Paisos Catalans

diumenge, 23 de novembre del 2014

Martells : un no relat ( una altra proposta de Relats Conjunts)

De la pel·lícula The Wall, Gerald Scarfe, 1982

Commocionada per l'alta qualitat dels relats llegits no em queda altra cosa que fer un no relat de martell, ni de mar ni de tell ni de ram ni de llet ni tant sols de lletram ( conjunt de lletres) Qui fos martell per tombar tots els murs , qui fos martell per picar els ditets de ses senyories destogades que querellen costellades.....

A veure què és un martell? 
  • Eina que consisteix en una cabota de ferro o d'acer fixada formant creu a un mànec que el travessa per un ull, i serveix per a clavar claus, batre metalls, etc.
  • Màquina destinada a batre, a picar, a perforar, etc., materials durs.
  • Peça giratòria que, accionada mecànicament, percudeix la campana prop de la qual està fixada.
  • Instrument emprat en cirurgia òssia per a picar sobre escarpres, claus, etc.
  • Instrument per a provocar reflexos tendinosos.
  • Martellet d'una arma de foc.
  • Artefacte constituït per una bola de ferro unida a un cable de fil d'acer que tanca en forma d'ansa, que els atletes llancen en la prova del llançament de martell.
  • Osset de l'orella articulat amb l'enclusa.
Veure l'entrada completa de martell al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

El martell ja veieu que és polisèmic, i també apareix en nombrosos poemes i cançons de la nostra cultura ....per exemple en el repertori de Lluis LLach:
si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
 que cap martell piqui amb la cabota en el meu cap;

o també en els Amics de les Arts :
Visca la polisèmia i els significats.
Parelles estables:
para-sol, aiguardent,
celobert, trencaclosques,
també els martells
 I poetes com JV Foix:
 L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el martell!

 Fins i tot el gran Ausiàs March
   
Martells e claus han mos desigs complir,
picant ben fort damunt caps populars.
Martell i maça contra d'ells veig armar;
piló, pneumàtic, los deuen subvenir
ab llurs amics lo ferro i l'enclusa
fent humils precs als deus Hefest i Thor
que en son picar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.


Ai qui fos martell !


16 comentaris:

  1. Ui! NO ha quedat el comentari?

    Deia que m'has fet riure... amb tots aquests fragments manipulats... són molt divertits: he començat a riure amb "que cap martell piqui la cabota del meu cap" i ja no he parat fins al final...

    :) :DDDDD

    ResponElimina
  2. Pobre espantaocells, te l'has petat!

    ResponElimina
  3. haha, un no relat molt ben emmartillat ;)

    ResponElimina
  4. I si envies l'enllaç d'aquest post a Carles Martell? Aquell sí que va ser un Martell!

    ResponElimina
  5. A mi, entre la polisèmia i els anagrames, m'ha captivat del tot aquest no relat teu. ;-)

    ResponElimina
  6. Un bon estudi entorn del martell...A mi el que em cau més bé, és el petitet de l'orella, que em permet escoltar sons agradables...
    Petonets.

    ResponElimina
  7. També cantà en Llach: cop, cop, cop de martell des del matí fins al final.(De gran actualitat)

    ResponElimina
  8. Molt bo el teu recull de martells. I m'has fet veure amb els palíndroms que resulta que martell és la publicitat subliminal de la llet Ram!

    ResponElimina
  9. ehem moltes gràcies a tots a totes i tothom pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  10. Hahahahaha la lletra de la cançó d'en Llach és bestialment bona!! :-DD

    I no oblidem els jocs de paraules amb que has introduït el tema... que si mar, ram, tell, llet... Ets una mica "Màrius Serra" tu, eh? ;-)))

    ResponElimina

benvinguts comentaris