Somnis, onades, no venes

Ivan Aivazovski, 1850, La novena onada

 

 

 

 

No li has dit mai, no li diràs, no li pots dir. No ets cap adolescent , ets sents jove sí però ja no tens l’edat oficial de ser-ho....aquesta no és la qüestió.... ¿Per què ,encara ,el cor, tossut, entotsolat , s’entesta , obstinat, a bategar amb més entusiasme , un entusiasme pueril i quimèric quan ella hi és?

Vas somiar amb ella , no és la primera vegada. La segona en dos anys, un somni escadusser , poc freqüent , rar com els somnis en general,irreal, irrealitzable potser desitjat.....com deia en Sigmund els somnis són alhora el sentinelles del son i les realitzacions disfressades de desitjos reprimits, o desconeguts pel conscient o ves a saber de quina matèria estan fets , li preguntaria a Shakespeare ....

William dorm també en la onada número nou i no em respondrà, el son és dens i profund allà on el fons és molt més avall que el fons.

L’onada , l’onada que se'm endú .....no és la novena , és la segona , una onada romàntica.....o sia provinent d’un passat decimonònic.....de fa dos segles ......

Desconnecta't....expulsa aquest estrany uessabé dos punt zero de la memòria......no pots, no pots, estàs utilitzant la imatge, la sensació, la tendresa emmagatzemada en aquell petó , un bes dins del somni i de somni...un bes als llavis ,impossible, sentir la calidesa dels seus llavis en els meus, en els teus? ¿ De qui eren els llavis, d’on surt aquesta rialla, aquestes dents, el somriure. el batec del cor, sorprès, exultant, content .... ?

Entres i surt del somni i entres i surt del quadre , ¿ perquè aquesta mar és dolça i no és salada? ¿perquè la força de les ones ,braves, blanes, pures, balbes, verdes, és una força tendra que et besa?

Dins el vaixell lluito , lluites, lluita, frec frec amb el revoltat onatge i encara t'apropes més a ella convertida en timó, en vela inexistent ,en rem animer que et porta el cor rebel al purgatori ....patiràs ....és somni o malson ?

No li diràs no , potser la forma sí .....potser gosaràs dir en veu alta : «l’altre dia , vaig somiar-te» , no li diries no, no li diràs , el contingut, no li diràs que serves dins, ben endins, el contacte dels seus llavis, el petons inesperats.....la tebiesa de la pell i la pell tèbia .....

I de sobte despertes , et cauen al damunt tempestes d’escuma , pedres precioses , joies que fan mal ....onades novelles ....o novenes ones ....nones nones i t’abraces....ens abracem, abrusades , brisades, braves , blaves, ones .....les venes ....besos, i besades , onades .