Paisos Catalans

dimarts, 19 de juliol de 2016

Cuques de llum (relats estiuencs de la Carme)

Barcelona, des del balcó de la cúpula de l'observatori Fabra, una nit de juliol.

Feia goig oi? una nit sense foscor, una nit sense nit ....com va dir una vegada una adolescent : "en la ciutat mai és de nit".... això va ser fa molt de temps....abans que s''esgotessin les fonts d'energia disponibles, primer el petroli, després el gas, i d'electricitat no en produíem prou com per tornar a il·luminar les ciutats .....almenys no com en la fotografia.....actualment a segle XXII tornem a tenir nits ben obscures com la gola d'un llop...fem servir cuques de llum , milions de cuques de llum , lluernes, belluernes, llumeneres, llumenetes, llumetes, llanternes,  papes de llum, papes llumeneres, cuques llumeres, cuques/papes de Sant Joan, cucs/verms lluents, cuquets de llumeta, flarets, marietes de llum, papallums o papollums, heus aquí si en tenen de noms .... i el científic : lampiris noctiluca......i us puc assegurar que si féssim ara una fotografia de la ciutat seria ben diferent. El més complexe és aconseguir aliment per totes , sembla que cada habitant té almenys un hivernacle al terrat o bé personal o comunitari per criar i reproduir cargols , la menja preferida de les cuques de llum ....bé us podeu preguntar com ho fem perquè milions de cuques de llum es mantinguin en zel ...? ja sabeu que fan llum justament en el procés d'atracció....és a dir quan els mascles i es femelles  volen copular s'encenen .....i brillen amb diferents tons segons l'especie .....verd , vermellós, groc .....tot un espectacle ....No no  us penso dir com ho fem...està prohibidíssim revelar el nostre secret  .....haureu d'esperar a arribar al segle XXII!!!! ja ho sé, ja ho sé im-pos-si-ble ....no no hi res impossible .....espereu que es produeixi a Catalunya, i sigui visible des de Barcelona ,una aurora boreal  ....(.la darrera es va veure el gener de 1938 en plena  guerra, una cruenta i llarga que es va anomenar civil ),  aleshores, mireu-la uns moments , després  tanqueu els ulls i podreu viatjar en el temps i ale hop ! al segle que vulgueu! 
Mireu de viatjar cap endavant i no cap enrere.

18 comentaris:

  1. Em sembla que, pel que fa a la il·luminació almenys, els que han anat cap enrere són els habitants del segle XXII... o potser no perquè les cuques de llum també es poden considerar una energia renovable, no?. :-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. i tant que són energia renovable i a més fan llums d diferents colors

      Elimina
  2. Mirarem de viatjar endavant, amb cuques de llum, si cal. Com sigui, però endavant!

    Moltes gràcies, Elfree, per participar amb aquest relat tan bonic... M,agrada molt que havis podat tants noms que tenen les cuques de llum...

    ResponElimina
    Respostes
    1. sempre endavant gràcies Carme, vaig esatr anys fent de profe de llengua i m'ha quedat el gust pel lèxic, els sinònims....vaja que m'agraden les pparaule

      Elimina
  3. No és mala idea! D'alguna manera ens haurem d'il·luminar en el nostre futur post-apocalíptic.

    ResponElimina
  4. coi ara he entès perquè sempre em brillen tant els ulls....

    ResponElimina
  5. M'agrada molt el text, i en particular, la frase del final, quan dius que es tracta de viatjar cap endavant. Amb l'avenir com a fita i sense mirar enrere.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  6. Il·luminar les ciutats amb cuques de llum, segurament seria bonic, però a mi m'agrada més veure-les a les voreres dels camins, com petits fars!
    Un relat futurista, molt interessant...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. mai se sap M Roser potser algun dia podria ser veritat

      Elimina
  7. Això vol dir que ens podrem desempellegar de la FECSA-ENDESA en el futur???? Visquen les cuques de llum. Vaig a fer ja un criadero de cargols per alimentar-ne.

    ResponElimina
  8. Genial! Quina imaginació, nena...
    Em costa imaginar aquest futur de criadora de cuques de llum, però no m'amoïna gaire, penso que no arribaré al segle XXII, ni mirant l'aurora boreal.

    ResponElimina
  9. dona, potser jo tampoc hi arribaré però si veiem una aurora boreal....

    ResponElimina