Ho he sentit aquesta tarda. Impressiona que un home fet i dret com ell es posi a plorar per aquest motiu. I més sent un home que té una mala gaita considerable, i que és una mica destraler jugant a futbol, val a dir.
doncs si, la notícia emociona moltíssim. recordo que ahir estava a casa amb la mare, fent-li la cura quan la tele va interrompre, ens vam mirar, i vam somriure.
no havia sentit això d'en Francino. La de vegades que haurà començat un TN amb un atemptat.
No ho sabia, i et felicito per haver posat aquest tall... sí, emociona molt... Segur que, com diu la RITS, més d'una vegada deu haver donat la notícia d'atemptats i de mort. Per fi s'ha acabat!!!
No hi ha res millor, Free. Les emocions i les esperances no és poden perdre mai. Mai! Com hem patit tots plegats... quantes vides plorades... La meva filla no ho haurà de viure i com ella, molts i molts nens. Ha estat un infern.
Ahir vaig estar enganxada a la ràdio alguna estona però aquest tros no el vaig sentir. No és per a menys, ha mort molta gent i els periodistes ho han hagut de viure de molt a prop perquè era la seva feina informar-ne. A mi també m'agrada molt en Francino.
N'hi ha per fer plorar el més pintat, aquesta és la notícia de l'any, o de la dècada. El terrorisme etarra ha estat una xacra lamentable durant 40 anys, 40! Friso per viure la nova etapa, en pau.
Xexu no sé pas com juga al futbol el Francino però vés el xicot s'ha emocionat i a mi també...no n'hi ha per menys Rits segurament per això l'home ha plorat...tantes morts inútils, tant patiment! Una forta abraçada fanal blau....emocionant ,emotiu i esperançador..ara a veure què ! Carme sí la pau emociona....feia tant de temps que s'esperava!!! Alfred almenys tal com dius el camí ja està encetat ara pas a pas en el bon camí! Assumpta sí per fi! ara que res faci torna enrere! Mortadel.la sí quan patiment ....i ara sembla que ja punt final...( per cert abans he anat al bloc on ets ara i no m'ha deixat comentar el senyor blogger...em deia no sé què de les galetes...devia tenir gana) Euphorbia trobo que aquest dies per fi hi ha noticies bones noticies, celebro que també t'agradi el Francino! Ferran de la quarantena d'anys la noticia és la bomba ( amb perdó) ara anar caminant cap a la pau veritable!
També veig que s'han emocionat el Rubalcaba i el Patxi López... A mi em va dornar per transmetre la notícia de seguida, la fi del terrorisme és una notícia que dóna gust de donar!
Quines ganes devia tenir de poder donar aquesta noticia!! És emocionant la idea de la pau i de la llibertat i el fet de pensar que s'obre un nou camí en la vida d'Euskadi. Esperem que sigui només el principi de moltes bones noticies.
No m'agraden les emocions fetes llàgrimes.... m'entristeixen... Prefereixo una emoció feta rialla i si pot ser, una rialla de les fortes! D'aquelles que quan les fas tothom es gira per mirar-te.... :P
Gràcies Gemma sí això de l'emoció és curiós i emotiu, vés per in dels altres els peperos no ha plorat ningú....potser ells senten altra mena d'emocions... Oscar esperem que el camí tot just encetat ens meni a bon port,, el difícil era això ara a seguir treballant per la pau i la llibertat! Alba de vegades es plora d'alegria també, i aquestes llàgrimes eren barreja de moltes coses... les rialles poden ser de pura alegria ...però hi ha qui riu de nerviosisme ....
Caram... no ho havia sentit. És molt emocionant, la veritat. I estrany de veure en un professional de la comunicació (no vull dir que no ho hagi de fer eh?, si no que suposo que estan entrenats per a no fer precisament això... i mira, tots som humans).
Tant de bo, i ho repetiré amb majúscules, TANT DE BO totes les persones que s'han d'implicar en aquest procés se'l prenguessin amb aquest sentiment, amb valentia, deixant de banda personalismes i, especialment, rèdits electorals. Ai las! Potser demano massa.
Porquet jo tinc moltes esperances a veure si tot va com ha d'anar ...jo valoro especialment que professionals del món de la comunicació i de la política els hagi traït l'emoció en donar la noticia o parlar-ne , això demostra el grau d'implicació i els vincles afectius al voltant de tot plegat jo també dic TANT DE BO
Ostres, jo tampoc ho havia sentit!!! Emociona sentir altres que s'emocionen i et transmeten les seves emocions. Que maco quan diu "llorando aquí como una pepa"...
Ho he sentit aquesta tarda. Impressiona que un home fet i dret com ell es posi a plorar per aquest motiu. I més sent un home que té una mala gaita considerable, i que és una mica destraler jugant a futbol, val a dir.
ResponEliminadoncs si, la notícia emociona moltíssim. recordo que ahir estava a casa amb la mare, fent-li la cura quan la tele va interrompre, ens vam mirar, i vam somriure.
ResponEliminano havia sentit això d'en Francino. La de vegades que haurà començat un TN amb un atemptat.
Que bé que es puguin mostrar i no amagar-se'n! la pau, emociona!
ResponEliminaun petó, elfreelang!
M'agrada que es puguin ensenyar les emocions... sense por i sens vergonya. La pau emociona!
ResponEliminaÉs emocionant, sense dubte. Tan de bo siga realment el primer pas cap a la pau, per més que el camí serà encara llarg i dur...
ResponEliminaNo ho sabia, i et felicito per haver posat aquest tall... sí, emociona molt... Segur que, com diu la RITS, més d'una vegada deu haver donat la notícia d'atemptats i de mort.
ResponEliminaPer fi s'ha acabat!!!
No hi ha res millor, Free. Les emocions i les esperances no és poden perdre mai.
ResponEliminaMai!
Com hem patit tots plegats... quantes vides plorades...
La meva filla no ho haurà de viure i com ella, molts i molts nens. Ha estat un infern.
Ahir vaig estar enganxada a la ràdio alguna estona però aquest tros no el vaig sentir. No és per a menys, ha mort molta gent i els periodistes ho han hagut de viure de molt a prop perquè era la seva feina informar-ne.
ResponEliminaA mi també m'agrada molt en Francino.
N'hi ha per fer plorar el més pintat, aquesta és la notícia de l'any, o de la dècada. El terrorisme etarra ha estat una xacra lamentable durant 40 anys, 40! Friso per viure la nova etapa, en pau.
ResponEliminaXexu no sé pas com juga al futbol el Francino però vés el xicot s'ha emocionat i a mi també...no n'hi ha per menys
ResponEliminaRits segurament per això l'home ha plorat...tantes morts inútils, tant patiment!
Una forta abraçada fanal blau....emocionant ,emotiu i esperançador..ara a veure què !
Carme sí la pau emociona....feia tant de temps que s'esperava!!!
Alfred almenys tal com dius el camí ja està encetat ara pas a pas en el bon camí!
Assumpta sí per fi! ara que res faci torna enrere!
Mortadel.la sí quan patiment ....i ara sembla que ja punt final...( per cert abans he anat al bloc on ets ara i no m'ha deixat comentar el senyor blogger...em deia no sé què de les galetes...devia tenir gana)
Euphorbia trobo que aquest dies per fi hi ha noticies bones noticies, celebro que també t'agradi el Francino!
Ferran de la quarantena d'anys la noticia és la bomba ( amb perdó) ara anar caminant cap a la pau veritable!
També veig que s'han emocionat el Rubalcaba i el Patxi López... A mi em va dornar per transmetre la notícia de seguida, la fi del terrorisme és una notícia que dóna gust de donar!
ResponEliminaQuines ganes devia tenir de poder donar aquesta noticia!! És emocionant la idea de la pau i de la llibertat i el fet de pensar que s'obre un nou camí en la vida d'Euskadi. Esperem que sigui només el principi de moltes bones noticies.
ResponEliminaNo m'agraden les emocions fetes llàgrimes.... m'entristeixen... Prefereixo una emoció feta rialla i si pot ser, una rialla de les fortes! D'aquelles que quan les fas tothom es gira per mirar-te.... :P
ResponEliminaGràcies Gemma sí això de l'emoció és curiós i emotiu, vés per in dels altres els peperos no ha plorat ningú....potser ells senten altra mena d'emocions...
ResponEliminaOscar esperem que el camí tot just encetat ens meni a bon port,, el difícil era això ara a seguir treballant per la pau i la llibertat!
Alba de vegades es plora d'alegria també, i aquestes llàgrimes eren barreja de moltes coses... les rialles poden ser de pura alegria ...però hi ha qui riu de nerviosisme ....
Escolto la teva emoció i jo també m'emociono.
ResponEliminaGràcies Pilar emocionem-nos!
ResponEliminaCaram... no ho havia sentit. És molt emocionant, la veritat. I estrany de veure en un professional de la comunicació (no vull dir que no ho hagi de fer eh?, si no que suposo que estan entrenats per a no fer precisament això... i mira, tots som humans).
ResponEliminaTant de bo, i ho repetiré amb majúscules, TANT DE BO totes les persones que s'han d'implicar en aquest procés se'l prenguessin amb aquest sentiment, amb valentia, deixant de banda personalismes i, especialment, rèdits electorals. Ai las! Potser demano massa.
Porquet jo tinc moltes esperances a veure si tot va com ha d'anar ...jo valoro especialment que professionals del món de la comunicació i de la política els hagi traït l'emoció en donar la noticia o parlar-ne , això demostra el grau d'implicació i els vincles afectius al voltant de tot plegat jo també dic TANT DE BO
ResponEliminaOstres, jo tampoc ho havia sentit!!! Emociona sentir altres que s'emocionen i et transmeten les seves emocions. Que maco quan diu "llorando aquí como una pepa"...
ResponEliminares més humà que l'emoció... i si és per una bona causa encara millor!
ResponEliminaTot i que sovint no sabem a on acaba el show i a on comença la vida, sembla que això del Francino és autèntic. Inavitable.
ResponEliminagràcies Barcelona m'enamora; plora com una pepa ...si i que duri...
ResponEliminagràcies lolita emocionant i emotiva causa !
Autentic Gregori i també inevitable!