Paisos Catalans

divendres, 16 de setembre de 2016

Ciutadans?

Fa no gaire la anomenada cap de l'oposició al Parlament de Catalunya  la senyora ciutadana Arrimadas i que pertany a un partit anomenat Ciutadans o millor ciudadanos ...va manifestar que en cas d'un referèndum sobre si volem pertànyer o deixar de pertànyer a l'estat ....ella no acceptaria  mai dels mais el resultat ( m'imagino que un resultat  favorable  a seguir sotmesos l'acceptaria? o no? )
Ella ens proposa tornar tres pantalles enrere, o sigui reformar la consti i millorar els diners que ens donen.....( vaja els que són nostres però mai fan el viatge de tornada  ) em sona a allò de apoyaré el estatuto de Cataluña que va dir un tal Zapatero i va desembocar en la sentència del TeCè ...... 

Quina gran demòcrata! quin exemple ! fins i tot  traeix el nom del seu propi partit .....ja que segons varies fonts un ciutadà és ...segons el diec
 m. i f. [LC] Natural o veí d’una ciutat.
adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la ciutat. Vida ciutadana i vida agresta. Costums ciutadans.
m. i f. [LC] [DR] Persona que, com a membre d’un estat, té uns drets i uns deures civils i polítics. 
segons la Viquipèdia :  

Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política. La condició de membre de l'esmentada comunitat es coneix com a ciutadania, i comporta una sèrie de deures i una sèrie de drets, dels quals els més importants són els drets de participació política, el principal d'ells el dret al vot, que és el senyal d'identitat de les modernes democràcies representatives predominants al món occidental.

" de http://www.xtec.cat/~lvallmaj/edupolis/6hedefer.htm" interessant si h voleu llegir
6.1.2 Imperatiu moral: la Regla d'Or
Kant, el pensador més reconegut del Segle de les Llums, considera que moltes persones són menors d'edat tota la vida. Quines persones? Aquelles que no són capaces de pensar per elles mateixes; aquelles que no són autònomes fent ús de la raó i deixen que els altres dictin el que han de fer. Kant, que aspirava a ser major d'edat i autònom, respon a la pregunta "què he de fer?" o a la pregunta equivalent "quin és el meu deure?" amb un principi que ell anomena imperatiu categòric, un principi inspirat en la racionalitat humana i que té una força universal, és a dir, que tothom que raoni en reconeixerà la validesa.
Anuncia aquest principi de moralitat formulant: "Actua només segons aquella màxima que et permeti desitjar que ella esdevingui una llei universal", es a dir, a l'hora d'actuar, hem de trobar la pauta que sigui vàlida per a mi i que, al mateix temps, pugui desitjar que sigui vàlida per a tothom, o sigui, universalitzable. Diu, en poques paraules: "actua exemplarment". Aquest principi de moralitat és un imperatiu, una obligació que se'ns imposa per la força de la raó, i és categòric, és a dir, se'ns imposa sense condicions. És una nova versió de la reconeguda Regla d'Or de la moralitat: "el que no vulguis per tu no vulguis per ningú".

Desenvolupant més l'imperatiu categòric precisà que aquest implica considerar els éssers humans com a fins i no com a mitjans: tota persona és un fi o un valor en si mateixa, no podem utilitzar-la mai com a instrument per satisfer els desitjos o interessos particulars. "Actua tractant la humanitat que hi ha en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre com a fi, mai simplement com a mitjà". És un reconeixement de la dignitat de tot ésser humà, rebutjant tota mena de manipulació.
Actuant així actuo moralment, que no és el mateix que actuar legalment (un mer compliment de les lleis). Kant assumeix i reforça la revolucionària distinció entre moralitat i legalitat. La Revolució francesa que ell tant havia recolzat era moral, però no legal (no era la voluntat del monarca!). Durant segles, la voluntat del monarca, la legalitat, s'ha fet coincidir amb la moralitat, ja que aquest deia que rebia el poder de Déu. Així, rebel·lar-se contra la legalitat era rebel·lar-se contra la moralitat. Amb Kant, d'aquí la força del seu pensament, legalitat i moralitat no necessàriament coincideixen; una llei pot ser immoral i un comportament moral pot ser il·legal."

per tant .....
Jo proposo  que es canviïn el nom urgentment per un altre de més adient a la seva ideologia .

21 comentaris:

  1. Quin nom els hi podríem posar? :-)

    M'has fet recordar quan, a primer de carrera, estudiàvem Dret Natural (assignatura que, il·lògicament, tenia la seva continuació a cinquè!!... amb Filosofia del Dret... amb un munt d'anys entremig sense parlar de res d'això) i dibuixàvem dos cercles:
    - El Dret
    - La moral

    Aquests dos cercles convergien en part (ai, què maca la paraula "convergir"!!... l'enyoro) però després, hi havia part del Dret que no tenia res a veure amb la moral (podent, per tant, fins i tot ser-hi contrari) i part de la moral que no tenia res a veure amb el Dret.

    És claríssim l'exemple d'aquella bona senyora de l'autobús (mai recordo el nom... estic perdent la memòria d'una forma!!)... la Rosa Parks! (ho he buscat al Google hehe) que va fer una acció contrària al Dret (il·legal) però absolutament moral ;-)))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tinc el nom... "Cuidémonos"... d'ells, clar!!

      Elimina
    2. un comentari molt encertat Assumpta , la Rosa Parks sigui perquè estava cansada sigui perquè estava tipa de la prohibició injusta i absurda que no permetia a les persones negres seure en un autobús va inaugurar una altra era en la lluita de les llibertats .....eeep "cuidémonos " està molt bé hehehehe

      Elimina
  2. Els noms dels partits són aleatoris, tampoc no cal esforçar-s'hi gaire per justificar que el canvi de nom hauria de ser un imperatiu (no cal que sigui categòric). Existeix un partit popular, que de popular no en té res, només que fa servir el poble per enriquir més els poderosos. També tenim un partit que s'autoanomena Podemos, i tots sabem que no poden. I també hi ha un partit que es diu partido socialista obrero español, que ja no és socialista, perquè és de centre dreta (molt dreta en alguns casos), no representa cap obrer, amb prou feines són partit, perquè són força lamentables, però això sí, són espanyols. Molt espanyols.

    Ja veus, la de Ciudadanos no és l'única incongruència que hi ha.

    ResponElimina
    Respostes
    1. completament d'acord amb tu XeXu , recordo que alguna vegada en el meu blog he al·ludit també a la incoherència de l'adjectiu popular i de la pèrdua de la S i la O en el cas del P español.....incongruències a dojo sí

      Elimina
  3. En cap cas, utilitzen criteris morals com "el que no vulguis per tu no vulguis per ningú", només utilitzen criteris polítics per aconseguir el que volen, trepitjant-ho tot. I criteris "legals" només quan els hi interessa.

    No acceptar uns resultats democràtics, em sembla molt greu. I se n'ha parlat a les xarxes, però jo no veig que políticament se li doni la importància que té. Però com que sembla que juguin a qui la diu més grossa... Tot passa desapercebut.

    No demanen que es prohibeixi el pregó alternatiu d'en Toni Albà? Legal? Il·legal? Els hi és igual. Fer callar el que no els agrada és la seva única dèria...

    ResponElimina
  4. veus Carme també et dic que no puc estar més d'acord amb el que escrius que jo també subscric ....passen tantes coses tan greus , gravíssimes.....!!!!!

    ResponElimina
  5. Que la ciutadana Arrimadas, com a cap de l'oposició no accepti el resultat d'una votació em sembla molt greu. Però que a sobre se'n vanaglorie ja em sembla inadmissible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. i encara hi ha gent que se'ls creu a ciudadanos

      Elimina
  6. Caram quin post d'alta política...És que hi ha alguns personatges que encara no tenen clar que és la democràcia, només saben escombrar cap a casa seva i és que molts d'ells sempre seran menors d'edat , per anys que tinguin!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. han malmès el concepte democràcia , que es pot esperar dels qui diuen que expressar-se políticament a través de les urnes és antidemocràtic????

      Elimina
  7. És millor que posin les cartes enlaire.
    És típic dels falangistes no acceptar els resultats a les urnes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ACEPTAR IDEAS DIFERENT A LES SEVES?...PERO SI ELLS SON "LA RESURECCION Y LA VIDA"¡¡¡¡.EFECTIVAMENT ANYORAN EL "HABLE EN CRISTIANO"I "FORMAR BAJO LOS LUCEROS".

      Elimina
    2. si xavier és més els falangistes i els franquistes no votaven ni deixaven votar

      Elimina
    3. oliva ja no m'estranyaria que ens tornessin a fer cantar himnes falangistes

      Elimina
  8. crec que millor que canviar el nom....seria fer-los plegar. Total es passen el temps criticant a uns i altres i quan no ho fan és perquè tenen feina amb els canvis de jaqueta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. amb la mateixa abominable llei de partits que va crear i imposar Aznar per poder il·legalitzar partits que no li agradaven podrien il·legalitzar ciutadans i el mateix PP

      Elimina
  9. Tinc entès que Rivera és un gran admirador de Kant (tot i no haver-ne llegit cap llibre). Pots intentar fer-li arribar aquest post, a veure què en pensa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sergi, vols dir que pensa? haurà vist la portada del llibres de Kant

      Elimina