 |
| Joan Miró, 1923-24, Terra llaurada |
No sé perquè em vas regalar aquesta litografia del Miró ,....mirar. el que es diu mirar, ja ho faig, el miro i el remiro de dreta a esquerra i de dalt a baix.....i noi! després de tant de temps encara no l'hi he tret l'entrellat .......em vas explicar tot cofoi i amb ínfules de saber pintura tota la pesca de barreja de fronteres entre estils pictòrics, que si a cavall del surrealisme.....un surrealisme oníric ben particular que ell inaugurava amb aquesta obra ... ....que si una recreació de la infantesa i la masia on va viure de petit, que si estava al limit de presagiar el cubisme ....que naps i cols amb les banderes espanyola i catalana oposades ..."fixa-t'hi ".... em deies en la lleugera diferencia de grandària......i em vas fer llegir aquest article sobre els significats dels diversos símbols que hi surten , les orelles ....l'atzavara .....els animals ....des que em vas deixar i te'n vas anar amb aquella companya de feina italiana ....jo no aixeco cap ....i m'he obsedit a esbrinar si hi havia un missatge per a mi en aquesta litografia que encara, a desgrat meu, presideix el dormitori .....
Al capdavall ...just després, o potser de manera simultània , de fer-me aquest regal i entossudir-te a que el poséssim a la paret del davant del nostre llit , ....va ser quan vaig començar a sospitar que em feies el salt ..... Incomprensiblement m'estic arruïnant la vida cursant mestratges d'especialització en art pictòric, m'he comprat un munt de llibres que parlem d'art, de pintura, d'història dels anys 20 ....tinc una pila de biografies i estudis sobre Miró .....i res.... no me'n surto .....no sé si tu ets el bou o l'atzavara, o l'orella , o ets els ulls que floreixen en la capçada del pi ....i perquè no em vas deixar per una francesa ? la bandera també hi és... He sabut fa poc que tu i la teva italiana viviu en una masia al camp , heu deixat l'art i la pintura i us dediqueu a llaurar el camp ..... |
Quin regal més enrevessat... Qui sap quants missatges voli transmetre? Potser una mica enverinats i tot!
ResponEliminaUna idea ben original, Elfree!!!
Potser volia distreure't amb l'art, deixar-te mirant i remirant la litografia, mentre ell llaurava la terra amb la italiana.
ResponEliminaD'acord amb Carme, molt original.
Era un missatge subliminar. ;-)
ResponEliminaVaja quina mala bava que tenia. A sobre l'ha deixat sola i amb aquest quadre horrible. El que no acabo d'entendre, és com va endevinar que era italiana!
ResponEliminaD'entrada, el més sensat sembla que seria despenjar el quadre i posar-lo a una altra paret, que no sigui al dormitori.
ResponEliminaNo em podia imaginar tantes interpretacions en la simbologia mironiana.
Ha,ha,ha, fantàstic relat. Tens molta imaginació. Per cert, l'atzavara, si no és perquè ho dius tu, em passa desapercebuda, i mira que m'agraden a mi, les atzavares...
ResponEliminaMolt divertit aquest post...A mi també em costa de treure'n l'entrellat, penso que si el tingues a la paret dels peus del llit, cada nit tindria malsons!!!
ResponEliminaPetonets.
jo sospito com llaura amb la italiana.....
ResponEliminaEl que jo faria es canviar aquesta litografia tan enrevessada i tan plena de missatges subliminars i penjaria un pòster. Dels Beatles per exemple. O del Messi.
ResponEliminamolt bo, sempre pots anar a fer-li una visita i de pas gaudir de la natura "italiana".
ResponEliminaCom s'havia d'imaginar que el llaurador canviaria de terra per llaurar? i no seria més fàcil dir-ho amb parauletes? Aix! :)
ResponEliminaMoltes gràcies a tots totes i a tothom !!!!
ResponEliminaMira, no li donguis més voltes, agafa la litografia i els hi envies a la nova masia. Deixa l'art i viu la vida. Pensa que a la italiana li espera un futur incert i, en canvi, a tu la sort t'ha vingut de cara.
ResponEliminaMolt divertit. Felicitats.
Gràcies Consol!
ResponEliminaLa té ben desconcertada. Potser que llauri altres camps.
ResponElimina