- Eina que consisteix en una cabota de ferro o d'acer fixada formant creu a un mànec que el travessa per un ull, i serveix per a clavar claus, batre metalls, etc.
- Màquina destinada a batre, a picar, a perforar, etc., materials durs.
- Peça giratòria que, accionada mecànicament, percudeix la campana prop de la qual està fixada.
- Instrument emprat en cirurgia òssia per a picar sobre escarpres, claus, etc.
- Instrument per a provocar reflexos tendinosos.
- Martellet d'una arma de foc.
- Artefacte constituït per una bola de ferro unida a un cable de fil d'acer que tanca en forma d'ansa, que els atletes llancen en la prova del llançament de martell.
- Osset de l'orella articulat amb l'enclusa.
El martell ja veieu que és polisèmic, i també apareix en nombrosos poemes i cançons de la nostra cultura ....per exemple en el repertori de Lluis LLach:
si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap martell piqui amb la cabota en el meu cap;
o també en els Amics de les Arts :
Visca la polisèmia i els significats.
Parelles estables:
para-sol, aiguardent,
celobert, trencaclosques,
també els martells
I poetes com JV Foix:
L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el martell!
Fins i tot el gran Ausiàs March
Ai qui fos martell !
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el martell!
Fins i tot el gran Ausiàs March
Martells e claus han
mos desigs complir,
picant ben fort
damunt caps populars.
Martell i maça
contra d'ells veig armar;
piló, pneumàtic,
los deuen subvenir
ab llurs amics lo
ferro i l'enclusa
fent humils precs
als deus Hefest i Thor
que en son picar los
sia parcial
e que tots cinc
complesquen mon retorn.
Ai qui fos martell !
:):):) Molt original.
ResponEliminaUi! NO ha quedat el comentari?
ResponEliminaDeia que m'has fet riure... amb tots aquests fragments manipulats... són molt divertits: he començat a riure amb "que cap martell piqui la cabota del meu cap" i ja no he parat fins al final...
:) :DDDDD
Pobre espantaocells, te l'has petat!
ResponEliminahaha, un no relat molt ben emmartillat ;)
ResponElimina:-DDDD Boníssima, nena!!
ResponEliminaem trec el barret, si senyora, molt bo!!!! :)
ResponEliminaI si envies l'enllaç d'aquest post a Carles Martell? Aquell sí que va ser un Martell!
ResponEliminaA mi, entre la polisèmia i els anagrames, m'ha captivat del tot aquest no relat teu. ;-)
ResponEliminaUn bon estudi entorn del martell...A mi el que em cau més bé, és el petitet de l'orella, que em permet escoltar sons agradables...
ResponEliminaPetonets.
Àusias Martell m'ha arribat al cor! :)
ResponEliminaQue bo!
ResponEliminaTambé cantà en Llach: cop, cop, cop de martell des del matí fins al final.(De gran actualitat)
ResponEliminaMolt bo el teu recull de martells. I m'has fet veure amb els palíndroms que resulta que martell és la publicitat subliminal de la llet Ram!
ResponEliminaBon no relat!
ResponEliminaehem moltes gràcies a tots a totes i tothom pels vostres comentaris!
ResponEliminaHahahahaha la lletra de la cançó d'en Llach és bestialment bona!! :-DD
ResponEliminaI no oblidem els jocs de paraules amb que has introduït el tema... que si mar, ram, tell, llet... Ets una mica "Màrius Serra" tu, eh? ;-)))