Cleopàtria pop-up shop s'avorria mortalment i mentre meditava si ficava la mà a la cistella amb fruites salpebrada amb verí fresc d'àspid ....o al cistell de roba bruta roderica una estona ....va veure venir de lluny el seu germà i espòs incestuós Ptolomarcianus rajolí , conegut també com el registradore plasmàtic; " uf quin avorriment més tediós aquest ximplet " va pensar per un moment .....
- oh Cleo quin goig que fas aquí ajaguda !
- Digués Potolo què vols?
- o estimada no res, és que m'ha posat uns deures molt difícils i com que tu ets més gran i més intel·ligent....
- Bé digues, ja em moriré més tard després que tu em traeixis, i després de seduir uns quants romans, encara que amb dos potser ja faré .... quina és aquesta tasca?
- bé m'han dit que de llegir aquest text i no me'n surto .....tu que saps de lletres i de constiglifics .....
- ummmm acosta'm les ulleres.....
- les què?
- oblida-ho , falten un segles , a veure.... si , està molt clar diu que al segle XXI .....uns i unes que volen damunt de gavines o potser albatros es carregaran el sistema de caixes i faran que desapareguin , entremig un que es diu Estona es farà riquíssim .....veig també que diu un que va muntat en ase i fa milions de abdominals va estar a punt de fer-lo el quefe de la cosa....però al final un descendent teu es fa fer amb les regnes del regne ....ah i dos reis diferents ....un racó ple d'escurçons ....Montesquieu i la separació de poders se'n van al carall .....eep i Catalonia un nou estat naixent !
- carai Cleo tot això diu aquí?
- No en tinc ni p idea .....perquè no fiques la teva tendra mà al cistell i em dones una poma?
ResponEliminaÉs bo saber que el nostre destí està escrit i que aquest és el d'un nou estat independent i lliure entre les nacions.
Abraçades, des de El Far.
Els constiglífics sempre han estat de mal desxifrar però sembla que la teva protagonista se'n surt força bé, espero que l'encerti fins al final. ;-)
ResponEliminaMolt bo!
Per a entendre això, s'ha de saber llegir entre línies.
ResponEliminaLa profecia de l'Estona no és gaire meritòria.
ResponEliminaLa de Catalònia és a prop, però compte que no intentin rompre les taules on ha està escrit.
que a l'Egipte ho veiessin i que els albatros d'ara no ho vegin ja és gros. Potser el sr Estona ens donarà una nova empenta
ResponEliminaHa, ha, ha... Està tot escrit, estem tranquils...
ResponEliminam'has fet riure de valent! ha ha ha... el "registradore plasmàtic" està encertadíssim!!!
ResponEliminaQue bo, Elfre, m'he fet un tip de riure. No es pot dir que els hagis anomenat tots perquè són tants... però sí una bona colla, tot donant aquesta lliçó de història tan amena.
ResponEliminaM'has fet riure!! amb la Cleo i en Potolo :-)))
ResponEliminaPer cert en Josep Lluís ja fa anys que a aquest "pàjaru" li diu "Roderic Estona" :-DDD
Ostres, fa una colla d'anys jo també el vaig batejar així i no ho vaig treure de lloc! Realment són aquestes coincidències de la vida...
EliminaCaram, aquesta Cleopatra és tot un personatge...Sort que enmig de totes aquestes vidències ( de vident) penoses i veu un raig de llum: Catalunya, independent...
ResponEliminaPetonets.
Elfree, quin relat més bo! M'ha encantat la teva facilitat per a desxifrar constiglífics. Potser hauries d'oferir els teus serveis al nou estat independent. Abans d'arribar-hi haurem de desentrellar molts missatges misteriosos i ambigus…
ResponEliminaPetons.
Ja,ja. Posa la mà al cistell.... Diuen que al fer-se gran els romans ja no s'impressionaven tant i ella, aleshores, sí que es va emprenyar. Molt joc de paraules, quin plaer de sons. Salut.
ResponEliminaHehehe, doncs podria ser, per què no! Aquesta traducció sembla prou vertadera! Molt graciós! El senyor que li diuen Estona... hahaha
ResponEliminaÉs el relat més delirant que llegeixo en temps, però mira, m'has fet riure, això t'ho he de reconèixer! Quina barreja més estrafolària!
ResponEliminaMolt bo, Cleo, vull dir Elfree!! :))
ResponEliminaDelirant, però brillant. Molt bo.
ResponEliminaAquesta Cleo és una visionaria, li senta bé estar tot el dia sobre el catre.
ResponEliminaSi es que tot es veia venir... des de fa temps! hahaha molt bo!
ResponEliminaUna història amb molt de marro
ResponEliminaRealment sublim el teu relat. Aquesta barreja de vocabularis i d'interpretacions m'ha encantat!
ResponEliminamoltes gràcies pels vostres comentaris !!!!
ResponElimina