Paisos Catalans

dilluns, 3 de novembre de 2014

Quedem al Zurich? Cita de seguretat : al cafè Zurich

La proposta i les bases , a càrrec de la Gemma i altres insignes blocaires o blogaries de pro


Cita de seguretat.

Estic veient un munt de gavines , sembla que fugin com nosaltres fugiem dels cops de porra dels grisos. Les gavines ,una darrera l'altra,  volen cap a una mateixa direcció , potser van al Zurich?. Crec que no , van cap a la platja , prop d'aquella escultura que sembla un edifici tort, a mig fer, mig enfonsat en l'arena . Un vespre les vaig veure: Eren allà . Desenes i desenes , alabatent les ales , com manifestants desesperats sota l'allau de boles de goma....potser és el seu punt de trobada, la seva cita de seguretat .

Observo damunt les aus , falsament idealitzades per culpa d'un tal  Joan Salvador , uns núvols d'aquests...cumulonimbus  , cumulonimbus això és , de vegades , em rellisca la llengua i em surt una marranada que s'hi assembla .....doncs això nena els núvols són com cotofluix estarrufat rivetejat amb vetes fosques, com si fossin prenyats de tempesta, ai no:  emprenyats ! igual que ells , nen, igual que els grisos.....

Als anys setanta, quan regnava, és un dir, la dictadura del baixet , sí aquell que es va carregar un milió i escaig de cadàvers a l'esquena  .....si remenessin en trobarien milers i milers enterrats de qualsevol manera en marges i terraplens ......hi havien manifestacions .....no creguis, no duraven gaire, de seguida era tot escampar la boira sota una pluja de cops de porra i de vegades de culata dels fusells que duien per les bales de goma, bales he dit? bé eren boles i de vegades bales ....de plom....un dia , quan baixaven per la rambla... ....tanquetes, porqueres i iogurteres ben plenes .....jo em vaig agafar ben fort de la mà del  camarada Boris ( era un nom de guerra eh no creguis que era rus....)  a mi em deien Gertrudis ( per la Stein , com que sempre em veien llegint....) i vam arrencar  a córrer.....cames ajudeu-me ......ens vam deixar anar , vaig caure per terra i quasi m'atropellen desenes de cames.....Recoooorda anar a la cita de seguretat !!!!  vaig sentir de lluny mentre m'esmunyia per un carreró .......

La cita de seguretat era al cafè Zurich , poc assenyat, vaig pensar, és massa prop .....al cap d'una hora hi vaig anar.....com m'agradava aquell cafè!  la meva cita de seguretat preferida .....m'asseia, mentre el cor encara anava desbocat com un poltre salvatge per la tensió de les corredisses i els cops i la por a una detenció ......per això eren les cites de seguretat , per reunir-nos de nou i comprovar que érem sans i estalvis ...aquell cafè em relaxava .....els cambrers ben vestits et duien sempre un got prim ple d'aigua junt amb la tassa del cafè , un plaer indescriptible que amorosia l'espera .......

- Mareee! però què li estàs explicant al Jaumet? no veus que és massa petit ?
- Au , però si li agrada molt mira quina carona .....si està rient i tot .....què vols que li conti ? el gegant del pi?

35 comentaris:

  1. Ai, ai, ai... és que les àvies les tenim molt presents aquestes coses... i no les podem oblidar.

    Una bona història i una petita lliçó d'història, pels que no ho han viscut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Carme !!!! em venia de gust recordar

      Elimina
  2. Doncs és possible que al nen li agradi més aquesta historia que el conte del gegant del pi...La realitat de l'àvia és molt més guai...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hi ha contes que s'han de contar....
      abraçades

      Elimina
  3. Una història que s'ha d'explicar, ui tant! I no podia faltar en el recull, aquesta perspectiva. Té un ritme trepidant, m'agrada moltíssim. I el final que ens torna a la realitat. Visca les àvies que ho transmeten als néts, de fet, la funció bàsica dels orígens de la literatura (transmetre informació essencial per al desenvolupament i la supervivència de l'espècie).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira, una bona banda sonora: "Papa cuentame otra vez..." https://www.youtube.com/watch?v=AVeKR6c5cmc

      Elimina
    2. gràcies Sílvia no escric ni la quarta part de bé que tu ....una bona banda sonora !!!

      Elimina
  4. això no seria adoctrinament? ves que no t'impugnin l'escrit.
    Gràcies a aquestes confessions la història ha estat viva fins ara

    ResponElimina
    Respostes
    1. encara no he rebut cap carta del tecé.....ni de la planúries de lluna

      Elimina
  5. Genial! en un moment, quants records traspassats, que faran créixer el Jaume! Molt bona!!!!

    ps. cada dia vaig en bus al matí i passo x pl. catalunya. Fa uns dies em vaig preocupar per la quantitat de gavines que hi havia!!!! ja no es queden al port i arriben a pl. catalunya, i n'eren moltes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies rits.....les gavines a mi em recorden el pepè....encara que diguin que són albatros ......deu ser per això que no es queden a port

      Elimina
  6. Bona, Elfree! història viva, quin luxe sentir-ho explicar de primera mà per l'àvia, un altre dia, el gegant del pi :) Que bé que hagis participat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. he he gràcies a tu Gemma ! he fet el que m'ha sortit....

      Elimina
  7. Els grisos ja no hi són, els cops de porra perduren.

    ResponElimina
  8. Molt bo, recordar la història com va succeir, és primordial i no mereix ser oblidada u ocultada !
    Serà un bon relat per al projecte de la Gemma i a més, amb toc alegre al final !!
    Felicitats !!

    ResponElimina
  9. quines imatges m'has fet venir al cap.. i tan reals.. i ben bé al zurich!
    compartir un passat és un plaer,malgrat la dictadura del baixet!!!:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. un plaer compartit el plaer de compartir un passat lolita!

      Elimina
  10. ja m'he pres l'impugnat, i se m'ha posat molt bé, Elfree;
    a punt per rebre les bales del cafè

    ResponElimina
  11. Els avis van desapareixent i els joves desconeixen molts fets de la història passada i no tan llunyana, encara que ho semble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. els joves i no tant joves novesflors , per això repetim , hem de coneixer la història és vital

      Elimina
  12. Masses gavines hi ha per tot arreu!
    Bon relat, Elfree.

    ResponElimina
  13. Molt bo, boníssim.
    Les avies no han de deixar, mai de la vida, d'explicar aquestes històries.

    ResponElimina
  14. Sí, en aquelles circumstàncies hi havia molt moviment a la terrassa del Zurich i trobades de seguretat per parelles...

    ResponElimina
  15. i tant i fins i tot alguna visita dels grisos fins dins del local

    ResponElimina
  16. Ooooooh! és molt, molt dolç! M'ha encantat el final!! Quants avis d'aquells (no pas massa més grans que jo ara!) varen anar a votar emocionats el 9N.

    Què importants són aquests avis perquè els néts d'avui en dia puguin escoltar aquestes històries i, en la veu de persones tan estimades, les facin seves...

    El meu nebot gran (19 anys) al seu twitter, arran d'quella publicitat tan bonica del "Votaré per tu", va escriure uns paràgrafs preciosos dedicats al seu avi (es refereix a l'avi matern, mort fa un parell d'anys, el pare de la meva cunyada) :

    "Recordant com passàvem junts els dits x damunt les 4 barres d l'escut penjat a la paret mentre cridavem "visca Catalunya!" #VotarePerTu, avi"

    "#VotarePerTu per tu, avi, que em vas ensenyar a estimar la nostra terra i te'n vas anar sense veure-la lliure."

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Assumpta estem vivim una època que sembla una atracció de la muntanya russa plena d'emocions!

      Elimina
  17. Semblaun monòleg, es decantacap a un diàleg sense interlocutor, i acaba intervenint la tercera veu que l'estronca. Aquesta generació intermitja que no vols escoltar!!!
    Per sort, el Jaumet deu tenir orelles, i enteniment per servar aquestes memòries necessàries.
    Magnífica aportació al PZ, que tenyeix les parets avui asèptiques del Zurich amb una densa capa d'història -no gens llunyana, d'altra banda-.

    ResponElimina

benvinguts comentaris