Proclamació de la República catalana 14 abril 1931
Francesc Macià des del balcó de la Generalitat:
Catalans:
Barcelona, 14 d'abril de 1931.
El President, Francesc Macià
Catalans:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibérica.
D'acord amb el President de la República federal española senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastiá, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la propia vida.
Preguem que cada catalá, així com tot altre ciutadá resident a Catalunya, es faci càrrec de la enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pátria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota la emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigeu fer-vos dignes de Catalunya.Barcelona, 14 d'abril de 1931.
Com s'enyoren discursos amb aquests continguts, amb aquesta oratorià, amb aquesta esperança i aquesta saviesa....ja ho sé va durar poc ....però altres governs han durat molt més i mai seran commemorats o recordats, efímera república catalana, controvertida i convulsa república espanyola ....però diria que guanyen els aspectes positius i que va ser injustament i cruelment abatuda per la força de les armes....
Visca la República, endavant!!!
ResponEliminaTambé he triat aquest ban del president Macià pel meu post d'avui. Traspua l'emoció d'una il·lusió i d'unes esperances que malgrat van ser estroncades eren, i són, ben legítimes.
ResponElimina“Catalans, sapigeu fer-vos dignes de Catalunya”, aquestes paraules les haurien d’escoltar tots els que avui seuen al Parlament i, els que no en fossin dignes, que dignament s’aixequin i marxin, segurament tots i Catalunya guanyaria. Abans els discursos eren més sentits, ara, són massa paper mullat.
ResponEliminaFins aviat.
Com és possible que tanta il·lusió s'hagi anat evaporant?
ResponEliminaTotes les imatges i referències que llegeixo i veig eren plenes de gent enfervorida. Tot això ho va aconseguir aniquilar "només" el franquisme?
Com m'agradaria poder tornar a recuperar aquestes ganes de votar per un país millor...Visca la República!
ResponEliminasí s'enyoren discursos amb contingut i amb esperança, i s'enyoren persones que creguin i vulguin treballar per un món nou..
ResponEliminaJa m'agradaria sentir-me orgullós de quelcom semblant a València.
ResponEliminaQuina sensació tan emocionant... veritablement, en el sentit més autèntic de la paraula, fa llegir-ho.
ResponEliminaGairebé em semblava sentir-ho...
Visca Catalunya!!!!!
Coincidim!!!! Tu al meu costat i remourem els animals que ens tenen enmanillats!
ResponEliminaGuapa!
Bona reflexió final després d'aquest discurs per emmarcar, s'hi estigui d'acord o no.
ResponEliminaEs bo recordar i enyorar. Una abraçada i fins aviat.
ResponElimina