Ho vaig comprovar fa uns dies , ho havia d'escriure perquè encara tinc la sorpresa impresa en l'ànim i la incredibilitat en l'ànima......
Resulta que per fer les classes moltes vegades , com altres companyes, deso els corresponents documents, presentacions i vídeos en una pen o llapis de memòria, acostumo a posar-me'l dins una butxaca petita dels pantalons .....l'altre dia .....vaig fer el gest de cercar amb el tacte el llapis i oooh no hi era.....vaig buscar aleshores en un altre lloc habitual on el guardo i tampoc hi era....
Espant i recerca infructuosa ....de sobte vaig recordar on era ....m'havia canviat els pantalons , havia de ser a la butxaqueta dels que m'havia posat anteriorment .....ai ai ai si els havia rentat a la rentadora ...ai ai ai i els havia estès......
Quan vaig arribar a casa de seguida vaig mirar dins l'interior de la rentadora ...res .....vaig anar cap a estenedor.....ostres el llapis hi era dins la butxaqueta dels pantalons !!!!! després d'haver patit unes rentades, unes esbandides i finalment algun que altre centrifugat.....hi era.....vaig tenir un esglai .....tot un seguit de feina perduda ....vaig treure-li el tap semblava humit o fred .....vaig engegar l'ordinador .....i si el provava .....faria un pet? funcionaria? podia salvar alguna cosa ?
......txan txan ...increïble......no m'ho podia creure ....funcionava...tot estava intacte i més net segur ....encara ara estic sorpresa gratament de la increïble impermeabilitat de la memòria! és de la marca toshiba !
Enhorabona, doncs... Que perdre feina és ben empipador i desesperant!!!
ResponEliminaProcuraré no rentar memòries però sempre és un consol pensar que no s'ha esborrat res.
va ser una agradable sorpresa comprovar que funcionava .....em vaig treu un pes de sobre .....vigilaré més ara abans de engegar la rentadora
EliminaUn consell. Fes una còpia de seguretat de tot el que hi ha en aquest pendrive. És possible que ara funcioni però deixi de fer-ho d'aquí un dies si, per la humitat, es rovella algun component interior. També pot ser que el tancament fos prou impermeable i aleshores, com dius, cap problema.
ResponEliminaUna bona idea aquesta de no rentar-lo més però, si et torna a passar, és molt millor no endollar el llapis de memòria al PC immediatament. Si hi hagués entrat aigua, te l'hauries pogut carregar (i fins i tot perjudicar l'ordinador) per culpa d'un curtcircuit. L'aconsellable en aquests casos és tenir-lo uns dies en un medi sec, diuen que va molt bé deixar-lo cobert d'arròs, per donar temps que marxi tota la humitat possible.
tens molta raó Mac , de fet part del que hi havia la tinc per duplicat en un altre lloc....vaig fer això de l'arròs una estona per si de cas ....crec que el miracle va ser que el tap va impedir que entrés aigua i potser també el fet d'estar ficat en una butxaqueta interior .....em vaig arriscar ho sé.....ara aniré més amb compte
Eliminaaixò si que és un bon antivirus.....tot net
ResponEliminanet i esbandit
EliminaEl títol del post sembla el d'un llibre del Milan Kundera (un bon títol per una novel·la, certament). Jo de tu no ho tornaria a provar, per si de cas. Has tingut sort aquest cop, però el que diu en Mac és ben cert. Anava a fer també alguna broma de l'estil d'en Gasull, però ja l'ha fet ell!
ResponEliminasi justament el vaig posar a propòsit el títol....l'ensurt va ser tan gran que mai ho tornaré a provar .....hehehe
EliminaLa memòria ens dóna sorpreses: quan creiem que ja no ens en recordem tot torna a ser present.
ResponEliminaGràcies McAbeu pels consells.
i tant després d'un bon centrifugat......
EliminaCaram , noia, doncs si que vas estar de sort, no ho hauria dit mai que un llapis d'aquest podés resistir tantes aventures...Ara que no deixis de rentar els texans per por que et torni a passar, he, he...
ResponEliminaPetonets.
Ni jo Roser ni jo .....però ara ho repassaré dues i tres vegades .....
EliminaSembla ser que de tan en tant hem de netejar la memòria.
ResponEliminaM'imagino l'angoixa que vas haver de patir fins a comprovar que no ho havies perdut tot. Jo he perdut alguns arxius i m'ha quedat una cara de ximple, ràbia i impotència, que semblava que s'acabava el món.
si va ser un bon ensurt i després la satisfacció total....mai més però passaré el tràngol
EliminaBONA QUALITAT¡¡¡¡,RESPECTA A LA MEMORIA "A SEQUES",TAMBE LAS FA AQUESTES COSES...DESAPAREIX,I RETORNA DE DINS LA FOSCOR DEL BOMBO DE LA VIDA SOBTADAMENT.
Eliminava ser tota una agradable i sorprenent sorpresa el fet que funciones i segueix funcionant ....
EliminaQuina sort, Elfree! Jo em trobo amb mitjons desapareguts, mocadors de paper esmicolats... però de moment mai amb una memòria digital! Prenc nota dels consells d'en McAbeu!
ResponEliminaÉs veritat, podria ser un títol del Kundera :))
Eliminauna sort Gemma .....ara ja vigilaré molt més ...alguna vegada m'havia trobat mocadors de paper ben rentats i espremuts i fins tot algun euro .....fet ex professo el títol.....jiji
EliminaVas estar de sort, Elfree. M'alegra molt que tot acabés bé. Tindré presenta la marca, és una garantia.
ResponEliminagràcies Glòria per a mi va ser passar de l'ensurt majúscul a l' eufòria
EliminaEls teus treballs fan olor de suavitzant.
ResponEliminaja veus ....digitals i nets
ResponElimina