Paisos Catalans

dimarts, 17 de març de 2015

La petita obrera teixint ....

Joan Planella i Rodríguez, 1885, La petita obrera
La petita davant del teler sorollós, les mans de pianista que mai tocaran cap piano, immòbil hores i hores i dreta , els peus freds dins les espardenyes gastades, respirant l'aire humit i escalfat, resclosit ....la mare  li ha fet la trena de bon matí abans de les sis, tot just esbandir-se la son i la cara amb una mica d'aigua gelada a la cara ....posant -se el davantal ....un mos  amb prou feines ,un rosegó de pa i un tros molt petit , com ella, de cansalada fumada.....la petita de set germans ,tots ,també treballant a la fàbrica.....
Treballa i treballen, tota la família...i sort que tenen , una casa petita prop de la fàbrica , el veïnat també hi són , viuen a la colònia......l'amo viu a la torre de l'amo al punt més alt   , talaia feudal on viu la bona vida i recull els guanys dels teixits .....
En sap , es vanagloria, el nom dels seus obrers, l'amo és bo , els dona aixopluc , un habitatge on dormir unes hores , totes les altres són  hores de feina, mans al teler, la vida teixida, les rodes que giren....la petita no té nom , li diuen la petita .....però sí que en té de nom .....i tampoc el recorda ....la petita ...

19 comentaris:

  1. Molt realista i molt trist, el teu conte. Pobrets, els infants obrers!

    ResponElimina
  2. històries passades que ara s'han capgirat i pocs disposen de feina que tampc sol ser digna.

    ResponElimina

  3. Malauradament és una història que es repeteix, fins i tot en la nostra societat. El canvi de les condicions laborals a la baixa, la pèrdua de drets, comença a passar factura pel que fa a la realitat en aquest sentit.

    ResponElimina
  4. Quanta tristesa desprèn la realitat d'aquesta història que s'ha repetit tantes vegades, i que ara és real a d'altres continents on els adults exploten els petits. I que occident, amb les seves marques esportives o de moda, hi contribueix.

    ResponElimina
  5. Hom té la sensació que la història "avança" a base de repeticions. Mentre als àtics una elit es vesteix amb nous vestits -cada cop més cars i per a menys butxaques-, en la penombra dels soterranis les petites obreres de cada temps, de cada país, hi deixen una vida gastada per quatre misèries. A peu de carrer el gran ramat pasturem contents de l'herba que ens deixen arranar amb les dents...

    ResponElimina
  6. :( si que és bo l'amo si... tant bo com la tinya.
    Llastimosament una historia molt real no fa tant de temps

    ResponElimina
  7. Molt descriptiu i molt tràgic. Com la història mateixa del proletariat.

    ResponElimina
  8. És petita però fa la feina d'una dona gran, perquè ha hagut de créixer abans d'hora...I tenir un pis de gratis, potser és l'única cosa positiva en la seva trista vida. M'és que l'amo , sol ser el director i el majordom els qui remenen les cireres, l'amo només hi va un parell de cops l'any per presumir de fills que cada any porten una "nurse" que parla un idioma diferent i per veure que no s'esgarriï el ramat...
    Petonets.

    ResponElimina
  9. Molt bo, Un món llunyà i alhora tant proper per la crua realitat de tanta gent que ho ha perdut tot i li costa sintonitzar en el dia a dia ple d'avenços tecnològics. Són uns desconnectats sense nom.

    ResponElimina
  10. Elfre, has recreat molt bé l'atmosfera d'aquella vida de mig esclavitud. M'agrada, un beset i bona setmana.

    ResponElimina
  11. Li han arrabassat el nom i tot, a la petita... no hauríem de comprar teixits amb treball infantil, si és veritat que com a consumidors tenim alguna força.

    ResponElimina
  12. Una més, una de tantes nenes obreres, una de tantes vides en el món tancat d'una fàbrica tèxtil. Sense més futur.
    Ben escrit, Elfree!

    ResponElimina
  13. us responc a totes i a tots agraint-vos els vostres comentaris! gràcies!

    ResponElimina
  14. Una realitat tan dura on fins i tot es perd el nom.

    ResponElimina
  15. una petita presó. Un petit refugi. Un petit anar tirant. Una petita esperança de millorar.

    ResponElimina
  16. Petites obreres que perden la infantesa, el somriure i fins i tot el nom...

    ResponElimina
  17. Molt bonic i tendre, m'agrada!! Qué estrany dirigir-se a algú com a "amo"... qué malament queda, quan ningú és de ningú, per molt cap que siga. I el nom és molt important, encara que siga inventat, ha de ser l'última cosa que es perd. Heu vist "Samba"? molt bonica!

    ResponElimina

benvinguts comentaris