Paisos Catalans

divendres, 29 d’abril de 2011

Llibres del Sant Jordi 2011

Tinc una llarguíssima llista de llibres per a llegir, mig encetats i a mig llegir uns quants, i entre això, i el poc temps, i la crisi poqueta cosa em vaig firar el 23....però anem a dir-ho ja , em vaig autoregalar : El diario del ladrón  de Jean Genet, i La Gavina  de Sandor Màrai, ah i em van regalar ( a petició meva): Una ola con sabor a pez  de Núria Riera ( si cliqueu sobre el nom llegireu una sinopsi i crítica del llibre) , aquest el va comentar la Carme i em vaig deixar guiar ( per cert l'he encetat i crec que no em decebrà pas....és màgic)  i només en vaig regalar un,  aquest : Nèmesi de Philip Roth....i ara tinc unes ganes boges de llegir-me aquests tres que de fet s'haurien de posar a la cua i demanar tanda però què hi farem ? hi ha un que ja s'ha colat i ha passat al davant....el de l'onada amb gust de peix....
i ara puc dir ja que m'he l'he llegit d'una o dues revolades i m'ha agradat sobretot la manera com està escrit , és com un conte, us poso un fragment: 
"Dentro   del agua se oye el silencio; un silencio denso que no te deja creer que estás muerto porqué sientes el palpitar de la vida en el mecer del agua, en el inexistente pero sonoro ruido de las plantas agitándose por la corriente.
Dentro del agua oyes tu corazón, no el de otros, solo el tuyo"

dilluns, 25 d’abril de 2011

Diada de Sant Jordi ( 202è Joc literari)

De nou un repte creatiu de Jesús M Tibau
Aprofito aquest nou joc literari de tipus creatiu per fer la segona part de Diada de Sant Jordi (relats conjunts)


Al llarg del matí , un munt de mans em van agafar i tornar a deixar damunt el taulell....estava impacient per què se'm enduguessin però amb un ull no deixava d'albirar freturós a l'altra banda , no fos cas que la meva rosa fos comprada abans que jo  ...i amb l'altre mirava i remirava les mans i els dits que em masegaven......de sobte un noia tota decidida va obrir-se pas , a cops de colze,  entre la gentada i em va agafar , ben fort , entre les seves mans tendres....ui ui ui emocionant.....vaig sentir els seus capcirons passar lentament pel meu llom, em vaig estremir, no em van embolicar i em van deixar caure dins una bossa de paper, alegre i trist al mateix temps, em penedia de no haver saltat  i de no haver provat d'arrossegar-me fins la parada de flors ......ara em sentia balancejar d'una banda a l'altra de la bossa, incapaç de veure res.....calla....què fa? compra una rosa? ai ai no puc saber on ha anat.....ui ara sento que diu ..." No, aquesta no,  vull aquella, sí ...va bé... tingui..." ......ai però què passa ara....no em moc...estic immòbil....Mira que n'és de despistada.....se n'ha oblidat de mi....deu ser que en agafar la seva rosa .....mmmmm quina bona olor! em sembla que estic al mig , envoltat de roses arreu.... amb molt esforç estiro la portada cap enfora a tocar del límit de la bossa .....és ella! és ella! la tinc al davant i em mira, mentre s'arregla els pètals, un a un ,estarrufada.....el món s'ha aturat i tot resta en suspens.....ara la noia torna, se n'ha adonat....m'agafa....em llegeix: La nova llegenda de Sant Jordi .....es planta ben cofoia i escolto que diu ."sap què?  posi'm també aquesta rosa, sí , és pels meus avis....ben mirat  una rosa  per ella i una per ell i el llibre que se'l llegeixin tots dos.....és que es van conèixer un dia com avui....."

divendres, 22 d’abril de 2011

Diada de Sant Jordi ( Relats conjunts)

Diada de Sant Jordi

Tremolós i expectant, fa poquet que he sortit a la vida, imprès fa pocs dies, nou de trinca, amb l'aroma de paper i tinta fresca, les pàgines impol·lutes, sense obrir, avui m'estreno i arrenglerat amb altres com jo faig veure que dormo, però en realitat tinc un ull obert ....i amb l'altre somio....un munt de gent que em toca, em regira i em torna al taulell, potser no els hi agradaré? em trobaran car?  poc atractiu? potser duc massa pes ? massa planes per a llegir? que no tinc una portada ben triada i oportuna, escaient?  Mentre la riuada passa i el cel és núvol   , a l'altra banda albiro una parada a vessar de roses, n'hi ha de vermelles i de tenyides...pel meu gust prefereixo les naturals, amb espines menudes, embolicades amb tendresa per mans expertes i sàvies....les roses també estan patint com jo ? freturoses escampen els seus millors perfums de festa per que siguin escollides per regalar, festivament, amorosament a la parella, a la mare, al pare... a les filles, als fills i també he sentit dir que en un replà famós un veí de dalt del tot,  ha inoculat el verí dolç de l'acte de regalar a trenta- tres veïns i veïnes....que es bescanviaran roses i libres....
Estic impactat .....una rosa em somriu des de l'altra banda de la Rambla  .....ui ui ui crec que em pica l'ullet.....m'he enrojolat des de la coberta a la contraportada ! sort que vaig vestit de vermell sinó se n'hauria adonat....tinc l'esperança que algú la compri i que aquest algú sigui el mateix que es fixi en mi i plegats fem camí cap una llar compartida.....és clar que si ens separen....massa casualitat que el destí ens uneixi  ....ho veig difícil .....
M'he estant  fullejant...quins nervis! què? que no té canvi.....ruc vés a comprar una rosa primer, sí aquella aquella del davant,  la que s'arregla els pètals ....au va.....catxins! no m'han comprat! 
Espero, impacient que l'atzar em dugui .....a unes bones mans que sostinguin la rosa dels meus somnis....

Rosa gronxant-se fanal blau

dijous, 21 d’abril de 2011

Sota les rodes!!!

http://www.ara.cat/esports/barca/Campions-trofeu_0_466753521.html

No sóc gens original però no m'hi he pogut resistir.....tota una metàfora!  

dimarts, 19 d’abril de 2011

dissabte, 16 d’abril de 2011

Entre la realitat i el desig ....

El desig i l'esperança i voluntat d'un poble demostrada amb escreix el 10 d'abril, es dilueixen com un terròs de sucre sense ni tan sols remenar la tassa,  al cap de pocs dies al Parlament, els polítics es giren d'esquena i la proposta de declaració d'independència és rebutjada .....
Prudència? covardia? inoportunitat?
Els de la Generalitat cada dia surten amb noves escapçades: sanitat, educació, polítiques socials....a cada nova bugada perdem no sé quants llençols.....demano almenys que ens expliquin tota la veritat, hi ha alguna cosa que fa pudor a cremat i només es veu el fum.....si se m'exigeix que treballi més encara, que minvi encara més el meu sou, que em retalli les esperances,els desitjos , les ganes....almenys deixin que comprengui el perquè o és massa demanar? el panorama és ben fosc....cada vegada enviem més gent a l'atur....això incrementa el desànim, enfonsa en la misèria milers de persones i no veig per enlloc que amb les suposades mesures inevitables d'estalvi es creïn nous llocs de treball ans al contrari ....només es pensa en termes financers, la desigualtat creix, els de l'Estat diuen que són les comunitats autònomes les culpables.....no trobo enlloc noticies que altres llocs fora de Catalunya, es preguin mesures de retall de drets i sous i de llocs de treball ......Hi ha moltes coses que no entenc....  
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Salvador Espriu
 
Com deien els antics romans Panem et circenses 
Que no ens falti un mos de pa....i per circenses 
almenys que ens distregui
el Barça guanyant els propers quatre partits.....
i una cita importantTothom a les Torres de quart 
a les 18! a València! 

dijous, 14 d’abril de 2011

80 anys de la proclamació de la República!!!!!!

No se m'acut res més que torna a lluir el discurs de proclamació de la república catalana feta pel president Macià:

Proclamació de la República catalana 14 abril 1931

Francesc Macià des del balcó de la Generalitat:

Catalans:
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibérica.
D'acord amb el President de la República federal española senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastiá, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la propia vida.
Preguem que cada catalá, així com tot altre ciutadá resident a Catalunya, es faci càrrec de la enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pátria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota la emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigeu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President,
Francesc Macià



Com s'enyoren discursos amb aquests continguts, amb aquesta oratorià, amb aquesta esperança i aquesta saviesa....ja ho sé va durar poc ....però altres governs han durat molt més i mai seran commemorats o recordats, efímera república catalana, controvertida i convulsa república espanyola  ....però diria que guanyen els aspectes positius i que va ser injustament i cruelment abatuda per la força de les armes....




dissabte, 9 d’abril de 2011

Noticies darrera hora! 21,37% participació BCN!!!!!!!!!

A les 17 de la tarda la participació a BCN ja és del 15,21% segons fonts de http://www.lamalla.cat/politica/article?id=453454 l
 Jesús M Tibau amb els seus joc literaris engrescadors i participatius ha culminat el número 200! i la proposta és crear un relat entre tots , aneu participant ! 200è joc literari

Demà Barcelona decideix


No votis from Barcelona Decideix on Vimeo.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3871809/20110410/participacio-barcelona-827-migdia.html

Els propers 13 i 14 es debatrà per primera vegada la declaració d' Independència al Parlament de Catalunya

El 14 d'abril a les sis de la matinada farà80 anys de la proclamació de la república, cliqueu i participeu a proposta de LeblanskyGalderich

Un abril de propostes mil!!!!

dijous, 7 d’abril de 2011

De furs, de fures i del dia mundial de la salut!

Vés per on un dia com avui Jaume I jurava els  Furs valencians davant les recents corts valencianes.....i  ara des de Acció cultural País Valencià se'ns demana ajuts i ajudes per fer front a les multes que un insigne col·leccionista de corbates que es fa anomenar president i no sap dir ni bona nit, els hi ha imposat reiteradament perquè no pot tolerar que ningú es resisteixi a descatalanitzar i a desvalenciar el país ....ha fet tancar els repetidors de TV3 ....entre altres bestieses i això s'ha d'impedir.....

Per altra banda avui es celebra el Dia mundial de la salut a proposta de l'OMS....i aquí per a celebrar-ho tanquem llits i plantes als hospitals i proposem acomiadar metges infermeres i  altres per tal que d'aquesta manera per força hem d'estar ben sans i plens de salut ( o tenir una mútua privada) per que si som simples treballadors ( això si tenim la sort de treballar) val més que ens anem oblidant del que va ser la millor sanitat pública d'Europa .....que ningú tingui la mala pensada de trencar-se el maluc....que a la tarda no l'operaran i haurà de fer cua a la llarga llista d'espera....El pobre Jaume I no entendria pas res del món actual on abans hi havien furs ara les fures regnen i avui val més que conservem la salut, la salut mental sobretot....

dissabte, 2 d’abril de 2011

Abecedari(s)

Assedegada busco clapes dolces
esperant felicitats, gaudeixo, habitant insòlita,
jugant kafkiana ,lleugera,  muntanyes nues,
orquestres psicofòniques  quilomètriques rauxes...
Somiant tendreses ubèrrimes, veus wagnerianes
xiuxiuejant ziga-zagues....

Blogger fanal blau ha dit...
Admirada bec camins diamantats, endolcits ferotgement, glaucs, harmònicament indispensables, jaç kimberlita, línies, lloure, manses nafres, ocioses paraules que riuen...
Sòlids tastos units vagaregen webs xiulant zèfirs.
Blogger Rafel ha dit...Al·lucino bastant, car dubtant és fàcil generar històries ignotes. Ja kosovès llegint missatges nous o pensant, que res serà tant vigorós web , xarrupant zuritos.

Blogger Elfreelang ha dit...Aplaudeixo bravo! comentaris donats, és fantàstic! gràcies! honor intens joc , karma, lectors meravellosos ...nobiliaris orígens potser,que res serà tant ver woo! xalant zoològicament!

Blogger Assumpta ha dit...Ara bé, cara dama, és fàcil guaitar hores i jeure kilomètricament llangorosa... mes, nosaltres, optem per quasi romandre sempre tirats, únicament visibles xipollejant zombis.

Blogger Carme ha dit...
Assaboreixo beuratges càlids,
deixo empremtes famolenques,
guareixo habituds incautes,
justifico karmas llepissosos,
magnifico necessitats obscures,
provoco quietuds reiterades,
setino tempestes urgents,
vigilo walkmans xafarders,
zumzumejo...


Cèlia ha dit...Astor boscà, cel daurat en fals, golut, hiroshima inútil, jonc, K'onekesir llunyà, món natural obscur palpìtant quan ronques sol, tot u, veus words xerraires zebres.

Jpmerch ha dit......arribe borinot, carabassot, dotor, empipador, faranduler, grillat, hilarant i jactanciós. Kamikaze llenguallarg, més norris o perdulari que responsable. Sense trellat. Un veritable xafarder zonal.