 | |||
| Theodor Kitelssen, 1900, La fada que va desaparèixer |
Abans , fa un instant m'abraçaves
fa un no res eres amb mi .....
No , no ets cap somni , fada
el teu cos era real i flonjo
les mans molt blanques.....
Jo feliç tremolava ....
ha vingut la boira ....
Palplantat com fet d'escorça
punys closos d'absència
t'he vist desaparèixer....
Quin mal fat m'ha pres la fada
que m'havia fadat ?
Que bonic, encara que sigui trist... la boira que tot ho amaga.
ResponSuprimeixsi ha tocat flonjo....era real, almenys amb això ja es pot viure
ResponSuprimeixJa passa de vegades que allò que et sembla tenir ben agafat, et desapareix d'entre les mans. A veure si la pot recuperar, superant aquest mal fat que li ha pres la fada.
ResponSuprimeixPotser ha estat un somni, entre la boira, mai se sap.
ResponSuprimeixLa fada que t'havia fadat.
ResponSuprimeixAquest poema seria una lletra adient per un fado.
La boira és molt misteriosa, quan s'ajau, desapareix el paisatge i no sabem que sortirà, quan el vent bufi i s'esvaeixi...A mi m'agrada, sempre em sorprèn!
ResponSuprimeixPetonets.
Pobre noi, s'ha quedat amb un pam de nas.
ResponSuprimeixQuina fada més poc formal!
Moltes gràcies pels vostres comentaris
ResponSuprimeixHa aprofitat per escapar...
ResponSuprimeixAquesta boira espessa ens acapara i corprèn, mentre esperem un bri de llum.
ResponSuprimeixLa boira ja té aquestes coses, quan s'esvaeixi potser veurà les coses més clares.
ResponSuprimeixQue bonic! i quin desconsol, s'haurà de buscar una altra fada menys boirosa...
ResponSuprimeix