Mentre treballo desinteressadament en el laboratori històric arqueològic físic quàntic per un grapat de monedes que només em permeten menjar un cop a la setmana ( i de pas mantinc una figura estilitzada) de tant en tant deliro, no sé si pels descobriments de la feina incansable o pel cansament de la feina i la gana, i l'altre dia, se'm va revelar com una tirallonga de fotogrames antics una escletxa espaitemps a la paret del passadís del laboratori.....primer vaig veure aquesta fotografia en blanc i negre, sembla que del segle XX cap l'any mil nou-cents trenta-dos en un lloc anomenat New York, on uns obrers dinaven , en concret onze treballadors de la construcció, sense cap mena de protecció ni seguretat asseguts damunt una biga enorme, estaven construint el RCA building més tard rebatejat com GE building, si us hi fixeu deu porten el cap cobert i un no, alguns semblen buscar unes inexistents instruccions en un paper ...... era època de la Gran depressió veieu on vull anar a parar? No, és clar que no.....mireu és com una referència secreta més o menys encriptada.....la biga , la biga és un element clau....( home ! direu si no estarien levitant a més de dos cents cinquanta-sis metres del terra)
La biga ....val i ara el segon detallet: la busca , doncs sí aquesta imatge ens transporta fins a la Barcelona del segle XV , on dues faccions polítiques oposades la Biga i la Busca lluitaven en un context de crisi econòmica per reclamar mesures diferents, la Biga estava formada per els anomenats ciutadans honrats ( una mena d'oligarquia urbana) tenien terres, castells i drets senyorials i vivien de les rendes.
Tenien el control del poder municipal i s'oposaven als sectors vinculats
a l'economia productiva. Els de la Busca eren el partit dels menestrals, mercaders i artistes que aspiraven a controlar el govern municipal per fer complir els privilegis, llibertats i costums de Barcelona. Volien la devaluació monetària i mesures proteccionistes. Quines coordenades més potents i paradoxals al segle XV els poderosos a la Biga i al segle XX assegut sobre ella!!!! i anem per l'altre punt de contacte ......tornem a viatjar en el temps : des de la Gran depressió asseguts damunt una biga ( els obrers de la foto al 1932 encara hi vivíem i estava a punt d'iniciar-se la fi d'aquesta i el començament del New Deal ) i ara .....segle XXI en una altra feroç depressió i sense cap nou pacte ni tracte ....més aviat estem com aquest obrers penjats sobre el precipici ......calleu! una altra escletxa espai temps ...segle XXI dintre de poc.... ara no veig les coordenades .......vaig a buscar una biga per asseure'm!
Bon relat i reivindicatiu.
ResponEliminaVigila no caiguis!!!... Jo he clicat les coordenades i parla de la Independència de Catalunya... potser aquest sigui el camí :-DDD
ResponEliminaels obrers d'ara es pugen a la biga per tirar-se de cap al buit....
ResponEliminaperò tot s'arreglarà, segur, doncs jo no em penso tirar
si fóssim al facebook clicaria "m'agrada" :)
ResponEliminaJo prefereixo les coordenades perdudes, a veure si les trobem d'un cop, que ja aniria bé, que pujar a la biga... crec que em moriria de por allà dalt...
ResponEliminaA veure si aquesta última escletxa espai-temporal s'obre prou per permetre'ns anar a aquestes coordenades, que això d'estar penjats a la vora del precipici ja comença a fer por.
ResponEliminaBon relat. Felicitats!! :-)
Tot és cíclic, les depressions i els bons moments van tornant. Però ara som més moderns i ja no ens cal pujar a la biga per passar-ho malament, com aquests pobres.
ResponEliminaJo vull una escletxa que ens dugui ja a les coordenades adequades i precises, aquest camí que la meva àvia ja deia que seria llarg, se'm massa llarg.
ResponEliminaBon relat i ben documentat.
m'he deixat un "fa" a la frase "se'm fa massa llarg" del final.
ResponEliminaMolt encertat el paral·lelisme metàforic i atemporal!
ResponEliminaCompte amb la manca de menjar, que els místics no menjaven i a la fi, Déu els parlava. Si Déu t'envia un whatsup, penja.
ResponEliminaAi, ara som la Busca i els Esclafadors.
Uau!! Això sí que és un relat històric! :DD Molt bona aportació!!
ResponEliminaSí, a veure si trobem les coordenades perquè si hem de pujar allà dalt… m'agafa vertigen només de mirar la foto.
ResponEliminaUn pas d'espai temps com si d'una muntanya russa es tractés: crits, daltabaixos, vertígen, però no gaires somriures.
ResponEliminal'oligarquia que en mana a tots és com una "busca dins un ull": molesta, aprofitada,...
ResponEliminaPot ser hauríem de buscar les coordenades amb més interès i tots de cap a l'escletxa!
ResponEliminaUn relat molt documentat!
Les escletxes espai-temps ens demostren que tot plegat representa l'etern retorn d'allò idèntic: de l'Edat Mitjana al segle XXI, roda el món i torna al Born...
ResponEliminaLa història es repeteix i els actors poques vegades s'intercanvien els papers
ResponEliminaHas estat molt aguda en el relat! M'agrada!
ResponEliminaUn relat magistral, Elfree!
ResponEliminaMmm... a mi també m'ha agradat molt el teu relat! Una abraçada!
ResponEliminaM'agradaria saber com estarem (estaran) l'any 2150 per una escletxa de l'espaitemps... Una canya de relat històric sociològic quantic i vital!
ResponEliminaM'has fet anar de punta a punta de món i de fets, molt bo, reflexiu! la història!
ResponEliminaRenoi! quanta alçada ets una crac.
ResponEliminaM'has fet dubtar, Elfree. Però ja està, ara n'estic segur. Visc sense biga, jo.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina