Paisos Catalans

dilluns, 26 de juliol de 2010

Bitxo raro

Moltes vegades m'hi sento com un bitxo raro , o si vull ser més culta com una " rara avis" , a l'estiu toca viatge, i si pot ser un viatge aventurer, d'aquells en que abans has de passar per medicina tropical i entaforar-te mil vacunes i pastilles de tot tipus contra la malària, el tifus, el còlera o malalties per l'estil,  toca que t'agradi torrar-te sota el sol en una platja, o que tinguis una segona residència en forma de caseta en mig del bosc, o a la costa....

Doncs a mi, res de tot això que toca no em toca...vull dir que no sóc amant de viatges llargs a terres ignotes i exòtiques , m'aterren els avions ( encara que no prou com per impedir-me viatjar en avió si cal), detesto haver de medicar-me per anar de viatge, això no vol dir que estigui en contra ni a favor d'aquests tipus de viatges, tothom és lliure per fer el que li vingui de gust, per descomptat, només faltaria que apliqués a la resta d'humanitat les meves pròpies, personals i intransferibles filies i fòbies.... 

Per circumstàncies que no venen al cas, enguany no aniré de vacances enlloc, i tampoc aprofitaré per anar a la platja, que per cert la tinc a deu minuts caminant, i és clar la gent quan em pregunta què? què les vacances ? on aniràs? i tu dius que no que et quedaràs per aquí , em miren amb cara d'haver vist un extraterrestre o un membre del tribunal constitucional amb una bandera estelada.....potser sí que sóc un bitxo raro....

18 comentaris:

  1. potser si que ets un bitxo raro. però el fet que tu decideixes fer el que t'agrada és el que compta. que vagis on vulguis anar i no facis allò que no et ve de gust només perquè la gent (o els comerços) diuen que s'ha de fer..
    a mi sobretot a les vacances em ve de gust no fer res, i tenir la sensació que no faig res. i sigui allà on sigui això és el que procuro!

    ResponElimina
  2. és un plaer conversar amb "bitxos raros" qu només ho són pel fet de no combregar amb una majoria uniforme a qui agraden sempre les mateixes coses canviant això sí segons època i modes...
    reivindico el dret a la diferència, a la llibertat de ser ..
    crec que fer de turista no és viatjar, a vegades viatgem més sense moure'ns que fent un gran viatge, com sempre els tòpics han esdevingut típics i ja n'estem tips de tants tops i taps!
    jo no faré cap viatge aquest estiu més enllà de plantar una tenda sota un pi en algun indret proper...
    Mil petons Elvira i a veure si es tercia anar a fer un bocata un dia d'aquests..

    ResponElimina
  3. Tranquil·la no ets un bitxo raro. Bastanta gent que conec (i possiblement jo també) es quedarà per aquí. Però això no vol pas dir que no es pugui disfrutar de l'estiu! El que jo sí que sóc de fer viatges llargs, a veure si cau un per Nadal... ens veiem per aquí!

    ResponElimina
  4. Holaaaa!!!

    Però dona... "només" ets un bitxo raro per això? ;-))) Jo ho sóc per això i per molt més :-)

    Trobo ximplet haver-se de medicar per anar de vacances.
    La platja em fa angunia, amb tota la sorra enganxosa i l'aigua plena de porqueries flotant... De joveneta hi anava fins que me'n vaig fartar... em fa fàstic (bé, parlo de Salou, que és el que tinc més a prop) fa anys havíem anat alguns estius a Port Bou i allò no tenia res a veure... però les "típiques vacances de platja" no les suporto.

    Tampoc puc viatjar perquè jo, si hi vaig ha de ser a un lloc on no faci tanta calor com aquí: Destinacions preferides: la vella Europa (Illes britàniques, Holanda, Bèlgica...) però com sóc una maniàtica el meu cap associa "Hotel net com cal" amb "Hotel bo i car" i la meva economia no està per "Hotels bons i cars" :-)))

    Parlem d'altres rareses?? ;-))))

    ResponElimina
  5. Buf Assumpta m'has tret un pes de sobre....jo també si viatjo... a Europa...de fet només he estat a Itàlia, Paris, Praga, Viena, Budapest...ets de les poques persones que conec ( sí ens coneixem una mica crec,) que coincideix amb la meva dèria de no platja...la sorra em molesta també...rareses? en tinc moltes més...però no cal explicar-les totes jejeje...
    Gràcies Marta dons ens anirem llegint...
    gràcies lolita encantada de fer un swarma o el que sigui...així no sóc tan bitxo rar o sí?
    Gràcies kika...de fet el no fer res...a mi també em ve molt de gust...! us he contestat començant pel final ...bitxo raro ja se sap...:-))))

    ResponElimina
  6. És que ara sempre sembla que "aprofitar la vida" i "viure" sigui només viatjar. No sabria comptar quantes vegades he sentit això... I jo no sóc viatgera o al menys no sóc gens fanàtica-viatgera. No tinc manies ni pors de cap mena ni al avió, ni als països, ni a les malalties, si emve de gust vaig al lloc que sigui, pe`ro viatja no és una de les meves prioritats a l'hora de gaudir de la vida i de passar-m'ho bé. A vegades he viatja t per complaure el meu marit que li agrada més que a mi... i no passa res... però no vegis amb quina cara em mirava la gent quan per Setmana Santa deia "Anem a NY i em fa una mica de mandra, jo no hi aniria" "Què ja hi has esta t molts cops?" "No, mai" "No ho entenc" "No hi ha res a entendre, em fa una mica de mandra, jo em quedaia aquí, tranquil·lament" Bitxo raro és poc. De toa manera he d e dir que em va agradar haver-hi anat i que ja està fet i no pesno tornar-hi, per si queda algun dubte. :)

    ResponElimina
  7. Jo també em considero un bitxo raro , no m'agrada gens que ens marqui allo que cal a cada moment, per ser o estar a la candelera o el que diue normalitat.

    ResponElimina
  8. No ets l'única. Tampoc m'agrada fer viatges gaire llunyans. A més, treballo tot l'agost i quasi tot el juliol, pel que tampoc podria. I, posats a anar algun lloc, aCatalunya tenim indrets que no coneixem i que són fantàstics!

    ResponElimina
  9. Mmm... això de viatjar... no sé, per començar no tothom s'ho pot permetre, i per tant, no és el que toca. Fins fa no res diria que era excepcional, ara encara amb les low cost encara hi ha possibilitats. Però si algú em diu que el que toca és fer un viatge a algun lloc exòtic li diré que se'l pot confitar. A mi sí que m'agrada viatjar, però no ho faig perquè toca, sinó perquè vull, i perquè puc (quan puc). Per exemple, aquest any aniré per tercera vegada a Edinburgh (en dos anys), perquè hi tinc uns amics i els vull veure. I ara me'n vaig a Suècia. No és un viatge espectacular, però si serà el més llunyà que hauré fet. Però és que són els que m'agraden. Sentint-ho molt, si m'he de vacunar i mirar-me mil i una coses i visats, m'ho repensaré. No et dic que no ho arribi a fer, potser sí, però no és la meva voluntat. I total, per veure misèria... sona malament, però és així. No tinc necessitat de veure alguns llocs, la veritat. A més, et diré que quan agafo vacances sempre m'agrada reservar-me uns dies per estar per casa i fer el mandres. I m'encanta, la veritat. Perquè viatjar és viatjar, però si entenem les vacances com a descans, doncs serà que no.

    ResponElimina
  10. A mi em sembla que les vacances són per fer el que més ens vingui de gust i l'economia ens permeti.

    Quedar-se a casa no té res de dolent si et ve de gust i a més surt bé de preu ;-)

    A mi és que m'agrada tot: viatjar, la platja i ser a casa també i en funció de l'economia faig una cosa o altra i ben contenta.
    Petons, maca!

    ResponElimina
  11. t'anava a dir el mateix que la Rita, les vacances són per fer el que es vulgui (mentre l'economia ho permeti).

    És cert que sembla que s'hagi d'anar ben lluny i fer grans viatges, però no és ser un bitxo raro no voler-ho fer. És qüestió de gustos i ganes. I per gustos, colors. Si a tots ens agradés el mateix, que avorrit seria, no?

    Tb hi ha qui viatja perquè és el què toca o queda bé. Això si que ho trobo nefast. S'ha de fer el que senta bé al cos, perquè les vacances són per descansar i recarregar piles.

    A mi si que m'agrada viatjar. M'encanta i m'agradaria molt més si m'ho pogués permétre. M'agrada conèixer llocs ben diferents, ciutats precioses, platges desconegudes,.... Aquest any tiro la casa per la finestra i sé que estaré uns quants anys que no podré viatjar. Amb molts maldecaps, doncs sembla que aquest any toqui no marxar, que estigui malament fer viatges, marxo dos setmanes a les illes gregues, en plan motxil·lero, que em vaig estrenar l'any passat. I si tot quadra, perquè encara no està clar, al desembre a Argentina.

    Això si, tb necessito dies de descans, d'estar a casa, fer el ronso i agafar piles,.... xò aquest any crec que no els tindré pas.

    ResponElimina
  12. Poder decidir què vol fer cadascú, no em sembla pas de bitxo raro o de "rara avis". Ben bé es tracta d'això, la vida, d'anar decidint què volem i què no volem.
    Sé que hi ha pressions socials, modes, models, empentes a aborregar-nos, tendències, necessitats de...però, en definitiva, el que toca, és el que cadascú decideix.

    A mi m'encanta viatjar (més que ho faria si podés: a terres ignotes i exòtiques o a la cantonada de casa), torrar-me al sol (prenc més prudència que no pas la prenia anys enrera). I aquest estiu només he trepitjat la sorra un parell de vegades i ben poqueta estona. L'enyoro, creu-me. La mar i el sol em proporcionen una recàrrega de piles impressionant!
    I també sóc un bitxo raro o una rara avis, perquè a casa, també disfruto i d'una manera o d'altra, també viatjo.

    El del TC amb l'estelada m'ha fet riure.

    Una abraçada ET de la xarxa! No pateixis que hi ha un bon gremi!

    Si mai tens la sort de que et toqui un premi viatger en un sorteig i no saps a qui regalar-lo...compta amb mi!

    ResponElimina
  13. Ui, pel qe veig al final el bitxo raro el seré jo. M'agrada viatjar i aprofito qualsevol ocasió per a fer-ho. D'aquí a poc, agafaré l'avió i m'aniré ben lluny, ja que comptaré am dues setmanes de vacances. No en tinc més. La resta de l'any miro d'aprofitar els ponts que puguin haver-hi i llavors faig viatges curts.
    A veure si arriba de seguida el final de l'agost!!!

    ResponElimina
  14. Uixxx! Això d'avis raris m'ha agradat. A mi m'agrada viatjar i durant molts anys he anat de càmping a tot arreu.També m'agrada la muntanya i llocs !tranquils o sigui que "el que toca" és el que evito :)
    I el millor de tot és fer en cada moment allò que t'abelleix.
    Que tinguis unes bones vacances

    ResponElimina
  15. A gustos... colors!

    Els meus amics també m'hi consideren perquè no m'agrada anar a passar una setmana a Eivissa entre discoteca, platja i cubata. Prefereixo anar a bellugar pel pirineu o per "las provincias vascongadas". Són incapaços d'entendre-ho. Ara, jo a ells si que els he d'entendre.

    Quin món més curiós...

    *Sànset*

    ResponElimina
  16. Bé, moltes gràcies pels vostres comentaris...Carme a mi m'agrada Praga, i Budapest i als dos llocs hi he anat dues vegades perquè són ciutats que m'agraden...em passa això mateix que tu viatjar pel gust de viatjar no és la meva dèria....
    Gurmet veus això és el que deia, gràcies veig que m'has entès...ja som més rars...
    Ostres Albert tu si que vas contracorrent, suposo que és per causa major la majoria fem o ens fan fer vacances a l'estiu...
    Gràcies XeXu ja sé hi ha molta gent que ni s'ho pot plantejar viatjar en segons quins ambients el més "normal" és viatjar...ja m'imagino al setembre quan torni a la feina les cares que faran quan em preguntin i tu què ? on has anat? és en aquest sentit que escrivia allò de perquè "toca" com si haguessis de fer el que fa la majoria...de fet si pogués moure un dit o una cella i traslladar-me ipso facto a Praga ho faria, quan hi sóc m'agrada ser-hi el procés d'anar i tornar m'enfarfega...
    Rita hi ha tants gustos com persones...a mi el que m'agrada és fer el que em vingui de gust ....i em fa nosa la pressió social, publicitària al voltant de les vacances...abraçada d'estiu Rita!
    rits encantada que t'agradi viatjar i ho puguis fer....fa molta calor a les illes gregues ja caldrà que cuidis la hidratació...eh? i protecció solar!
    fanalet blau no dubtis que si mai em toca un viatge en una rifa serà per tu!!! ET de la xarxa...òndia faria un bon alies ...:-))
    Pilar no el bitxo raret sóc jo , no pas tu....aprofita les dues setmanes...!!! ja veig que tal com dius ho faràs! abraçades bitxeres!
    Joana veus això d'anar entre muntanyes i rierols ja m'estaria bé...gràcies les meves vacances seran "dolce far niente" bon estiu Joana!
    Ben curiós Sànset... és al que em referia ...segons l'ambient hi ha uns paràmetres o uns altres ... com dius tu a gustos...colors!

    ResponElimina
  17. potser sóc la menys indicada per dir res perquè "estem a les antípodes"!!! M'he passat part de juny i mig juliol voltant pel món!!!!

    Ara que, quan ve l'hivern, a mi també m'agafa això de no sortir a cap lloc (vull dir que llavors no sóc de les d'escapades a la neu i tot això)

    ResponElimina
  18. gràcies Mireia quina sort que tens de voltar si això t'agrada!

    ResponElimina

benvinguts comentaris