Diada de Sant Jordi ( 202è Joc literari)

De nou un repte creatiu de Jesús M Tibau

Aprofito aquest nou joc literari de tipus creatiu per fer la segona part de Diada de Sant Jordi (relats conjunts)

Al llarg del matí , un munt de mans em van agafar i tornar a deixar damunt el taulell....estava impacient per què se'm enduguessin però amb un ull no deixava d'albirar freturós a l'altra banda , no fos cas que la meva rosa fos comprada abans que jo  ...i amb l'altre mirava i remirava les mans i els dits que em masegaven......de sobte un noia tota decidida va obrir-se pas , a cops de colze,  entre la gentada i em va agafar , ben fort , entre les seves mans tendres....ui ui ui emocionant.....vaig sentir els seus capcirons passar lentament pel meu llom, em vaig estremir, no em van embolicar i em van deixar caure dins una bossa de paper, alegre i trist al mateix temps, em penedia de no haver saltat  i de no haver provat d'arrossegar-me fins la parada de flors ......ara em sentia balancejar d'una banda a l'altra de la bossa, incapaç de veure res.....calla....què fa? compra una rosa? ai ai no puc saber on ha anat.....ui ara sento que diu ..." No, aquesta no,  vull aquella, sí ...va bé... tingui..." ......ai però què passa ara....no em moc...estic immòbil....Mira que n'és de despistada.....se n'ha oblidat de mi....deu ser que en agafar la seva rosa .....mmmmm quina bona olor! em sembla que estic al mig , envoltat de roses arreu.... amb molt esforç estiro la portada cap enfora a tocar del límit de la bossa .....és ella! és ella! la tinc al davant i em mira, mentre s'arregla els pètals, un a un ,estarrufada.....el món s'ha aturat i tot resta en suspens.....ara la noia torna, se n'ha adonat....m'agafa....em llegeix: La nova llegenda de Sant Jordi .....es planta ben cofoia i escolto que diu ."sap què?  posi'm també aquesta rosa, sí , és pels meus avis....ben mirat  una rosa  per ella i una per ell i el llibre que se'l llegeixin tots dos.....és que es van conèixer un dia com avui....."