L'atur, l'augment de les malalties físiques i mentals i sobretot de l'ànima , famílies que no saben o no poden, realitzar eles funcions que ha de fer la família envers els seus plançons, un món cada vegada més desesperat, desesperant, enlloc de lectures massa visionat de vídeos, de series violentes i de programes infectes , un món sense cap gestió ni consciència emocional ......arribo a l'institut i m'ha assabento de la fatal noticia : un professor mort i quatre ferits per un alumne de 13 anys que s'havia fabricat una ballesta , res , ningú fa res, tothom fa la seva feina, es segueixen fent classes amb absoluta normalitat, l'alumnat d'Eso ho comentava a l'hora del pati, cap reacció, res... seguim fent classes amb total normalitat ,total portem uns quants milers de morts a les espatlles de l'anima, un més ja no fa ni efecte ......
Al final serem cada vegada més com Amèrica, la del nord i la del centre i la del sud on la vida val menys que el que costa un carregador de segona mà per la pistola o uns quants projectils, una capsa plena o potser ni això...... ja no són les condicions de treball, ni les llargues jornades lectives maratonianes, ni les retallades de sou, ni el descompte en el salari quan estem de baixa, ni la imposició de programes polititzats ni l'augment de ratio ni l'augment d'hores de permanència al centre no no es tracta de res d'això, és la mort entrant per la porta de l'aula , la mort i el sense sentit entrant al temple del coneixement i l'educació, és la mort d'un company docent i les ferides no només són les del cos.....
" Un professor ha mort i quatre persones han resultat ferides de poca
gravetat després d'irrompre aquest matí un jove de 13 anys a l'institut
Joan Fuster de Barcelona armat amb una ballesta. El jove és un alumne de
segon d'ESO de l'institut. Segons han explicat a l'ARA els alumnes,
aquest estudiant ha arribat tard a classe, passades les nou del matí, i
ha irromput en una aula de segon d'ESO on s'estava fent classe de
castellà. El noi hauria disparat a la cara de la professora de castellà
amb la ballesta i l'hauria ferit, i després l'hauria atacat a l'espatlla
amb un ganivet. També ha atacat amb el ganivet la filla de la
professora, que era a la mateixa aula. Totes dues han resultat ferides."
res, seguim treballant amb normalitat .....les aules són plenes d'estudiants que també segueixen amb total normalitat les classes ......seguim treballant com si res, ja no ens afecten les morts, n'hi ha tantes per carregar de tristesa i amargor les nostres espatlles, seguim i seguim amb total insensible, estúpida normalitat......
ho sento , el meu cor ara està replè de ràbia....pels fets... per la mort, per aquest noiet que ha estat capaç de matar, pels companys i companyes del centre on treballo que segueixen i segueixen treballant amb total estúpida insensible impassible normalitat .....
ostres Elfree, quin horror... m'acabo d'enterar dels fets amb el teu post i la veritat és que ja no entenc res.. la realitat ens supera i les reaccions cada vegada són més incomprensibles..
ResponEliminasi és un horror i anem tant plenes d'horror quotidià que acabarem com a androides sense ànima , ho vaig escriure a raig en quant em vaig assabentat
EliminaAquest xiquet, supose que ja hauria donat algun senyal de que les coses no anaven bé en ell. Ens hem d'acostumar a considerar qualsevol detall observat, per xicotet que siga. Hui en dia, tot pot passar.
ResponEliminaCom a persona i sobretot com a marit de mestra, estic esgarrifat.
si alguna senyal que potser ningú va ser capaç d'interpretar, lamentablement el professor està mort i aquest noi haurà de suportar tota la xerrameca mediàtica que l'impedirà algun dia refer-se , encara li dono voltes
EliminaEsgarrifada del tot. Ho acabo de saber fa poca estona. Elfree... És terrible.
ResponElimina13 anys!!! Mare meva! Estic amb Jp, alguna cosa s'havia d'haver notat, no? en aquest noiet?
Crec que portem tanta càrrega de tristeses col·lectives que ja no sabem com reaccionar.
Em costa cada vegada més d'entendre el món.
Carme en un món escolar dominat per la pressa, les pressions, i un currículum inadequat amb pressió excessiva i mestres de vegades desinformats poca cosa es pot fer , jo reivindico una educació emocional i de salut , salut mental i eines per saber actuar tant pels infants i adolescents com per el professorat i un psicòleg a cada escola , no sé si es podria haver evitat
EliminaM'imagino que és tan brutal la notícia que en un primer moment tothom ha quedat sense saber / poder reaccionar, perquè es necessita temps per assimilar una cosa així... Com diu la Carme, cada vegada costa més entendre el món.
ResponEliminajo estava i estic esgarrifada i la impotència de veure que si que els directors i directores van ser convocats d'urgència a una reunió per deliberar , ens estem acostumant a no tenir més iniciatives que les que ens marquen des dalt ....si a l'endemà uns minuts de silenci decretats oficialment....jo m'esperava que la gent , que el professorat per una vegada enlloc d'esperar fes alguna cosa per si mateix
EliminaSaps? Ha passat a 50 metres d'on vivia jo de petita, abans era un col.legi religiós, per això no hi vaig anar, però hi pasava cada dia per davant. He parlat amb la meva tieta que encara hi viu i m'ha dit que coneixia el profe, m'ha afectat més que a les meves companyes de feina, lògic, però m'he posat a treballar normalment i de tant en tant comentàvem alguna cosa (he sortit abans, això sí). Però suposo que en un institut havia de ser més dur. Què podíeu fer al teu institut?? Potser parlar-ne, no?? Abraçada.
ResponEliminano ho sé Gemma , jo hagués aturat les classes immediatament ni que fos mitja hora i jo hagués sortit a les portes dels instituts i escoles en senyal de dol sense esperar un comunicat i un decret de dol "oficial" que l'única cosa que va fer és suspendre les activitats complementaries ....em penso que és molt poca cosa per una vida humana
Eliminagràcies Gemma
Jo també m'he quedat esgarrifat quan aquest matí ho he sentit per la ràdio. Com poden passar coses així?.
ResponEliminaDiuen que és bo mantenir la normalitat en aquests casos però normalitat no ha de ser sinònim d'insensibilització. No ens ho podem permetre malgrat aquesta càrrega, com mol bé diu la Carme, de tristeses col·lectives que anem acumulant.
vam esperar amb docilitat que algú de dalt decretés el nostre comportament això em fa pena ....i em pregunto si serem capaces i capaços com a poble de fer res per nosaltres mateixos i no esperarem dòcilment una ordre de dalt estem perduts si actuem així ....jo ho vaig percebre com a insensibilitat i potser és manca de proactivitat , no no podem amb aquesta carrega ni amb aquesta actitud de mesell
Eliminasempre he dit que crèixer entre tanta violència televisiva, cinematogràfica i de videojocs no pot aportar res de bo a molts adolescents.
ResponEliminaJoan el contacte repetit amb la virtualitat de vegades interfereix de manera notable amb la realitat
EliminaM'ha fet molta pena el mestre, que només portava unes poques setmanes fent una substitució a l'institut...M'esgarrifa pensar en el dolor de la família, al rebre la notícia.
ResponEliminaPerò també em fa pena el nen, cal saber en quin ambient ha viscut, segurament té una baixa autoestima i en tot cas és possible que tingui algun desequilibri mental...Ara tot són suposicions haurem d'esperar que els profesionals en treguin l'entrellat...
Potser haurem de de fer com els americans, posar un detector de metalls a la porta...De tores maneres, encara que amb tristesa i consternació la vida continua!
comparteixo la pena pel mestre mort i els ferits i també pel nen, no estic ni estaré mai d'acord en posar policies ni detectors de metalls el que cal és una educació diferent que incorpori educació emocional
EliminaI no han fet res? S'han seguit les classes normalment a tots els instituts? Cada cop és més habitual aquestes morts absurdes perpetrades per joves, gairebé infants que han perdut la noció del bé i el mal imbuïts per series violentes i jocs salvatges, propiciat per un entorn de famílies amb tants problemes per resoldre que no tenen temps per educar als seus fills. Tristíssim.
ResponEliminaHo sento, Elfree.
si Glòria fins que no se'ns ha dat l'ordre des de dalt no s'ha fet res .....cada cop més mesells, més idiotes ens estem tornant.....a l'endemà uns minuts de silenci i dins el recinte escolar no fos cas ....no crec que sigui una casualitat però a l'endemà moltes companyes manifestaven haver dormit malament
EliminaM'he esgarrifat en escoltar-ho quan acabava de passar al programa de la Terribas. Després al TN.
ResponEliminaCompanys,autoritats, i experts ja han dit la seva.
No sabia que l'arma se l'havia fabricada ell. De totes maneres encara que no amb la lleugeresa dels USA on se'n venen de foc, al nostre país es venen massa armes blanques, catanes i altres instruments de (defensa?) jo en diria atac.
Alguns video jocs són ultra-agressius.
Si Xavier això d'experts que han dit la seva....més aviat ha estat un seguit de comportaments indecents i immorals de periodistes i teles preguntant i gravant a infants , de les xarxes socials fent càbales sense fonament , la ballesta si es veu que l'havia fet ell i el ganivet què? encara sort que les armes etan prohibides
EliminaLa història és esgarrifosa i impactant. Sento molt el que ha patit el professor, i el que patirà tot el seu entorn, realment és un cop dur, i mai penses que pot passar aquí. A altres bandes estan sonats, però aquí no. Però sense ànim d'ofendre't, ni molestar-te, perquè suposo que no deus estar per massa orgues ara, dir-te que no s'hi podia fer massa res en aquells moments. Tots podríem haver parat perquè els fets ens afecten a tots, no és normal que passin aquestes coses a les nostres escoles, però no hem parat. Tampoc ho vam fer quan va passar l'accident aeri. Diuen que l'espectacle ha de continuar. oi? Ja hi haurà temps per la reflexió i per aturar-se i protestar. Entenc la teva ràbia, però no podíeu fer altra cosa que continuar, o aturar-ho tot i senzillament parlar-ne, o viure moments d'incertesa tensa. Segur que els dies a venir no et semblarà que els teus companys són tan impassibles, les mobilitzacions començaran ara. La reflexió també, però no crec que hàgim de portar-ho al dramatisme. És un cas aïllat i no sabem què s'hi amaga darrere. No es pot generalitzar, ni tampoc banalitzar-lo. Però en moments com aquests és quan més cal mantenir la calma.
ResponEliminaXexu ho vaig escriure tal com raja com es pot comprovar sense reflexió i a cops de batecs del cor i des de la ràbia i la impotència....tens raó tampoc vam aturar-nos quan la tragèdia de l'avió ni pels immigrants que moren al mar ofegats ja ho sé, el que em rebel·lava és que estiguessin esperant el que ens dictarien o proposarien des de dalt com si no fóssim capaços ni de pensar ni de tenir cap iniciativa ....m'hagués conformat en una reacció simbòlica el mateix dia cinc minuts de silenci a les portes dels instituts i escoles sense esperar ordres ni decrets de dol ....no podia jo ni volia mantenir la calma .....gràcies Xexu
Elimina:( molt trist... la mort del pobre professor, les persones ferides i aquest nano de tretze anys capaç de fer una bestiesa d'aquesta mena. He sentit parlar alguns companys que deien, que el xicot en qüestió, parlava d'una llista negra i de que ho pagarien car, però que es van pensar que era una tonteria seva... poder si algú hagués escoltat el que deia, però escoltat de veritat... potser...
ResponEliminatens raó bruixeta si algú hagués detectat si algú hagués escoltat ....però hi ha massa pressions per complir els currículums per anar a corre cuita d'una classe a una altra no hi ha tems per escoltar malauradament
EliminaVivim en un país amb més de 47 milions d'habitants és totalment normal que passin coses rares. Si passés cada mes si seria estrany i alarmant, marcant una tendència, però que passi un cop cada X anys? Que un alumne mati a un professor no deixa de ser normal tenint desenes de milers de centres educatius i milions d'alumnes, a algú se li creuaran els cables. Que faci servir una ballesta és més rar. Però ara vivim en el món interconnectat on les notícies virals i els "tema de moda" desplacen a tot criteri lògic, ara ens empassarem una setmana de tertúlies "Són els adolescents criminals?", De "experts en tot" de televisió cridant "Son les pelis violentes / els jocs de rol / videojocs que els han xuclat el cervell". Clar, perquè fa 80 anys a un no se li creuaven els cables i agafava l'escopeta de perdigons de l'avi, però com això no sortia del poble...
ResponEliminaNo li trec importància al tema, però ja estan demanant detectors de metall en els instituts i prohibicions de contingut quan encara no tenim ni idea del què li ha passat pel cap a aquest noi, darrera podria haver-hi des maltractament, abús o traumes que no sabem. El que no li treu importància.
Per desgràcia, vivim en un món violent, en molts àmbits, sinó que algú m'expliqui que passa a les sortides d'un partit de futbol i això no són videojocs, és esport!!!
EliminaPons tens raó que estadísticament vivim en el millor dels mons en quan a fets com aquest , cert que això podia haver passat abans en els temps en que no existien ni internet ni xarxes socials ni videojocs ni mons virtuals....els darrers descobriments sobre el funcionament del cervell ens expliquen com i de quina manera tot aquest altre món virtual ens afecta i modifica el nostre cervell, la nostra percepció el nostre pensament ...en cas d'un adult format i amb prou recursos personals i intel·lectuals es pot minimitzar però en el cas de cervells encara joves i tendres els estralls poden ser gruixuts ....no no ni detectors de metalls ni policies ni repressió el que cal és més formació, una educació emocional i de salut mental i coneixement de primers auxilis emocionals
EliminaES DIU,QUE LA VIOLENCIA ES NUTREIX,DE LA INCONSCIENCIA GENERAL.COM ES POSIBLE QUE ELS PARES NO SABENSIN RES D'AQUESTA MAL-LAIDA "KATANA"?..NO MU CREC¡¡¡.QUINA MENA DE SOCIETAT ESTEM PARIN?,POR A EL FILL?.
ResponEliminaTOT EL MEU RECOLZAMENT PER LA FAMILIA DEL MESTRE MORT.
no era una katana era una ballesta casolana i sembla ser a més un gran ganivet i un còctel molotov també casolà....sembla ser que el noi estava ja en tractament , el problema és que no n'hi ha prou amb pastilles sino va acompanyat d'una bona teràpia psicoterapèutica, pobre mestre mort sí gracies
EliminaAhir no es podia aturar, Elfrre. Malgrat la ràbia i el dolor profund.
ResponEliminaHem de reflexionar, si. També hem de ser, però, molt curosos.
Ahir ja es demanaven canvis de llei en l'edat penal dels menors, i no és la solució.
Provo de posar-me al costat de la família del professor (malaurada desgràcia), però també no puc deixar de pensar en la família del nen, i fins i tot en el nen...en què i quines circumstàncies i vivències l'han dut a aquesta atrocitat. Té tretze anys! Quin és el seu món?
fanal com veus l'escrit era i és purament emocional , mai de la vida estaré d'acord amb els qui ja .posats, carques i repressors aprofiten per demanar mesures retorçades i repressives ....a mi també em sap un greu infinit per tots plegats pel mestre , la seva família i per la criatura i els seus pares .....és brutal , no em ni imaginar el dolor i la desolació
EliminaAturar tot en aquell moment, potser no era la millor manera de reaccionar, en aquell moment el millor és que els alumnes expressin el que tenen al cap i escoltar-los, respostes per donar-los? A vegades ens falten les paraules.
ResponEliminaPerò el que m'ha fet pensar és que el canal en el que vivim adolescents i adults és massa distant.
potser si , ignoro si els meus companys i companyes de l'Eso van parlar ni que sigui una mica amb l'alumnat .....jo si que ho vaig fer a la tarda amb els meus ( però aquests tenen 20... 25... 30 anys ) jo crec que hem d'escoltar molt, indagar el que els hi agrada ,les cançons que escolten per tractar d'entendre el seu món
EliminaÉs un cas terrible... Penso en la família del professor i penso que deuen estar destrossats. Un professor suplent, unes setmanes de feina... i un nano es torna boig i el mata. I ho sents per la ràdio i et resulta tan xocant!
ResponEliminaNo sé si enviar a tots els nanos de tots els centres a casa hagués estat una bona solució. Suposo (només ho suposo, a títol totalment personal) que justament ahir tenien més ganes que mai de parlar d'això amb els seus professors, de expressar el que sentien, de no quedar-s'ho dins...
Això sí, mirar de donar valors als xiquets i xiquetes nooooo! no sigui cas que els facin aprendre el Parenostre... Millor que mirin totes les sèries violentes i programes porqueria que vulguin i a qualsevol edat, sí.. .No fos cas que els privéssim de la seva llibertat.
terrible Assumpta terrible....el drama del professor que feia pocs deies que hi era, el drama d'aquest noi i dels seus familiars ....l'impacte mediàtic que en lloc d'informar deforma....potser enviar-los a casa no però haver dedicat tot el temps que calgués a parlar-ne a escoltar.... jo crec que si que a les escoles s'hauria de donar educació emocional , valors , respecte i en quan a les religions jo el que sincerament faria proporcionar un espai dins els currículums atapeïts on qui volgués tingués accés a religió , la que fos ...vull dir la que tinguin ...o una alternativa que fos humanista i social
Elimina