Paisos Catalans

dissabte, 19 d’abril de 2014

Passeig sota la pluja (Relats Conjunts)

Tots els fanals estan encesos com lluernes, cuques de llum enfilades entre la fullaraca ataronjada  de les capçades irreals , fantasmagòriques, dels arbres sense nom, potser són plàtans? són aurons?són invents de la paleta del pintor? ocurrències coloristes creades a cops d'espàtula de ganivet ?

Plou , prou que plou Leonid, sempre o gairebé sempre plou dins els teus especials quadres, t'agrada la pluja noi, ja es veu, has fet de demiürg i l'univers és plujós i de colors. Hi ha verd, blau entre els troncs i blau en el cel imaginari del teu cap  .....grocs....blanc...ocre indefinit o ho sembla...el terra amarat de pluja fina amb tolls transparents ....una parella caminant vers la punta de fuga o punt fugitiu i fugisser de les mirades externes .....sota la pluja, sota el paraigües .....L'home sembla que porta el paraigües, color de capçada arbòria  , la dona es repenja al seu braç o potser el mig abraça per darrere la cintura, vestit amb americana ....

La dona peli-roja , cabells a joc amb el paisatge, va de blanc ....ell de fosc....una giragonsa rebel i blava com un riu dalt del cel que es fa lloc entre les fileres d'arbres .....els reflexos de les lluernes- fanals viuen dins els bassals de l'aigua ....

No és una pluja abrilenca, almenys no ho sembla, crec que és pluja tardorenca ....ho dius pels colors? En Leonid fa el que vol amb l'espàtula  , la seva paleta és inventada com els seus quadres a l'oli.....ha viscut en molts llocs i cap de millor que dins la seva pintura .....un geni? un incomprès? però si el paio és pioner en la venda per internet.....què passa no és pot ser un geni i un emprenedor alhora? un dels primer a tenir una galeria virtual, les seves exposicions són així mundials .....res el pot aturar....

La pluja que cau ....potser fuig de l'altra pluja, la que va fer emmalaltir el seu fill, quan vivia a prop de Txernòbil .....per això tanta coloraina  en els quadres, tanta pluja ....una pluja que no és trista , és un esclat irisat ....una pluja per a passejar agafadets del braç.....

15 comentaris:

  1. Tornar a sentir la pluja, poder-hi passejar, refrescar-s'hi, sentir-se net, quan de temps va passar abans de poder-ho fer?

    Gairebé és com si passegés sota la pluja.

    ResponElimina
  2. Sí que has après coses de l'autor. Potser són uns colors irreals, però a mi m'agraden, he vist altres quadres seus i el fan diferent de la resta. I mira que a mi els coloraines no sempre m'agraden, però els seus sí.

    ResponElimina
  3. Ara entenc millor el quadre, m'ha agradat acostar-me a l'autor i al quadre amb el teu relat. El detall de la pluja de Txernòbil i el fill el trobo molt significatiu i brutal, em fa mirar l'obra des d'un altre punt de vista.

    ResponElimina
  4. La pluja pot ajudar a refrescar fins i tot els sentiments.

    ResponElimina

  5. M'endinso, a partir del teu relat, en la idea de l'autor. M'endinso, en la perspectiva, en la pluja, en la realitat representada.

    Abraçades, des de El Far

    ResponElimina
  6. T'has documentat (o potser no t'ha calgut)i de passada jo també ho he fet. Per mi internet és tant bon expositor com les galeries d'art. El que importa és que els quadres siguin bonics.
    A mi també m'ha corprès el detall del fill.

    ResponElimina
  7. Una detallada paleta de colors per combatre tantes contrarietats.
    Un estudi molt detallat per part teva del quadre.

    ResponElimina
  8. Coneixes bé el quadre i ens l’has fet veure amb un altres ulls, un ulls que veuen tots i cada un dels detalls d’una pintura impressionant. M’agrada’t aquest passeig per aquesta pintura.

    ResponElimina
  9. M'ha agradat passejar de bracet amb tu per aquest quadre... Jo no coneixia aquest autor i l'he començat a conèixer de la teva mà.

    ResponElimina
  10. Deliciosa descripció. El quadre es torna més vívid amb la teva història. Enhorabona.

    I moltes gràcies pels teus afectuosos i fidels comentaris.

    Una abraçada des de Maó.

    ResponElimina
  11. Un text preciós que ens fa ser una part més del quadre. És com si estiguéssim a dins.

    ResponElimina
  12. Aquest esclat de colors el trobo torbador. Després de llegir el teu escrit començo a entendre aquest sentiment que em provoca.
    Bon relat, Elfree

    ResponElimina
  13. Els carrers mullats també semblen rius d'or i de coure que es perden nit enllà.

    ResponElimina
  14. Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  15. M'agrada descobrir la vida sota la pluja.

    ResponElimina