Sis-centes instantànies blaves
seguint mar i cel ( Laura T)Blaves les venes i les benes
que emboliquen les ferides blaves
la immensitat del blau és blava....
Blaus i morats i cops a les cames.
Blau marí, blau cel, blavencs els llavis
de por o de fred intens...blau tou ..tovenca blana.
Instant, moment, fragment d'estel caigut del mar
blau ..surant pel cel capgirat...blauet de rajola
blau coratjós...blau instantani ...incorpori....
Sis-centes instantànies blaves
blaves itineràncies
poètiques blaves
deomises
deomises ha dit...Et deixo la meva continuació al teu poema:
Mediterrània
Amb tentines em temptes i tinc,
Després del frec subtil, la sang
Del color dels teus somnis, blanc
Oneig que bategues endins del cos.
I pronuncies paraules mentre vinc
Al teu jaç d'escuma i de sorra, càlid
Bressol que m'ha vist encetar l'hàlit
I em veurà acabar-lo entre flors i plors.
Blau immens, m'encens el delit de restar
Al teu costat, dia rere dia, fins al final:
És blava la ferida, igual que la cicatriu
Que, des de la naixença, em recorda el caliu
De l'origen, el dolç vaivé que sempre em cal
Per seguir, blava mar brava, cap al demà.
M'ha encantat! I el color blau també! Bon joc de mots!
ResponEliminadins el blau l'infinit...
ResponEliminacel i marí, atzur i anyil, cobalt i cian, elèctric,turquesa, indi...cada color un mot,
Infinitud de mots blaus,
sot un cel verd
és blavíssim!!!!!
mmmm.... que bonic!! em capbusso en el blau marí!
ResponEliminaBlau del cel, blau del mar... el blau és un color refrescant :-))
ResponEliminaCapbussada en el blau, molt bonic, Elvira. ja l'havia llegit allà, ara rellegeixo amb plaer.
ResponEliminaHas reinventat el blues! ^o^
ResponEliminaEl ritme dels versos, jugant amb els mots, són inimitables.
M'agrada el blau!
ResponEliminabonitos versos.
ResponEliminaEt deixo la meva continuació al teu poema:
ResponEliminaMediterrània
Amb tentines em temptes i tinc,
Després del frec subtil, la sang
Del color dels teus somnis, blanc
Oneig que bategues endins del cos.
I pronuncies paraules mentre vinc
Al teu jaç d'escuma i de sorra, càlid
Bressol que m'ha vist encetar l'hàlit
I em veurà acabar-lo entre flors i plors.
Blau immens, m'encens el delit de restar
Al teu costat, dia rere dia, fins al final:
És blava la ferida, igual que la cicatriu
Que, des de la naixença, em recorda el caliu
De l'origen, el dolç vaivé que sempre em cal
Per seguir, blava mar brava, cap al demà.
d.
Com bé ens fas veure, el blau té tot tipus de sentit. I poètic, i tant!
ResponElimina*Sànset*
Sou molt amables! gràcies Marta,lolita blavor de blaus,Carme, Pilar,Assumpta, fanal blau (naturalment blau) i deomises penjo també el teu poema ..moltes gràcies Sanset, jordim ja et faré una visita!
ResponEliminarits perdona,....gràcies pel comentari!
ResponElimina