Paisos Catalans

divendres, 19 de febrer de 2016

La curació del cec ( relats conjunts febrer)

El Greco, 1567, La curació del cec    
Sempre que miro al fons del passadís ....llarg i estret ,del meu pis que durant un temps incert vam compartir ....torno a apropar-me a la litografia del quadre del Greco que vam comprar aquell estiu ... ho recordes? No crec que ho recordis .....quan t'entestes a no voler veure , a no voler ni tan sol conservar el record visual ni viscut ets un cretí ....un cretí amb qui vaig viatjar a Dresde fa ja anys ....quan estàvem enamorats o fèiem veure que ho estàvem........et vas aturar davant del quadre i em vas començar a fer-ne tota una conferència   absurda , que a mi embadalida com estava em sonava a infinita i celestial sapiència teva ......i al capdavall eren ínfules grandiloqüents i ruqueries ....que si mira bé Susanna.....és un ball geomètric.....a l'esquerra  ell i el cec i l'altre que incrèdul observa  són una mena de triangle ......ho veus? i l'altra banda els de la dreta barbuts, calbs i entrellaçats com en una dansa .....el gos famolenc al mig a la part baixa i bla bla bla ....vas estar tanta estona pontificant que fins i tot alguns visitants del museu fan fer rotllana al teu voltant encara que no t'entenien ni fava perquè parlaves en català......

D'això fa temps sí  .....molt temps .... i el que resta de la teva presència al pis, del teu rastre a la meva vida és una litografia que vas adquirir allà mateix per uns quants marcs.....( la moneda anterior ara ja anem amb euros ...).......la miro i no veig la curació d'un cec no ....ans al contrari recordo la teva absoluta ceguesa emocional......envers la nostra relació que feia aigües per tot arreu i no volies veure   ......cap miracle .....cap intent de recompondre una parella que cegament anava al precipici ......

La curació del cec que eres, que encara deus ser, mai es va produir .....tu com el Greco ,cada dia, anaves deformant més i més tot el que veies,  fins al  punt que la teva realitat i la meva eren dos universos paral·lels sense possibilitat de trobar-se  ......

La veritat no sé perquè encara el tinc , el quadre.....potser com advertència.....diuen que l' amor és cec  .....no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure-hi .....

30 comentaris:

  1. Bon encadenament de cegueses. Una història ben construïda al voltant d'aquest quadre. Hi ha molts cecs d'aquests que no volen veure...

    Jo també me n'he anat cap a la ceguesa metafòrica tot i que el text no s'assembla gens amb el teu. Encara no l'he publicat, però. Em dono temps a rectificar-lo, perquè no estic molt segura de si li falta o no un final més clar.

    Bon cap de setmana Elfree.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Carme ....moltes cegueses són emocionals més que físiques....el teu text és breu i molt bo a mi em costa molt ser breu ...bon cap de setmana !

      Elimina
  2. Bona història. Certament hi ha cegueses més enllà de la física i que sovintegen més que aquella.

    ResponElimina
  3. Molt bona aportació! ceguesa emocional! boníssim. No veiem allò que no volem veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i molts cops ho tenim davant del nas i tampoc veiem ...gràcies rits

      Elimina
  4. el qui no vol veure no és cec....és una persona amb molt poca autoestima i s'auto convenç de el que més li convé

    ResponElimina
    Respostes
    1. poca autoestima i si no t'estimes tampoc pots estimar a cap altre

      Elimina
  5. Molt bo el paral.lelisme de cegueses, Elfree, potser més endavant es podran tornar a veure ;) petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. merci ...mai se sap si obren els ulls potser

      Elimina
  6. Molt aconseguit el relat Elfree. A vegades la làmina pot limitar molt el relat, trobar fets relacionats és important i en aquesta ocasió ho has aconseguit plenament.

    ResponElimina
  7. Bona història avui. Amarga, però ben lligada. T'has de deixar anar més per escriure històries com aquestes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Xexu no sempre estic inspirada ...

      Elimina
  8. L'amor és cec...mentre dura. Després la trista realitat s'imposa i no queden més que records i una litografia d'un quadre de El Greco, que més val llençar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. tens raó és cec mentre dura .....gràcies Glòria

      Elimina
  9. Sí, tu fes la prova: el proper que entri i comenci a alliçonar-te sobre la composició de l'obra, l'hi obres la porta i llestos, que ja saps de quin peu calça. Tu, guarda'l, que et pot ser útil per veure-hi clar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. s'entén que és ficció eh ...però ja li diré a la prota del relat

      Elimina
  10. Segurament el guardes perquè et recordi que no has d'ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si allò d'aquesta aigua no beuré i aquell individu tampoc el veuré

      Elimina
  11. Un molt bon relat que crea una història ben interessant i totalment creïble, a partir del quadre del Greco! M'ha agradat! :-)

    ResponElimina
  12. Les cegueses que expliques no s'arreglen ni amb un miracle i mira que sembla més fàcil que la del quadre.

    ResponElimina
  13. Una bona semblança la que has escrit comparant una ceguesa amb una altra, ja t'ho comenta algú més amunt. Pensa que els relats evangèlics -sense voler entrar en religions- aporten molts models dels que vivim cada dia. Són un compendi de la vida diària i se'n pot treure molt partit per escriure.
    I, pel que comentes al meu blog, sí. No em vaig atrevir a lligar caps fins que vaig saber el Premi d'Honor, i qui hi havia al jurat.
    Malgrat tot, com que avui és dia de sant Modest (Calendari del Pagès), serem ben modestos però no amagarem les veritats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Olga ...jo no recordava el que per a tu va ser ben molest ....tanmateix no em devia afectar gaire ja que vaig llegir el llibre i em va complaure ....
      res... farem campanya pel premi d'honor de l'any vinent ....sense capelles grans ni menudes

      Elimina
  14. Una ceguera que amaga una relació en precari equilibri.
    Bon relat, felicitats.

    ResponElimina
  15. La ceguera de l'enamorament s'hauria de convertir amb una bella realitat ... cosa que no passa gairebé mai.
    Molt bon relat, nina.
    Aferradetes!

    ResponElimina