El despertador ha sonat puntual, per poc m'adormo . Arribo a tres quarts de nou al lloc de participació votació, hi ha cua, les cares són alegres, emoció continguda. La voluntat és molta i moltes són les persones voluntàries, amables , entusiastes.....Una parella de mossos s'ho mira de lluny , una cantonada més enllà. Sonen les nou en punt!, uns minuts després potser tres, s'obren les portes, la gent espontàniament aplaudeix, un nus a la gola d'emoció. Dins trobo de seguida la mesa que em correspon, els tràmits són més àgils del que havia previst, un senyor gran darrere meu , potser pateix una afecció neurològica o és l'emoció intensa, el cert és que tremola tot ell i triga molt a treure, amb dificultats , amb mans balbes el DNI de la cartera, li ofereixen una cadira , li pregunten si li cal ajuda.....tot transcorre amb normalitat , dins la peculiar normalitat que ens han deixat i hem pres, diria fins i tot que mai havia estat particip d'una votació tant plena d'emoció, tant satisfactòria, els somriures ho diuen tot. Hi ha altres cues davant dels voluntaris d'ANC que recullen les signatures per a denunciar els qui ,fins ahir mateix, ens amenaçaven amb cremar eternament en el foc de l'infern.....observo la gent que ja surt , una dona diu als seus acompanyants: ja ho he fet! i arrenca a plorar! és un plor d'alegria! carn de gallina.....
I ara a esperar com va tot, si hem estat molts, si hi ha molts sí, sí.....i a esperar els propers passos .....amb fermesa, il·lusió, perseverança , sense defallir ni un moment, no tinc cap dubte que els mateixos que ens han impedit votar en un referèndum amb tots els ets i uts i posteriorment ens han amenaçat per terra, mar i aire sense oferir cap alternativa ni argumentació , miraran de seguir aigualint i rebaixant una votació de costellada que deu ser molt important .... ¿si no com expliquen els recursos, la guerra bruta, la por i la confusió que han volgut escampar?
Visca Catalunya sobirana!
Uns enllaços per anar llegint http://www.vilaweb.cat/noticia/4218762/20141109/9-n-multitudinari.html
Jo he arribat a les 8, per allò dels avisos que havia anat rebent de l'ANC que hi anéssim aviat per fer costat als voluntaris. Ja hi havia un bon grup de gent. Molta gent abans de l'hora. La cua s'ha fet llarga, llarga. A les 9 han obert i també hem aplaudit. Els tràmits d'inscripció han estat àgils i ràpids. Hi havia un senyor a qui l'ordinador nomli acceptava l'adreça. Això ha encallat una estona. La gent no tenia ni pressa ni impaciència. Tothom feia fotos de tothom, de les cues a fora de les meses de dins i del moment de posar la papereta dins...
ResponEliminaTothom deixava passar la gent gran i els que anaven amb nens petits.. Ningú tenia pressa de marxar. A fora s'han format cercles de gent que la feien petar... Contents.
Ara esperem... Diu en Vicent Partal que demà no passarà res, però que haurà canviat tot per sempre... I ho explica molt bé.
Visca Catalunya, sobirana!!!
Endavant! Des del País Valencià, una abraçada forta, i visca Catalunya!
ResponEliminaAquí també. Ben aviadet, abans de les 9, aquest 9 de novembre, ja hi havia molta gent. Cua endreçada per entrart a l'IES. El sol, de bon matí, lluïa, de debò. Somriures, emoció i aplaudiments a les 9 en punt.
ResponEliminaUna organització exemplar i una companyonia immillorable.
Una excel·lència de ciutadans cívics, una excel·lència de voluntaris i voluntàries que han treballat de valent.
ha anat bé,,,,, falta el recompte però hem demostrat que som un poble molt cívic
ResponEliminaEm sembla que tots els que portem Catalunya ben al cor hem viscut aquest dia de la mateixa manera, i el que hem vist també ho compartim, el nostre testimoni és important per certificar que ha estat una diada festiva i participativa, cívica i respectuosa tal i com les sabem fer. Estic molt orgullós de la gent del nostre país. Som molt grans.
ResponEliminaHan estat llargues cues després d'una llarga espera per aquest 9N.
ResponEliminaEns hem de felicitar per l'èxit.
També son ganes de llevar-se d’hora un diumenge... Per votar més aviat el vot no conta més, no?
ResponEliminauna cua immensa em va tocat fer, eren poc més de les deu quant hi vaig anar. La cua que més gustosament he fet mai... valia la pena estar tanta estona per poder gaudir de l'ambient
ResponEliminaVisca!
ResponEliminaPer molta gent gran que no va poder anar a la via o a la v, va ser la concentració de tres manifestacions en una. L'emoció era desbordant.
El poble ha respost, tots en teníem ganes. Ara esperem que els polítics facin la seva feina tan bé com ho ha fet el poble.
ResponEliminaJo vaig anar a votar a les 9 en punt perquè no hem volia perdre l'inici, després vaig acompanyar al meu home cap a les 11 h i a la tarda van anar a fer un volt que va ser com una festa. Va ser un dia genial!!
ResponEliminaUn dia memorable, però el camí tot just comença ara, cal continuar-lo amb la mateixa il·lusió i la mateixa empenta!!!
ResponEliminaPetonets.
Llegir el teu post és reviure de nou l'emoció viscuda :-))) Quin dia, ELFRI!!
ResponEliminaCrec que mai havia fet una caminada, amb pujada, (des de que estic tan fomuda de les articulacions) amb la il·lusió amb que la vaig fer diumenge... ah! i com tinc el cap a tres quarts de quinze, al migdia -quan vàrem anar a votar- ens vàrem oblidar de signar la denúncia (i això que ma germana, de bon matí, m'havia enviat un sms perquè penséssim en fer-ho! hahaha) doncs, per la tarda, de nou, la pujadeta fins a l'Institut i... a signar! que s'havia de fer tot i ben fet! :-))
Visca Catalunya Sobirana!!!
M'alegro molt per tu, Elfree, jo ja saps que no tinc aquest pòsit sentimental tan fort, però també vaig estar contenta, i tant. A veure si engresquem més gent per fer aquest país millor!
ResponEliminamoltíssimes gràcies pels vostres comentaris i disculpeu-me que ho faci en global
ResponElimina