal, però assegut al sofà no es farà pas res.....
    A mi ja em comença a cansar tot!

    ResponElimina
  7. Elfree, ho dius meravellosament. Jo tampoc ho entenc. Parles en la gent i tots semblen estar d'acord, però gires el cap i no hi ha ningú. Fins on tindrà que mullar-les el que està caient per a que criden al carrer?

    ResponElimina
  8. Ah! Elfree, em meravella el teu optimisme vital, fot un xàfec de nassos i tu contemples la canalleta jugant i els vellets aixoplugant-se..en fi, em sembla que està molt bé, i no ho dic (per una vegada) en tom sardònic. I quant el què expliques de l'hospital, fixa't bé, no fa gaire temps que quan es parlava de copagament la majoria no ho acceptàvem, avui dia gairebé nosaltres mateixos estem suplicant a l'administració que ho apliqui, no sigui cas que ens quedem sense llits sense metges i sense quiròfans. Ens han ben fotut.

    salut ( mai millor desitjat )

    ResponElimina
  9. No dic que s'hagi d'oblidar, perquè no. I molt menys passar del tema, o dels temes. Però una estoneta de descans mental, de no pensar massa en res més del que veuen els teus ulls, no diguis que no se't va posar bé. De tant en tant cal, que si només fem que lamentar-nos i lamentar-nos...

    ResponElimina
  10. Està tot dit ja, així que només comentaré un trocet de l'apunt, per respondre a una pregunta que fas. Quan un dia algú, de sobte, et diu senyora, és que t'has ficat sense saber-ho a la segona edat.;-)

    ResponElimina
  11. Free? On ets? Em passes una micona de pluja, reina? Aqui no plou!
    Sort que amb el teu apunt m'he refrescat una mica. Encara que sigui una pluja virtual, l'he viscut.
    Aquesta frase de Jpmerch, Quan un dia algú, de sobte, et diu senyora, és que t'has ficat sense saber-ho a la segona edat, m'ha fet riure. Jo hi he entrat de ple! Em diuen, mal em pesi, senyora per tot arreu i d'això ja fa temps!
    El que ens cau al damunt: anar a la privada perquè ens curin? La situació és molt difícil, jo ja no sé per on retallar el meu dia a dia, paraula.

    ResponElimina
  12. Ahir també em va enganxar la pluja, just al carrer Sicília, i em va servir per allargar l'estada amb una amiga que no veig tan sovint com voldria.
    I sí, sempre hi ha petites coses que ens distreuen i ens fan oblidar, ni que sigui una estona, les preocupacions grosses.
    Què ha passat amb l'esperit del 15 M? serà que fins que no ens hagin escanyat del tot no cridarem.

    ResponElimina
  13. De vegades, la pluja cau bé i ho neteja tot. A les meves contrades fa molt de temps, potser massa, que no plou.

    ResponElimina
  14. Bé, ja és molt si la pluja té aquest poder de fer-te oblidar els neguits. De vegades ens fa falta deixar de pensar en tot una mica...

    ResponElimina
  15. Ep, aquest dissabte 15 hi ha manifestació (17h pça Catalunya), "De la indignació a l'acció", a més és convocatòria internacional, esperem que no plogui!!

    ResponElimina
  16. Jo és que... no sé, tu, la pluja la trobo bona sempre, fins i tot quan Murphy ha volgut no fer-me pensar a agafar un paraigua. Neteja, i això sempre és bo. De fet, desitjaria que aquest hivern plogués tant, però tant, tant, que tota la porqueria que hi ha escampada pel país, i també fora, marxés ben lluny amb força.

    No perdem l'esperança!

    ResponElimina
  17. Hola fa dies que amb això de fer més amb menys tinc més feina i maldecaps que mai i amb prou feines tinc temps de navegar i de llegir i d'escriure ..encara que tard us responc:
    -Carme gràcies! m'hauré de comprar un paraigües anti-crisi i anti-desànim!
    -fanal blau ai anem enrere com els crancs i miri on miri no trobo motius per l'optimisme....encara tenim feina i sou això sí! abraçada!
    -Porquet tan debò ens adonéssim tots plegats que només en en sortirem si anem a una, és difícil però no pas impossible...l'ambient que ens envolta és opressiu, pessimista i depriment ...a veure si despertem d'aquest mal son!
    -Assumpta ja es veu que la pluja cau on més li ve de gust i mai a gust de tothom ...un diluvi caldria per netejar a fons!
    -Veí de dalt gràcies! cal aplaudir qui es revolten dia a dia i amb constància!
    -Alba si molts i massa acomodats i altres vivim molt incomodes ....avui llegia al diari que els parlamentaris han postergat fins el 2012 la supressió d'una de les seves pagues...almenys ells i elles poden votar sobre això ....a altres milers de treballadors no ens ho han preguntat mai
    -Vicicle gràcies jo em debato entre el realisme i les ganes de ser optimista malgrat tot però tampoc entenc tot plegat!
    -Gregori gràcies ! tracto de ser optimista per contrarestar el pessimisme si no ja que em quedaria? estem ben fotuts sí...
    -XeXU sí de fet va bé i cal un repós mental de tant en tant ni que sigui mirant la pluja !
    -Jpmerch ui gràcies així doncs dec estar ja a la segona edat! catxiis!
    -Hola Mortadel.la un immens plaer llegir-te....sí el que volen és un món per rics i molt rics els altres a la bassa ...uns tenen les tisores i els altres....haurem d'anar a cercar fil agulla i didal per cosir un nou món
    -Euphorbia es veu que hi va haver barris on no va caure ni gota...a veure si entre tots fem alguna cosa...aquest dissabte hi ha una manifestació precisament!
    -Pilar fins i tot el temps s'ha encomanat d'aquesta bogeria de món en alguns llocs plou a vessar i en altres ni una gota!
    -Yàiza de vegades ni amb la pluja...va bé però tenir espais i temps de descans mental
    -Hola Gemma sí ho tinc en compte dissabte convocatòria! gràcies!
    -Ferran em quedo amb les darreres paraules No perdem l'esperança! espero que no ....i que es netegi l'ambient!
    -

    ResponElimina

benvinguts comentaris