Paisos Catalans

dijous, 15 de juliol del 2010

Sis-centes instantànies blaves

seguint mar i cel ( Laura T)

Blaves les venes  i les benes
que emboliquen les ferides blaves
la immensitat del blau és blava....

Blaus i morats i cops a les cames.
Blau marí, blau cel, blavencs els llavis
de por o de fred intens...blau tou ..tovenca  blana.

Instant, moment, fragment d'estel caigut del mar
blau ..surant pel cel capgirat...blauet de rajola
blau coratjós...blau instantani  ...incorpori....

Sis-centes instantànies blaves
 blaves itineràncies
  poètiques blaves


deomises
deomises ha dit...Et deixo la meva continuació al teu poema:

Mediterrània

Amb tentines em temptes i tinc,
Després del frec subtil, la sang
Del color dels teus somnis, blanc
Oneig que bategues endins del cos.

I pronuncies paraules mentre vinc
Al teu jaç d'escuma i de sorra, càlid
Bressol que m'ha vist encetar l'hàlit
I em veurà acabar-lo entre flors i plors.

Blau immens, m'encens el delit de restar
Al teu costat, dia rere dia, fins al final:
És blava la ferida, igual que la cicatriu

Que, des de la naixença, em recorda el caliu
De l'origen, el dolç vaivé que sempre em cal
Per seguir, blava mar brava, cap al demà.


12 comentaris:

  1. M'ha encantat! I el color blau també! Bon joc de mots!

    ResponElimina
  2. dins el blau l'infinit...

    cel i marí, atzur i anyil, cobalt i cian, elèctric,turquesa, indi...cada color un mot,
    Infinitud de mots blaus,
    sot un cel verd

    és blavíssim!!!!!

    ResponElimina
  3. mmmm.... que bonic!! em capbusso en el blau marí!

    ResponElimina
  4. Blau del cel, blau del mar... el blau és un color refrescant :-))

    ResponElimina
  5. Capbussada en el blau, molt bonic, Elvira. ja l'havia llegit allà, ara rellegeixo amb plaer.

    ResponElimina
  6. Has reinventat el blues! ^o^
    El ritme dels versos, jugant amb els mots, són inimitables.

    ResponElimina
  7. Et deixo la meva continuació al teu poema:

    Mediterrània

    Amb tentines em temptes i tinc,
    Després del frec subtil, la sang
    Del color dels teus somnis, blanc
    Oneig que bategues endins del cos.

    I pronuncies paraules mentre vinc
    Al teu jaç d'escuma i de sorra, càlid
    Bressol que m'ha vist encetar l'hàlit
    I em veurà acabar-lo entre flors i plors.

    Blau immens, m'encens el delit de restar
    Al teu costat, dia rere dia, fins al final:
    És blava la ferida, igual que la cicatriu

    Que, des de la naixença, em recorda el caliu
    De l'origen, el dolç vaivé que sempre em cal
    Per seguir, blava mar brava, cap al demà.



    d.

    ResponElimina
  8. Com bé ens fas veure, el blau té tot tipus de sentit. I poètic, i tant!

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Sou molt amables! gràcies Marta,lolita blavor de blaus,Carme, Pilar,Assumpta, fanal blau (naturalment blau) i deomises penjo també el teu poema ..moltes gràcies Sanset, jordim ja et faré una visita!

    ResponElimina
  10. rits perdona,....gràcies pel comentari!

    ResponElimina

benvinguts comentaris