Paisos Catalans

diumenge, 16 de juny de 2013

Dinant al capdamunt d'un gratacels i asseguts en una biga (Lunch atop a sckycraper)

Una nova proposta de Relats Conjunts


Mentre treballo desinteressadament en el laboratori històric arqueològic físic quàntic  per un grapat de monedes que només em permeten menjar un cop a la setmana ( i de pas mantinc una figura estilitzada) de tant en tant  deliro, no sé si pels descobriments de la feina incansable o pel cansament de la feina i la gana, i l'altre dia, se'm va revelar com una tirallonga de fotogrames antics una escletxa espaitemps a la paret del passadís del laboratori.....primer vaig veure aquesta fotografia en blanc i negre, sembla que del segle XX cap l'any mil nou-cents trenta-dos en un lloc anomenat New York, on uns obrers dinaven , en concret onze treballadors de la construcció, sense cap mena de protecció ni seguretat asseguts damunt una biga enorme, estaven construint el RCA building més tard rebatejat com GE building, si us hi fixeu deu porten el cap cobert i un no, alguns semblen buscar unes inexistents instruccions en un paper ...... era època de la Gran depressió veieu on vull anar a parar?  No, és clar que no.....mireu és com una referència secreta més o menys encriptada.....la biga , la biga és un element clau....( home ! direu si no estarien levitant a més de dos cents cinquanta-sis metres del terra)
La biga ....val i ara el segon detallet:  la busca , doncs sí aquesta imatge ens transporta fins a la Barcelona del segle XV , on dues faccions polítiques oposades  la Biga i la Busca  lluitaven en un context de crisi econòmica per reclamar mesures diferents, la Biga estava formada per els anomenats ciutadans honrats ( una mena d'oligarquia urbana) tenien terres, castells i drets senyorials i vivien de les rendes. Tenien el control del poder municipal i s'oposaven als sectors vinculats a l'economia productiva. Els de la Busca eren el partit dels menestrals, mercaders i artistes que aspiraven a controlar el govern municipal per fer complir els privilegis, llibertats i costums de Barcelona. Volien la devaluació monetària i mesures proteccionistes. Quines coordenades més potents i paradoxals al segle XV els poderosos a la Biga i al segle XX assegut sobre ella!!!!  i anem per l'altre punt de contacte ......tornem a viatjar en el temps : des de  la Gran depressió asseguts damunt una biga  ( els obrers de la foto al 1932 encara hi vivíem i estava a punt d'iniciar-se la fi d'aquesta i el començament del New Deal  ) i ara .....segle XXI en  una altra feroç depressió i sense cap nou pacte ni tracte ....més aviat estem com aquest obrers penjats sobre el precipici ......calleu! una altra escletxa espai temps ...segle XXI dintre de poc.... ara no veig les coordenades  .......vaig a buscar una biga per asseure'm!

26 comentaris:

  1. Vigila no caiguis!!!... Jo he clicat les coordenades i parla de la Independència de Catalunya... potser aquest sigui el camí :-DDD

    ResponElimina
  2. els obrers d'ara es pugen a la biga per tirar-se de cap al buit....
    però tot s'arreglarà, segur, doncs jo no em penso tirar

    ResponElimina
  3. si fóssim al facebook clicaria "m'agrada" :)

    ResponElimina
  4. Jo prefereixo les coordenades perdudes, a veure si les trobem d'un cop, que ja aniria bé, que pujar a la biga... crec que em moriria de por allà dalt...

    ResponElimina
  5. A veure si aquesta última escletxa espai-temporal s'obre prou per permetre'ns anar a aquestes coordenades, que això d'estar penjats a la vora del precipici ja comença a fer por.
    Bon relat. Felicitats!! :-)

    ResponElimina
  6. Tot és cíclic, les depressions i els bons moments van tornant. Però ara som més moderns i ja no ens cal pujar a la biga per passar-ho malament, com aquests pobres.

    ResponElimina
  7. Jo vull una escletxa que ens dugui ja a les coordenades adequades i precises, aquest camí que la meva àvia ja deia que seria llarg, se'm massa llarg.
    Bon relat i ben documentat.

    ResponElimina
  8. m'he deixat un "fa" a la frase "se'm fa massa llarg" del final.

    ResponElimina
  9. Molt encertat el paral·lelisme metàforic i atemporal!

    ResponElimina
  10. Compte amb la manca de menjar, que els místics no menjaven i a la fi, Déu els parlava. Si Déu t'envia un whatsup, penja.
    Ai, ara som la Busca i els Esclafadors.

    ResponElimina
  11. Uau!! Això sí que és un relat històric! :DD Molt bona aportació!!

    ResponElimina
  12. Sí, a veure si trobem les coordenades perquè si hem de pujar allà dalt… m'agafa vertigen només de mirar la foto.

    ResponElimina
  13. Un pas d'espai temps com si d'una muntanya russa es tractés: crits, daltabaixos, vertígen, però no gaires somriures.

    ResponElimina
  14. l'oligarquia que en mana a tots és com una "busca dins un ull": molesta, aprofitada,...

    ResponElimina
  15. Pot ser hauríem de buscar les coordenades amb més interès i tots de cap a l'escletxa!
    Un relat molt documentat!

    ResponElimina
  16. Les escletxes espai-temps ens demostren que tot plegat representa l'etern retorn d'allò idèntic: de l'Edat Mitjana al segle XXI, roda el món i torna al Born...

    ResponElimina
  17. La història es repeteix i els actors poques vegades s'intercanvien els papers

    ResponElimina
  18. Has estat molt aguda en el relat! M'agrada!

    ResponElimina
  19. Mmm... a mi també m'ha agradat molt el teu relat! Una abraçada!

    ResponElimina
  20. M'agradaria saber com estarem (estaran) l'any 2150 per una escletxa de l'espaitemps... Una canya de relat històric sociològic quantic i vital!

    ResponElimina
  21. M'has fet anar de punta a punta de món i de fets, molt bo, reflexiu! la història!

    ResponElimina
  22. Renoi! quanta alçada ets una crac.

    ResponElimina
  23. M'has fet dubtar, Elfree. Però ja està, ara n'estic segur. Visc sense biga, jo.

    ResponElimina
  24. Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina

benvinguts comentaris