Temps de silenci,
Ara que és demà quan feia poc era avui
tothom dorm menys jo...no escolto el silenci
però és temps de silenci...no ens perdem
cap granet de sorra del temps, sabem que el pren...
platges enfurismades reclamen allò que el temps ha pres.
La mar es revolta i el temps li retalla les ones
a cops de tisora mentre li escolta silencis de sorra.
El temps s'enamora de cada granet d'arena robada
és gelós i els reclou dins un recipient
de vidre reciclat a cops de martell de silenci....
psssss pssssss calleu que torna
fem veure que no hi és...el temps que no passa,
el silenci engoleix uns quants mots de no res....
i els torna a la platja esmicolats i tristos....
Silenci! calleu! és temps de silenci i no l'escoltem...
De vegades, mentres els altres dormen, escolto el silenci...Asseguda a la sorra del temps que no passa, avui l'escolto amb tu.
ResponEliminagràcies Pilar! escoltem-lo plegades doncs...
ResponElimina