Paisos Catalans

diumenge, 21 de juny del 2015

Vora els pous dels Itzàs

Temple de Kukulkan, Chichén Itzá (Yucatán), segle XII
Com cada any , en Pau Ballarich , va pujar a l'avió que el duria al temple de Kukulkan , era un avió privat que , dos vegades a l'any, llogaven els membres del club arqueològic amistat maia ; els costava un ull de la cara  però per això, durant mesos , organitzaven tota de mena de cursos i cursets, rifes solidàries i campanyes de mecenatge amb l'objectiu de poder fer els dos viatges anuals .  Per res del món es perdria el descens del Kukulkan ......que només es produïa , gràcies   a la saviesa  arquitectònica astronòmica i geomètrica dels  maies , dos cops ....per març i setembre coincidint amb els equinoccis de primavera i de tardor......

I va arribar el gran dia.....després del viatge, l'autocar i una bona caminada, arribaven al poblat de Chichén Itzà ......a punt de presenciar la meravella del descens de la serp emplomada per la cara nord del temple.....prodigi per iniciats i iniciades ....en Pau no era novell , més que un iniciat ,era el membre més antic del club amistat maia ; es sentia una mica agitat,  es notava dins el pit uns molestos batecs taquicàrdics barreja   d'acumulació d'enuig i d'emoció ...en Pau Ballarich  anava sobrat d'ego .....havia reunit ,dins el seu esprimatxat cos , tones de ressentiment contra la gernació ignorant que equinocci rere equinocci maldava per aconseguir un bon lloc, o mastegava  irreverentment xiclet, o feia fotos amb el mòbil i fins i tot gosaven fer-se selfies......quanta ignorància i quanta poca soltada turística !!!!!

Ells desconeixien del tot la veritable simbologia, no sabien veure allò sagrat i només observaven uns simples triangles de llum ....en Pau no , en Pau sabia copsar l'essència.....ell estava connectat amb amb la serp emplomallada .....  més irritat que mai amb la gentalla, gentussa, aplegada al voltant del temple, va sentir-se marejat,  les seves temples bategaven com si el cor hi hagués instal·lat dues surcursals.....

Es va allunyar del temple nord enllà , encara faltaven hores pel prodigi ....va acostar-se al cenote sagrat, al capdavall ,un gran pou natural .....si  mirava amb els ulls del seu cor esvalotat podia veure els restes dels sacrificis.....tentinejant ,gairebé empès pel pes que l'oprimia el pit ....va posar les mans a l'aigua per tal de  mullar-se la cara i el cap ....mica en mica es va anar calmant.....ara al llarg de l'espinada percebia un dolor sord i persistent com de milers d'agulles que el punxaven des de dins maldant per travessar la pell .....al mateix temps una mena de lleugeresa  aèria el va arravatar ....de sobte la foscor......


Paaau Paaau Paaauuu Paaau ......

Algú deia el seu nom.....es va despertar de sobte.....damunt del llit  .....es sentia adolorit ....la seva dona i els seus tres fills eren allà .....els nens se li havien abocat al damunt ....uf
el fill gran li va dir:  pare em seguiràs ajudant a fer el treball de recerca sobre els maies ?

28 comentaris:

  1. El fill gran sap a qui ha de demanar informació.
    En Pau és un pou
    de saviesa maia.

    ResponElimina
  2. Està bé implicar-se en els deures dels fills, però tampoc cal arribar a segons quins extrems... ;-)
    Bon relat!!

    ResponElimina
  3. Ha, ha, ha... El treball del fill li causa mals sons...

    ResponElimina
  4. Ja està bé que s'impliqui tant en el treball del fill, però em sembla que el que li fa falta a en Pau és fer realitat els seus somnis, el seu subconscient ho està demanant a crits!

    ResponElimina

  5. Conte amb somni. Sempre m'ha agradat el contrast en caure del llit i despertar, oberts els ulls de bat a bat sense entendre ben bé del tot la diferència entre realitat i imatge onírica.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  6. Quina riquesa de somnis! Meravella de la ment. Els meus són inconnexos i difícils d'explicar. Segurament XeXu té raó, el que li cal a Pau és fer realitat el somni.

    ResponElimina
  7. Jo que em pensava que anava a dinyar-la i tot era un somni!
    He,he, bon relat Elfree, ben trobat!

    ResponElimina
  8. Caram quin somni tan cansat... Llàstima que no fos a vol d'ocell, que seria com aquests
    "drons" tan moderns...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  9. Em veig aquesta família fent un viatge mooolt llarg (després del treball de recerca!) Bona!

    ResponElimina
  10. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. esperem que tingui bona nota i que la suor freda del somni hagi valgut la pena

    ResponElimina
  12. Intueixo darrera el teló del treball de recerca i sense necessitat de burxar molt a fons, (intueixo i el comparteixo no sé si només amb els somnis de Pau Ballarich o amb els de la seva creadora), una crítica a aquesta parc-tematització del nostre món quan es perverteix el que és sagrat (sota el punt que sigui i per a qui sigui) pel negoci (sigui aquest turístic o de qualsevol altra mena)... m'ha encantat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ben vist Ignasi estic fins al capdamunt de la banalització i la conversió en un immens parc temàtic

      Elimina
  13. És el que tenen els treballs dels fills. Comencen a Infantil i fan gràcia, a Primària, au a córrer i el neguit i, finalment, a l'ESO ja són malsons. :)

    ResponElimina
  14. Ufff m'has fet patir!
    Amb els nens no és pot fer ni una migdiada, com cal. Nens petits, maldecaps petits; nens grans, malsons. ;)

    Molt bo, nina!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  15. hahahaha això l'hi passa per ser un bon pare :)

    ResponElimina

benvinguts comentaris