215è Joc literari proposat per en Jesús M Tibau
-Sóc una dona , saps què vol dir?
- Dooona!
- Au va home! ho saps?
-Dooona...sí...vol dir ....nadó a l'inrevés? és un enigma ja ho veig...
- Però a veure ....em vols prendré el pèl o què?
- Nooo jo...em pensava que era una endevinalla....bé doncs ja ho sé ....una dona ets tu!
- No sóc tu sóc jo...
Sempre sorprenent, eh?
ResponEliminaUna bona participació, dona!
Sí, sorprenent i divertit!
ResponElimina"No sóc tu, sóc jo"... Aquesta frase diu moooooltes coses!!!
ResponEliminaMon pare sempre em deia de petita: Tu ets tu i jo sóc jo, qui és més tonto?
ResponEliminai digués el que digués sempre acabava sent jo la tonta....
M'agrada! El "no sóc tu, sóc jo" dóna molt de joc ;)
ResponEliminaAi, els pronoms, sempre tan enigmàtics!
ResponEliminaBoníssim!
ResponEliminaMolt bo! Et felicito.
ResponEliminaJa entenc perquè es diu que sou tan complicades... ;p
ResponEliminaFeliçment sóc una dona.
ResponEliminaM’ha agradat el comentari del porquet i, crec que té raó. Sí, en general som complicades, rebuscades, ximpletes, difícils, complexes, enrevessades... i tots els altres adjectius que hi vulgueu posar.
No soc tu, sóc jo més el meu barrinar sense parar.
Una s'ha de reafirmar. Sobretot quan el nom genèric que la defineix es pren per un enigma.
ResponEliminaGràcies! no sé potser m'ha sortit una mica surrealista...gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina