 | |||
| Theodor Kitelssen, 1900, La fada que va desaparèixer |
Abans , fa un instant m'abraçaves
fa un no res eres amb mi .....
No , no ets cap somni , fada
el teu cos era real i flonjo
les mans molt blanques.....
Jo feliç tremolava ....
ha vingut la boira ....
Palplantat com fet d'escorça
punys closos d'absència
t'he vist desaparèixer....
Quin mal fat m'ha pres la fada
que m'havia fadat ?
Que bonic, encara que sigui trist... la boira que tot ho amaga.
ResponEliminasi ha tocat flonjo....era real, almenys amb això ja es pot viure
ResponEliminaJa passa de vegades que allò que et sembla tenir ben agafat, et desapareix d'entre les mans. A veure si la pot recuperar, superant aquest mal fat que li ha pres la fada.
ResponEliminaPotser ha estat un somni, entre la boira, mai se sap.
ResponEliminaLa fada que t'havia fadat.
ResponEliminaAquest poema seria una lletra adient per un fado.
La boira és molt misteriosa, quan s'ajau, desapareix el paisatge i no sabem que sortirà, quan el vent bufi i s'esvaeixi...A mi m'agrada, sempre em sorprèn!
ResponEliminaPetonets.
Pobre noi, s'ha quedat amb un pam de nas.
ResponEliminaQuina fada més poc formal!
Moltes gràcies pels vostres comentaris
ResponEliminaHa aprofitat per escapar...
ResponEliminaAquesta boira espessa ens acapara i corprèn, mentre esperem un bri de llum.
ResponEliminaLa boira ja té aquestes coses, quan s'esvaeixi potser veurà les coses més clares.
ResponEliminaQue bonic! i quin desconsol, s'haurà de buscar una altra fada menys boirosa...
ResponElimina