 |
| Raden Saleh, 1865-75, Una inundació a Java |
Escolteu molt bé criatures , aquest pintor va ser un visionari , i ara us explico el lligam que té amb el malaurat present :
De moment mireu bé la imatge del quadre en versió actual :
 |
| http://www.lavanguardia.com/internacional/20160830/404280558109/italia-rescata-6500-inmigrantes-mediterraneo.html |
La crua realitat supera la ficció , milers i milers de persones fugint desesperadament de la guerra, de la fam, de la misèria, travessant en precàries condicions , inhumanes, atroces, impossibles, el mediterrani, milers d'ofegats, negats per l 'aigua i negats per una Europa de vergonya , d'una Europa amnèsica, d'uns governs, porucs, insensibles , anestesiats contra el dolor, negant-se també la seva pròpia essència, crisi humanitària? una crisi de la humanitat cada cop més inhumana.....
Entre la immobilitat i la reacció estúpida de governs que tanquen fronteres i es neguen a acollir aquestes persones, que es veuen forçades a salpar en bots i vaixells estrafets, insegurs, a pagar, si poden a màfies usureres sense cor, la societat civil, les anomenades ONG que precisament significa organització no governamental, desenes de moviments , d'organitzacions , com Proactiva Open Arms
es dediquen a salvar d'una mort quasi segura milers de persones en mig del mar ...i si voleu saber-ne més aquesta nit no us perdeu Astral
La realitat supera la ficció i ens supera a molts de nosaltres, és molt trist que qui té la força per trobar una solució sigui incapaç de donar-ne cap. Als nostres governants els hauria de caure la cara de vergonya... si en tinguessin una mica, és clar.
ResponEliminaUna bona i trista comparació, Elfree!!
ResponEliminaPer compensar la inactivitat dels governs en temes humanitaris, hi ha el valor, abnegació i generositat de les ONG.
ResponEliminaBones reflexions Elfree.
Astral! un magnífic treball per a obrir-nos els ulls i recordar el drama que viuen milers de persones. De vegades de tant escoltar-ho ens sembla tan familiar que no posem atenció, sobretot perquè no ens toca de prop. Algú ens té que obrir els ulls de tant en tant.
ResponEliminaAi, Elfree, tu sempre incisiva, sempre el dit a la llaga. Un relat boníssim, que de tan real, de tan actual fa esborronar.
ResponEliminaés el primer que ens ve al cap quan veiem la imatge, però la segona cosa que veiem és un piló de gent de braços creuats que no fan res per evitar-ho
ResponEliminaEl drama humà actual és encara més dur i frepant.
ResponEliminaBon lligam i reflexió, Efree. Al dia després del docu, em vaig fer de Proactiva...
ResponEliminagràcies a tots i totes!
ResponEliminaAquesta idea és la primera que em va venir quan vaig veure la imatge, però no em sortia cap escrit que fos bo com a relat ni com a denúncia, així que aplaudeixo aquest teu!!!
ResponEliminaMolt bona idea la d'enllaçar la web de Proactiva Open Arms, a veure si algú s'anima a ajudar ;-)
Vaig veure el reportatge i crec que hauria de ser de "visionat obligatori"... Sort que hi ha gent al món que es dedica a fer el bé!