 |
| Jules Bastien-Lepage, 1879, Joan Of Arc |
Joana , aquí aparentes una edat que no vas arribar mai a tenir , escoltes potser la veu de Santa Margarida o de santa Caterina , et parlaven de guanyar batalles i d'alliberar França dels anglesos.....de com travessaries terres inhòspites, que compliries el teu objectiu i aconseguiries coronar rei de França al delfí Carles ....Imagines , sents i veus, la imatge espantosa final de la teva curta, estranya, heroica i arriscada vida ......cremada a la foguera , una manera brutal i salvatge de morir: Ningú ha pogut explicar perquè sent analfabeta i molt jove vas tenir el coratge de guiar un exercit , el coratge i la intel·ligència de no caure en les trampes dialèctiques dels teus inquisidors , com vas poder predir i encertar resultats de batalles . Jove, dona i d'incert origen , si eres adoptada , si en realitat eres filla del germà del rei que vas ajudar a ser rei , el teu oncle ....moltes incògnites sense aclarir ......les veus , les veus que senties ......actualment potser els psiquiatres haurien dictaminat una psicosi esquizofrènica, només tenies ,en tot cas, una part de la simptomatologia. Podríem, potser, parlar, de deliris, al·lucinacions auditives però la teva afectivitat i el teu comportament eren plenament coherents amb els teus objectius ; et van seguir i obeir en batalla milers d'homes soldats , et va fer cas un futur rei.....no vas defallir mai i vas ser plenament ferma, solida i perseverant en les teves conviccions ......tant que finalment més enllà de la teva mort , la teva perseverança i la fe dels altres en tu, van produir fets : el judici es va repetir i vas ser rehabilitada , i més tard considerada santa ......
El foc no va cremar-te Joana.
La imatge és prou al·lucinada... no sabia que tenia deliris, ara la conec una mica més, tot un personatge!
ResponEliminaUna bona aproximació a aquesta dona. M'agrada com l'expliques!!!
ResponEliminaA mi també m'agrada com l'expliques Aconseguir el que va aconseguir no era feina fàcil, amb veus o sense.
ResponEliminaL'Església i els tribunals de (in) Justícia van donar mostres d'una crueltat immensa.
ResponEliminaMalauradament en alguns llocs encara perduren.
Uau, pell de gallina!! M'agrada molt la frase final, hi ha coses que el foc no pot cremar.
ResponEliminaEl foc la va fer eterna....,,
ResponEliminaSuposo que era una mica visionaria pels temps que corrien...És clar que la política, sempre ha estat complicada!
ResponEliminaPetonets.
Quantes persones avançades a la seva època van patir un final trist. Ens l'has fet reviure.
ResponEliminaLa donzella d'Orleans. Un personatge interessant, amb ombres i clarobscurs.
ResponEliminaUna dona il·luminada. I molt valenta.
moltes gràcies !!!!!!!!
ResponEliminaUn personatge que certament, no es va cremar sinó que va cremar per ser recordada.
ResponEliminaMolt bona l'anàlisi psiquiàtrica, apropa molt la Joana als nostres temps.
ResponEliminaM'agrada molt com ho has contat. Una visió molt humana.
ResponEliminaMagnífic aquest relat amb un final que dóna vida a la valentia de totes les dones.
ResponElimina