Vora els pous dels Itzàs

Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII

Com cada any , en Pau Ballarich , va pujar a l'avió que el duria al temple de Kukulkan , era un avió privat que , dos vegades a l'any, llogaven els membres del club arqueològic amistat maia ; els costava un ull de la cara  però per això, durant mesos , organitzaven tota de mena de cursos i cursets, rifes solidàries i campanyes de mecenatge amb l'objectiu de poder fer els dos viatges anuals .  Per res del món es perdria el descens del Kukulkan ......que només es produïa , gràcies   a la saviesa  arquitectònica astronòmica i geomètrica dels  maies , dos cops ....per març i setembre coincidint amb els equinoccis de primavera i de tardor......

I va arribar el gran dia.....després del viatge, l'autocar i una bona caminada, arribaven al poblat de Chichén Itzà ......a punt de presenciar la meravella del descens de la serp emplomada per la cara nord del temple.....prodigi per iniciats i iniciades ....en Pau no era novell , més que un iniciat ,era el membre més antic del club amistat maia ; es sentia una mica agitat,  es notava dins el pit uns molestos batecs taquicàrdics barreja   d'acumulació d'enuig i d'emoció ...en Pau Ballarich  anava sobrat d'ego .....havia reunit ,dins el seu esprimatxat cos , tones de ressentiment contra la gernació ignorant que equinocci rere equinocci maldava per aconseguir un bon lloc, o mastegava  irreverentment xiclet, o feia fotos amb el mòbil i fins i tot gosaven fer-se selfies......quanta ignorància i quanta poca soltada turística !!!!!

Ells desconeixien del tot la veritable simbologia, no sabien veure allò sagrat i només observaven uns simples triangles de llum ....en Pau no , en Pau sabia copsar l'essència.....ell estava connectat amb amb la serp emplomallada .....  més irritat que mai amb la gentalla, gentussa, aplegada al voltant del temple, va sentir-se marejat,  les seves temples bategaven com si el cor hi hagués instal·lat dues surcursals.....

Es va allunyar del temple nord enllà , encara faltaven hores pel prodigi ....va acostar-se al cenote sagrat, al capdavall ,un gran pou natural .....si  mirava amb els ulls del seu cor esvalotat podia veure els restes dels sacrificis.....tentinejant ,gairebé empès pel pes que l'oprimia el pit ....va posar les mans a l'aigua per tal de  mullar-se la cara i el cap ....mica en mica es va anar calmant.....ara al llarg de l'espinada percebia un dolor sord i persistent com de milers d'agulles que el punxaven des de dins maldant per travessar la pell .....al mateix temps una mena de lleugeresa  aèria el va arravatar ....de sobte la foscor......


Paaau Paaau Paaauuu Paaau ......

Algú deia el seu nom.....es va despertar de sobte.....damunt del llit  .....es sentia adolorit ....la seva dona i els seus tres fills eren allà .....els nens se li havien abocat al damunt ....uf
el fill gran li va dir:  pare em seguiràs ajudant a fer el treball de recerca sobre els maies ?