Paisos Catalans

Paisos Catalans

diumenge, 18 de juliol del 2010

Joc literari 169è

-Papa ....papa vull anar a jugar amb aquells nens!
- Ja t'he dit que mentre no canviïn les coses tu t'estàs aquí ben agafadet del meu braç , em sents?
- Però ....és molt avorrit, papa....
- Més avorrit estic jo fill i no em queixo....ja t'ho deia jo que la veïna era una bruixa!
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

14 comentaris:

  1. Assumpta18 de juliol del 2010, a les 20:43

    Glubbbs... I aquest "mentre no canviïn les coses..."...

    Ai aquesta bruixa!!!

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas18 de juliol del 2010, a les 20:53

    Je, je, je... pobres! Quina mala bruixa, aquesta veïna! realment ben original, Elvira! Molt bo!

    ResponElimina
  3. lolita lagarto18 de juliol del 2010, a les 21:48

    Molt original, ja deia jo que aquesta cadira era una mica estranya..
    M'ha agradat molt!!

    ResponElimina
  4. Jesús M. Tibau18 de juliol del 2010, a les 22:31

    deixa'l anar, pobre

    ResponElimina
  5. Jesús M. Tibau18 de juliol del 2010, a les 22:40

    al final segur que acaba bé

    ResponElimina
  6. Pilar18 de juliol del 2010, a les 22:56

    M'atreveria a assegurar que he sentit abans aquesta conversa!!!

    ResponElimina
  7. ricderiure19 de juliol del 2010, a les 21:16

    una idea genial Elvira!!
    curt i bo, m'ha agradat moltíssim!
    salut!!!

    ResponElimina
  8. zel19 de juliol del 2010, a les 23:20

    Que bo, Elvira, que bo!

    ResponElimina
  9. Baraula20 de juliol del 2010, a les 9:21

    Sí, senyor, curtet i bo, molt bo!

    ResponElimina
  10. sànset i utnoa20 de juliol del 2010, a les 9:24

    Parei fill, compartint-se!

    *Sànset*

    ResponElimina
  11. montse20 de juliol del 2010, a les 16:47

    Un conte ben original i divertit.

    Salut!

    ResponElimina
  12. Elfreelang20 de juliol del 2010, a les 19:53

    Moltes gràcies pels vostres amables comentaris!

    ResponElimina
  13. La Meva Perdició22 de juliol del 2010, a les 18:30

    No si val fer pagar als petits les nostres misèries. ^_^ Que s'escapi a la primera oportunitat!

    ResponElimina
  14. Josep M. Sansalvador1 d’agost del 2010, a les 19:18

    Podia haver estat molt pitjor: una butaca estil Lluís XIV seria tremenda! Boníssima història!

    ResponElimina

benvinguts comentaris

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)